Convent del Redemptor
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | Germanes Oblates del Santíssim Redemptor  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església i monestir | ||||
| Arquitecte | Bernardí Martorell i Puig | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista historicisme arquitectònic | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Bellesguard, 22-30 i Issac Newton, 2-6 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 42421 | ||||
| Id. Barcelona | 2204 | ||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | ||||
| Ocupant | Universitat CEU Abat Oliba | ||||
El Convent del Redemptor és un edifici del barri Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, del qual l'església està catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
El 1897, les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor van adquirir una part de l'antiga finca Bellesguard.[3] Cap el 1919 es va iniciar la construcció de l'església, projectada per l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig i inaugurada el 1926.[4] També s'hi va erigir un petit pavelló com a habitatge per a Francesca Balart, benefactora i financera de les obres, que hi va residir fins a la seva mort.[5]
Entre 1993 i el setembre del 1995, el convent va ser reformat per l'arquitecte Miquel Àngel Armengou per a instal·lar-hi la Universitat Abat Oliba.[2][4] El mateix arquitecte va adaptar l'interior de l'església per a utilitzar-la com a sala d'actes.[2]
Descripció
L'església del convent es troba en una gran cantonada, entre els carrers de Bellesguard i Newton, a tocar de la Ronda de Dalt.[1]
El primer tret destacable és l'ús massiu del maó vist, que li confereix un aspecte ben remarcable i inconfusible. L'església està formada sobre una nau llatina, amb diferents volums i nivells, que donen profunditat al conjunt i un perfil esglaonat irregular. Les cobertes segueixen el mateix esquema, i estan subjectades per arcuacions diafragma, també de maó vista, amb un perfil proper a la paràbola. A la nau s'obren un bon nombre d'obertures, ben properes a finestrals d'aire gòtic, tot i que les cristalleres són senzilles. El coronament de l'església està dominat per nombroses teulades a doble vessant, novament en diversos nivells i volums. L'accés es fa a través d'una obertura en arc de mig punt però amb aire peraltat. Corona la façana una espadanya estreta.[1]
Galeria
Vista àeria del convent amb la Torre Bellesguard de Gaudí en primer terme
Claustre del convent, actualment ocupat per la Universitat Abat Oliba CEU
Entrada principal
Referències
- 1 2 3 «Convent del Redemptor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 «Convent del Redemptor». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Gueilburt, Luis. Gaudí i el Registre de la Propietat. Institut Gaudí de la Construcció, 2003, p. 169-173. ISBN 84-688-1124-6.
- 1 2 «Convent del Redemptor». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 33. ISBN 978-84-09-55644-1.
Enllaços externs
- «Convent del Redemptor». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.