Corderoïta
![]() Les bandes de color vermell fosc del cinabri s'alternen amb les capes beix de limonita. Els microcristalls de color groc-beix corresponen a corderoïta. | |
| Fórmula química | Hg₃S₂Cl₂ |
| Epònim | McDermitt mercury mine (en) |
| Localitat tipus | mina McDermitt (Cordero Mine; Old Cordero Mine), Opalite District, Comtat de Humboldt, Nevada, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FC.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FC.15a |
| Dana | 10.3.3.1 |
| Heys | 6.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,940(5) Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploidal |
| Color | taronja clar - rosa |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 6,845 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-037 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Cde |
| Referències | [1] |
La corderoïta és un mineral sulfur-clorur de mercuri extremadament rar. Va ser anomenada en honor de l'antic nom de l'indret on va ser descoberta: la mina Cordero, a Nevada.
Característiques
La fórmula química de la corderoïta és Hg₃S₂Cl₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. Sol trobar-se en vetes que substitueixen el cinabri.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És el dimorf de la lavrentievita.
Formació i jaciments
La corderoïta es froma en els sediments de llits de llacs i les toves de riolita silicificades subjacents, possiblement d'origen secundari de baixa temperatura (mina McDermitt, Nevada, EUA); i també s'ha trobat en l'ambient d'un dipòsit hidrotermal oxidat (dipòsit d'Arzak, Rússia).
Va ser descoberta a la mina McDermitt (antiga mina Cordero), Opalite District, al comtat de Humboldt (Nevada, Estats Units). També ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, Espanya, els Estats Units, França, l'Iran, Kirguizstan, Rússia i Xile.[1]
Referències
- 1 2 «Corderoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Corderoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 1 juny 2019].
