Corb marí de Heard

Infotaula d'ésser viuCorb marí de Heard
Leucocarbo nivalis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreSuliformes
FamíliaPhalacrocoracidae
GènereLeucocarbo
EspècieLeucocarbo nivalis Modifica el valor a Wikidata
(Robert Alexander Falla, 1937) Leucocarbo nivalis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Phalacrocorax nivalis
  • Phalacrocorax atriceps nivalis
  • Leucocarbo atriceps nivalis
ProtònimPhalacrocorax atriceps nivalis Modifica el valor a Wikidata

El corb marí de Heard (Leucocarbo nivalis) és un ocell marí de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae) sovint considerat una subespècie de Phalacrocorax atriceps, que habita les illes Illes Heard i McDonald a l'oceà Antàrtic, que es troba a uns 4.100 km al sud-oest de Perth, Austràlia Occidental.[1]

Descripció

El corb marí de Heard té les parts superiors majoritàriament negres i les parts inferiors blanques. Les galtes i les cobertores auriculars són blanques; hi ha barres blanques a les ales, una cresta negra i corbada sobre el front i les potes roses.[2] Un adult reproductor té un parell de carúncules taronges per sobre de la base del bec davant dels ulls, així com anells oculars blaus.[2] Fa uns 77 cm de llargada, amb una envergadura de 120 cm i un pes de 3 kg.[2]

Distribució i hàbitat

El corb marí de Heard està restringit a les illes subantàrtiques Heard i McDonald, i només se sap que cria a l'illa Heard. A part de la cria i el descans, el seu hàbitat és marí.[3]

Comportament

El corb marí de Heard és gregari, i s'agrupen en estols de 10 a 20 ocells fins a diversos centenars.[2]

Reproducció

El corb marí de Heard és present tot l'any a l'illa Heard, on es reprodueixen anualment en colònies. El festeig té lloc des de finals d'agost fins a principis d'octubre. Els nius són monticles construïts principalment amb els estípits, les arrels i la terra adherida de tussocks Poa cookii i tenen una alçada mitjana d'uns 22 cm, amb una distància mínima entre els nius de 50 cm.[4][5]

Alimentació

El corb marí de Heard s'alimenta localment en aigües costaneres poc profundes, i la dieta consisteix principalment en poliquets i peixos.[6] La proporció de peixos a la dieta és més alta quan els ocells alimenten els pollets.[7][6]

Estat i conservació

S'estima que la població de corbs marins de Heard comprèn unes 1000 parelles reproductores. Està catalogat com a Vulnerable segons la Llei de Protecció del Medi Ambient i Conservació de la Biodiversitat de 1999 d'Austràlia, perquè la població és petita, localitzada i subjecta a fluctuacions en l'èxit reproductor a causa de les condicions meteorològiques i la disponibilitat d'aliments. Una amenaça potencial és el canvi climàtic que afecta la temperatura del mar i, per tant, el subministrament d'aliments.[8]

Taxonomia

Seguint Kennedy i Spencer (2014),[9] el gènere Phalacrocorax es va dividir en sis gèneres, amb P. magellanicus, P. bougainvilliorum, P. atriceps, P. verrucosus, P. carunculatus, P. chalconotus, P. onslowi, P. campbelli, P. ranfurlyi i P. colensoi traslladats a Leucocarbo (HBW i BirdLife International 2018).[10]

El corb marí de Heard és un dels corbs marins d'ulls blaus, de vegades classificat com una subespècie del corb marí imperial (L. atriceps). Altres el classifiquen al gènere Phalacrocorax.[11] Actualment el COI el considera una espècie completa.[12]

Referències

  1. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 juny 2025].
  2. 1 2 3 4 Marchant, S.; Higgins, P.J.. Handbook of Australian, New Zealand & Antarctic birds. Melbourne: Oxford Univ. Press, 1990. ISBN 978-0-19-553244-9.
  3. ↑ «corb marí de Heard». eBird. [Consulta: 5 juny 2025].
  4. ↑ Green, K. «Biology of the Heard Island Shag Phalacrocorax nivalis . 1. Breeding Behaviour» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 97, 1, 3-1997, p. 60–66. DOI: 10.1071/MU97006. ISSN: 0158-4197.
  5. ↑ Green, K. «Biology of the Heard Island Shag Phalacrocorax nivalis . 2. Breeding» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 97, 1, 3-1997, p. 67–75. DOI: 10.1071/MU97007. ISSN: 0158-4197.
  6. 1 2 Green, K.; Williams, R. «Biology of the Heard Island Shag Phalacrocorax nivalis . 3. Foraging, Diet and Diving Behaviour» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 97, 1, 3-1997, p. 76–83. DOI: 10.1071/MU97008. ISSN: 0158-4197.
  7. ↑ Green, K.; Williams, R.; Woehler, E.J.; Burton, H.R.; Gales, N.J. «Diet of the Heard Island cormorant Phalacrocorax atriceps nivalis» (en anglès). Antarctic Science, 2, 2, 6-1990, p. 139–141. DOI: 10.1017/S0954102090000177. ISSN: 0954-1020.
  8. ↑ Garnett, Stephen T.; Crowley, Gabriel M. «The action plan for Australian birds 2000 / by Stephen T. Garnett and Gabriel M. Crowley | Catalogue | National Library of Australia» (en anglès). Environment Australia, 2000. [Consulta: 5 juny 2025].
  9. ↑ Kennedy, Martyn; Spencer, Hamish G. «Classification of the cormorants of the world» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 79, 10-2014, p. 249–257. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.06.020.
  10. ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 5 juny 2025].
  11. ↑ «Leucocarbo nivalis (Heard Shag)». Avibase. [Consulta: 5 juny 2025].
  12. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Storks, frigatebirds, boobies, darters, cormorants – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 juny 2025].