Corb marí de Heard
| Leucocarbo nivalis | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Suliformes |
| Família | Phalacrocoracidae |
| Gènere | Leucocarbo |
| Espècie | Leucocarbo nivalis (Robert Alexander Falla, 1937) Leucocarbo nivalis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Phalacrocorax atriceps nivalis |
El corb marí de Heard (Leucocarbo nivalis) és un ocell marí de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae) sovint considerat una subespècie de Phalacrocorax atriceps, que habita les illes Illes Heard i McDonald a l'oceà Antàrtic, que es troba a uns 4.100 km al sud-oest de Perth, Austràlia Occidental.[1]
Descripció
El corb marí de Heard té les parts superiors majoritàriament negres i les parts inferiors blanques. Les galtes i les cobertores auriculars són blanques; hi ha barres blanques a les ales, una cresta negra i corbada sobre el front i les potes roses.[2] Un adult reproductor té un parell de carúncules taronges per sobre de la base del bec davant dels ulls, així com anells oculars blaus.[2] Fa uns 77 cm de llargada, amb una envergadura de 120 cm i un pes de 3 kg.[2]
Distribució i hàbitat
El corb marí de Heard està restringit a les illes subantàrtiques Heard i McDonald, i només se sap que cria a l'illa Heard. A part de la cria i el descans, el seu hàbitat és marí.[3]
Comportament
El corb marí de Heard és gregari, i s'agrupen en estols de 10 a 20 ocells fins a diversos centenars.[2]
Reproducció
El corb marí de Heard és present tot l'any a l'illa Heard, on es reprodueixen anualment en colònies. El festeig té lloc des de finals d'agost fins a principis d'octubre. Els nius són monticles construïts principalment amb els estípits, les arrels i la terra adherida de tussocks Poa cookii i tenen una alçada mitjana d'uns 22 cm, amb una distància mínima entre els nius de 50 cm.[4][5]
Alimentació
El corb marí de Heard s'alimenta localment en aigües costaneres poc profundes, i la dieta consisteix principalment en poliquets i peixos.[6] La proporció de peixos a la dieta és més alta quan els ocells alimenten els pollets.[7][6]
Estat i conservació
S'estima que la població de corbs marins de Heard comprèn unes 1000 parelles reproductores. Està catalogat com a Vulnerable segons la Llei de Protecció del Medi Ambient i Conservació de la Biodiversitat de 1999 d'Austràlia, perquè la població és petita, localitzada i subjecta a fluctuacions en l'èxit reproductor a causa de les condicions meteorològiques i la disponibilitat d'aliments. Una amenaça potencial és el canvi climàtic que afecta la temperatura del mar i, per tant, el subministrament d'aliments.[8]
Taxonomia
Seguint Kennedy i Spencer (2014),[9] el gènere Phalacrocorax es va dividir en sis gèneres, amb P. magellanicus, P. bougainvilliorum, P. atriceps, P. verrucosus, P. carunculatus, P. chalconotus, P. onslowi, P. campbelli, P. ranfurlyi i P. colensoi traslladats a Leucocarbo (HBW i BirdLife International 2018).[10]
El corb marí de Heard és un dels corbs marins d'ulls blaus, de vegades classificat com una subespècie del corb marí imperial (L. atriceps). Altres el classifiquen al gènere Phalacrocorax.[11] Actualment el COI el considera una espècie completa.[12]
Referències
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 juny 2025].
- 1 2 3 4 Marchant, S.; Higgins, P.J.. Handbook of Australian, New Zealand & Antarctic birds. Melbourne: Oxford Univ. Press, 1990. ISBN 978-0-19-553244-9.
- ↑ «corb marí de Heard». eBird. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ Green, K. «Biology of the Heard Island Shag Phalacrocorax nivalis . 1. Breeding Behaviour» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 97, 1, 3-1997, p. 60–66. DOI: 10.1071/MU97006. ISSN: 0158-4197.
- ↑ Green, K. «Biology of the Heard Island Shag Phalacrocorax nivalis . 2. Breeding» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 97, 1, 3-1997, p. 67–75. DOI: 10.1071/MU97007. ISSN: 0158-4197.
- 1 2 Green, K.; Williams, R. «Biology of the Heard Island Shag Phalacrocorax nivalis . 3. Foraging, Diet and Diving Behaviour» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 97, 1, 3-1997, p. 76–83. DOI: 10.1071/MU97008. ISSN: 0158-4197.
- ↑ Green, K.; Williams, R.; Woehler, E.J.; Burton, H.R.; Gales, N.J. «Diet of the Heard Island cormorant Phalacrocorax atriceps nivalis» (en anglès). Antarctic Science, 2, 2, 6-1990, p. 139–141. DOI: 10.1017/S0954102090000177. ISSN: 0954-1020.
- ↑ Garnett, Stephen T.; Crowley, Gabriel M. «The action plan for Australian birds 2000 / by Stephen T. Garnett and Gabriel M. Crowley | Catalogue | National Library of Australia» (en anglès). Environment Australia, 2000. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ Kennedy, Martyn; Spencer, Hamish G. «Classification of the cormorants of the world» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 79, 10-2014, p. 249–257. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.06.020.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ «Leucocarbo nivalis (Heard Shag)». Avibase. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Storks, frigatebirds, boobies, darters, cormorants – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 juny 2025].