Constance Debré
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1972 París |
| Formació | Universitat de Panteó-Assas ESSEC Business School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional i dret |
| Ocupació | escriptora, novel·lista, advocada, jurista |
| Família | |
| Pare | François Debré |
| Premis | |
| |
Constance Debré (París, 10 de febrer de 1972) és una novel·lista i exadvocada francesa.[1]
Inicialment va afavorir l'autoficció, sobretot a Play Boy (2018), Love Me Tender (2020) i Nom (2022), però es va allunyar d'aquest gènere amb Offenses (2023) i una narració en segona persona, Protocoles (2026).
Biografia
És filla de l'exmodel Maylis Ybarnégaray (1942–1988) i del periodista François Debré (1942–2020). Entre els seus avis hi havia Michel Debré (1912–1996), exprimer ministre del general de Gaulle, i Jean Ybarnégaray (1883–1956), ministre del règim de Vichy i combatent de la resistència. El jutge i polític Jean-Louis Debré[2] i el ministre Bernard Debré[3] són oncles seus.
Tenia 16 anys quan va morir la seva mare.[4] Va estudiar al liceu Henri IV[5] i després dret a la Universitat de Panteó-Assas.[6] També és graduada de la promoció 99 (E99) de l'Escola de Negocis ESSEC.[7]
Vida professional
Treballant com a advocada defensora, va acompanyar el seu pare el 2011 quan va ser acusat en una investigació sobre feines fictícies a l'Ajuntament de París. El 2013, va ser elegida segona secretària de la Conferència d'Advocats del Col·legi d'Advocats de París.[8]
El 2018, va guanyar el premi La Coupole per la seva novel·la autobiogràfica Play Boy, que descriu les conseqüències d'aquesta fatídica decisió: la batalla per la custòdia del seu fill i les pressions associades per conformar-se a un model familiar "burgès" amb una parella del mateix sexe. Play Boy va ser el primer llibre d'una trilogia.[9]
La seva novel·la del 2020, Love Me Tender, va ser adaptada per la cineasta Anna Cazenave Cambet a la pel·lícula Love Me Tender del 2025.[10]
A finals del 2020, va desfilar per al dissenyador Paco Rabanne.[11] El 2025, va protagonitzar la pel·lícula Mika Ex Machina de Deborah Saiag.[12]
Vida privada
Es va casar el 1993 i va tenir un fill el 2008.[13]
El 2015, va deixar el seu marit[14] i la seva feina per viure amb una dona i dedicar-se a temps complet com a escriptora.[15] Va perdre la custòdia del seu fill després de canviar de vida i sortir de l'armari com a lesbiana.[16]
Debré va viure amb l'estilista Camille Bidault-Waddington,[17] l'exdona de Jarvis Cocker.[18]
Referències
- ↑ Robert-Diard, Pascale. «Constance Debré : de l'autre côté du nom» (en francès), 13-10-2013. [Consulta: 23 gener 2018].
- ↑ Perrin, Ludovic «Constance Debré» (en francès). Le Journal du dimanche, 17 maig 2020, p. 47.
- ↑ de Royer, Solenn. «Constance Debré, écrivaine : « Des enfances comme la mienne, dures, vous constituent »». Le Monde, 18-01-2026. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ Marianne Bliman« Constance Debré : un "Nom" qui claque comme un "non" », Les Échos, 17 març 2022
- ↑ «Portrait : Constance Debré, la prometteuse avocate métamorphosée par la littérature», 14 setembre 2020. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ « Constance Debré : "Dans Love me tender, il y a un désir de table-rase et de faire le vide." », France Inter, 13 gener 2020
- ↑ Armengaud Wurmser, Louis. «Livre : Play boy | ESSEC alumni». essecalumni.com, 17 setembre 2018.
- ↑ Dhellemmes, Gaspard. «Constance Debré, la prometteuse avocate métamorphosée par la littérature». Vanity Fair, 14-09-2020.
- ↑ «'Family is the place for madness': Constance Debré on the book that has shocked France». The Guardian [London], 14-01-2023.
- ↑ Jordan Mintzer, "‘Love Me Tender’ Review: Vicky Krieps Anchors a Hard-Hitting Chronicle of Motherhood and Sexual Freedom That Overstays Its Welcome". The Hollywood Reporter, 20 maig 2025.
- ↑ Abriat, Sophie. «Les écrivaines, nouvelles influenceuses mode» (en francès), 11 abril 2022. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ «Mika Ex Machina de Mika Tard & Déborah Saïag aux cinémas les 400 Coups» (vídeo) (en francès). [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Vaillant, Luc Le «Constance Debré, maître ès femmes» (en francès). , 09-01-2018.
- ↑ «Sylvain Prudhomme, Constance Debré, Jean-Pierre Abraham : la chronique "poches" de Véronique Ovaldé» (en francès). Le Monde, 03-04-2021 [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ Gaspard Dhellemmes, « L'important d'être Constance », Vanity Fair núm. 68, maig 2019, p. 78-85.
- ↑ «Le magazine Les Inrocks couronne Constance Debré et Eric Reinhardt pour la première édition de son prix littéraire» (en francès). Franceinfo, 17-11-2020. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ Raya, Aurélie «Constance Debré : "Papa-maman-et-mes-traumas est une religion qui m’ennuie"». Paris Match, 21-02-2022.
- ↑ de La Rochefoucauld, Louis-Henri «Le génie de sa famille». Technikart, 10-02-2022 [Consulta: 3 octubre 2024].