Coprinopsis picacea
  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Psathyrellaceae | ||||||||
| Gènere | Coprinopsis | ||||||||
| Espècie | Coprinopsis picacea Redhead, Vilgalys i Moncalvo, 2001 Coprinopsis picacea | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus picaceus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
Coprinopsis picacea és uns espècie de fong agarical sapròfit que pertany a la família de les psatirel·làcies (Psathyrellaceae). És originari de la Gran Bretanya. Va ser descrit per primer cop l'any 1785 pel micòleg francès Jean Baptiste François Pierre Bulliard com a Agaricus picaceus.[1] També se'l coneix amb el nom comú de pixacà de garsa.[2] Aquesta espècie és verinosa i de vegades es pot confondre amb el comestible Coprinus comatus.
Descripció
Té un píleu de 3-7 cm de llarg, de color bru negre, amb restes del vel abundants i flocoses, de color blanc, similars al plomatge d'un pigot.[3] Presenta un peu de 10-20 cm amb taques blanques, de forma prima, és buit per dins, amb un bulb a la base.[4] Es troba a vegades sobre sòl calcari. No té cap valor culinari.[3]
Galeria d'imatges
Referències
- ↑ Bulliard JBF.. Herbier de la France (en francès). 5, p. 192–240.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- 1 2 Gerhardt, Ewald; Xavier Llimona, Jordi Vila. Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Barcelona: Omega, 2000. ISBN 84-282-1121-3.
- ↑ Grand guide encyclopédique des champignons, Jean-Louis Lamaison et Jean-Marie Polese, Artémis 1988, ISBN 2-84416-005-0