Cora Sadosky

Plantilla:Infotaula personaCora Sadosky
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Califòrnia (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta de l'Associació de dones en les Matemàtiques
1993 – 1995
← Carol Wood – Chuu-Lian Terng → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Buenos Aires
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlberto Calderón i Antoni Zygmund Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Howard
Universitat de Buenos Aires
Universitat Johns Hopkins
Universitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralSandra N. Farrier Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesManuel Sadosky Modifica el valor a Wikidata  i Cora Ratto de Sadosky Modifica el valor a Wikidata

Cora Sadosky (Buenos Aires, 23 de maig de 1940 - Califòrnia, 3 de desembre de 2010) va ser una matemàtica argentina especialitzada en anàlisi matemàtica i professora de matemàtiques a la Universitat Howard. Filla dels matemàtics Manuel Sadosky i Corina Eloísa «Cora» Ratto de Sadosky, als sis anys es va traslladar amb la seva família a França i Itàlia. Va iniciar els estudis universitaris amb quinze anys a la Facultat de Ciències de la Universitat de Buenos Aires, on es va llicenciar el 1960, i posteriorment es va doctorar a la Universitat de Chicago el 1965 sota la direcció d'Alberto Calderón i Antoni Zygmund.[1]

Després d'obtenir el doctorat va tornar a l'Argentina, on va exercir com a professora ajudant a la Universitat de Buenos Aires. El 1966 va dimitir, juntament amb uns quatre-cents docents més, en protesta per l'assalt policial a la Facultat de Ciències. Posteriorment va impartir docència durant un semestre a la Universitat de la República de l'Uruguai i després es va incorporar a la Universitat Johns Hopkins. En tornar a l'Argentina el 1968 no va poder obtenir una plaça acadèmica i va treballar com a traductora tècnica i editora. El 1974, arran de la persecució política, es va establir a Caracas, on es va integrar a la Universitat Central de Veneçuela. Durant aquest període va escriure el llibre Interpolation of Operators and Singular Integrals: An Introduction to Harmonic Analysis, publicat als Estats Units el 1979. També va passar el curs 1978-1979 a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i, el 1980, es va incorporar a la Universitat Howard, on va obtenir una càtedra el 1985 després d'una estada com a professora visitant a la Universitat de Buenos Aires.[2][3]

La seva recerca es va centrar en l'anàlisi matemàtica, especialment en l'anàlisi de Fourier i la teoria d'operadors. La seva tesi doctoral va tractar els integrals singulars parabòlics. En col·laboració amb Mischa Cotlar va publicar més de trenta articles sobre teoria dels moments, teoremes d'elevació per a mesures, formes de Toeplitz, operadors de Hankel i sistemes de dispersió, així com les seves aplicacions mitjançant desigualtats de norma ponderada i funcions d'oscil·lació mitjana acotada. També va treballar extensament en l'anàlisi harmònica sobre l'espai euclidià, la transformada de Hilbert i altres tècniques relacionades amb la dispersió i l'elevació.[4]

Al llarg de la seva trajectòria va rebre diverses distincions de la National Science Foundation, incloses dues beques de professora visitant per a dones en ciència i tecnologia, que va desenvolupar a l'Institut d'Estudis Avançats (1983-1984) i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1995), així com un Premi a la promoció professional (1987-1988) que li va permetre participar en el programa d'anàlisi clàssica de l'Institut de Recerca de Ciències Matemàtiques. Entre 1993 i 1995 va presidir l'Associació de dones en les Matemàtiques, entitat que posteriorment va donar el seu nom al premi Sadosky. Entre 1995 i 1997 també va formar part del consell de la Societat Americana de Matemàtiques.[5][3]

Referències

  1. ↑ María Cristina Pereyra; Stefania Marcantognini; Alexander M. Stokolos; Wilfredo Urbina. Harmonic Analysis, Partial Differential Equations, Complex Analysis, Banach Spaces, and Operator Theory (Volume 1): Celebrating Cora Sadosky's life. Springer, 2016, p. 7, 10–11. ISBN 9783319309613.
  2. ↑ María Cristina Pereyra; Stefania Marcantognini; Alexander M. Stokolos; Wilfredo Urbina. Harmonic Analysis, Partial Differential Equations, Complex Analysis, Banach Spaces, and Operator Theory (Volume 1): Celebrating Cora Sadosky's life. Springer, 2016, p. 7. ISBN 9783319309613.
  3. 1 2 «AMS Committees». American Mathematical Society. [Consulta: 29 març 2023].
  4. ↑ María Cristina Pereyra; Stefania Marcantognini; Alexander M. Stokolos; Wilfredo Urbina. Harmonic Analysis, Partial Differential Equations, Complex Analysis, Banach Spaces, and Operator Theory (Volume 1): Celebrating Cora Sadosky's life. Springer, 2016, p. 10–13, 40. ISBN 9783319309613.
  5. ↑ María Cristina Pereyra; Stefania Marcantognini; Alexander M. Stokolos; Wilfredo Urbina. Harmonic Analysis, Partial Differential Equations, Complex Analysis, Banach Spaces, and Operator Theory (Volume 1): Celebrating Cora Sadosky's life. Springer, 2016, p. ix. ISBN 9783319309613.