Conjectura de Mertens

En matemàtiques, la conjectura de Mertens és l'afirmació de que la funció de Mertens està limitada a l'interval . Va ser formulada per Franz Mertens en un article de 1897,[1] La conjectura ja havia estat aventurada per Thomas Jan Stieltjes el 1885 en una carta a Charles Hermite no publicada fins el 1905.[2] A més, el 1883 el matemàtic italià Ernesto Cesàro n'havia enunciat una formulació diferent.[1]
El 1985 els matemàtics Andrew Odlyzko i Herman te Riele van demostrar la seva falsedat.[3]
Aquest és un exemple sorprenent de conjectura falsa, malgrat l'enorme evidència computacional al seu favor. Mertens va calcular els 10.000 primers valors de i com que tots complien l'enunciat va enunciar la conjectura.[4] El 1979 els matemàtics H. Cohen i F. Dress van calcular tots els valors fins a i també ho complien. El primer nombre que incompleix la conjectura és més gran que .[5]
Definició
En teoria de nombres la funció de Mertens està definida per
on és la funció de Möbius definida per
La conjectura de Mertens afirmava que, per a tot
Tot i no ser enunciats equivalents, es considera que si hagués estat possible demostrar la conjectura, també s'hauria pogut demostrar la hipòtesi de Riemann.[6]
Refutació
En un article publicat al Journal de Crelle el 1985, Andrew Odlyzko i Herman te Riele, utilitzant l'algorisme LLL (Lenstra–Lenstra–Lovász) van demostrar que els límits superior i inferior del quocient entre el valor de la funció i la seva arrel quadrada eren superiors a la unitat en valor absolut, en concret:[7]
i això significava que havien d'existir valors de més grans que o més petits que , contradient la conjectura.
Només dos anys després d'aquesta demostració, János Pintz va demostrar que existeix un per al qual la conjectura és falsa.[8] No obstant, no s'ha trobat cap contraexemple concret.
Referències
- 1 2 De Konink i Doyon, 2021, p. 57.
- ↑ Stieltjes, 1905, p. 160-164.
- ↑ te Riele, 1985, p. 237 i ss.
- ↑ Clawson, 1996, p. 275.
- ↑ Clawson, 1996, p. 276.
- ↑ Jameson, 2003, p. 5.
- ↑ Sándor, Mitrinovic i Crstici, 2006, p. 188-189.
- ↑ Kotnik i te Riele, 2006, p. 163.
Bibliografia
- Clawson, Calvin C. Mathematical Mysteries: The Beauty and Magic of Numbers (en anglès). Springer, 1996. ISBN 978-0-306-45404-2.
- De Konink, Jean-Marie; Doyon, Nicolas. «Mertens' theorems». A: The Life of Primes in 37 Episodes (en anglès). American Mathematical Society, 2021, p. 57-. ISBN 978-1-4704-6489-9.
- Jameson, G.J.O.. The Prime Number Theorem (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-89110-3.
- Kotnik, Tadej; te Riele, Herman. «The Mertens conecture revisited». A: Florian Hess, Sebastian Pauli, Michael Pohst (eds.). Algorithmic Number Theory (en anglès). Springer, 2006, p. 156-167. ISBN 978-3-540-36075-9.
- Sándor, József; Mitrinovic, Dragoslav S.; Crstici, Borislav. Handbppk of Number Theory (en anglès). Springer, 2006. ISBN 978-1-4020-4215-7.
- Stieltjes, T.J.. «Lettre à Hermite de 11 juillet 1885, Lettre #79"». A: Baillaud, B.; Bourget, H. (eds.). Correspondance d'Hermite et Stieltjes (en francès). Gautier Villars, 1905, p. 160-164. ISBN 9780243337545.
- te Riele, Herman J.J. «Some historical and other notes about the Mertens Conjecture and its recent disproof» (en anglès). Nieuw Archief voor Wiskunde, Vol. 3, Num. 2, 1985, p. 237-243. ISSN: 0028-9825.
Enllaços externs
- Weisstein, Eric W. «Mertens conjecture» (en anglès). MathWorld--A Wolfram Web Resource, 2025. [Consulta: 8 desembre 2025].