Corpinnat

Infotaula d'organitzacióCorpinnat
(ca) Associació de Viticultors i Elaboradors Corpinnat Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creacióabril 2018
FundadorLlopart, Nadal, Recaredo, Torelló, Sabaté i Coca i Gramona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePIMEC (2025–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPere Llopart (2025–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors263 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
Ingressos totals25.900.000 € (2022) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcorpinnat.com Modifica el valor a Wikidata

Corpinnat és una marca col·lectiva de la Unió Europea creada per l'Associació de Viticultors i Elaborador Corpinnat (AVEC) l'abril de 2018. La marca aplega cellers productors de vins escumosos de qualitat i va néixer per a distingir els escumosos elaborats per mètode tradicional al cor del Penedès. Els fundadors volen diferenciar-se dels productes de massa i promoure la viticultura sostenible amb varietats autòctones.[1] Des de 2025 el seu president és Pere Llopart, copropietari i director tècnic del celler Llopart.[2]

Història

Als sis cellers fundadors, es van afegir a més Mas Candí, Huguet-Can Feixes, Júlia Bernet i Can Descregut i van decidir el gener de 2019 d'abandonar la denominació d'origen Cava.[3] Col·laboren amb la Denominació d'Origen Penedès, des de la secció d'escumosos Clàssic Penedès, per una nova denominació d'origen de vins escumosos del Penedès.[4] Es van distanciar de la política de preus baixos dels tres grans grups del cava industrial, que «posa en perill el futur de centenars de famílies i del territori».[5]

Els 11 cellers representats per aquesta marca van facturar el 2022 prop de 26 milions d'euros, i van comercialitzar 2,43 milions d'ampolles.[6]

El gener del 2026, amb la incorporació dels cellers Torné Bel d'Espiells i Mir de Sant Sadurní va passar a tenir 21 cellers.[7]

Criteris

L'ús de la marca Corpinnat se circumscriu a cellers elaboradors de vi escumós que cultiven les vinyes dins de la delimitació territorial establerta per l'AVEC i que compleixen els compromisos per raó social recollits al reglament d'ús:[8]

  • Collita manual.
  • Viticultura ecològica certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.
  • Utilització de varietats històriques de la regió vitivinícola del Penedès.
  • Vinificació íntegra a la propietat.
  • Criances en ampolla superiors a 18 mesos.
  • Contractes de llarga durada i preu mínim garantit al viticultor per als cellers que adquireixin raïm a tercers.

El reglament d'ús de Corpinnat delimita la producció dels vins escumosos a un territori que abraça una superfície de 997 quilòmetres quadrats i que inclou 46 municipis de les següents comarques: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Alt Camp, Tarragonès, Baix Llobregat i Anoia.[9]

Referències

  1. ↑ Morell, C. «Neix la marca europea Corpinnat per distingir els escumosos fets al Penedès». El Punt Avui, 11 abril 2018.
  2. ↑ «Pere Llopart i Roc Gramona lideren la nova junta directiva de Corpinnat», 07-05-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].
  3. ↑ «Els nou cellers de Corpinnat abandonen la DO Cava». El Punt Avui, 31-01-2019.
  4. ↑ Morrell, Cati «Corpinnat i la DO Penedès cusen aliances de futur». El Punt Avui, 09-09-2019, p. 18.
  5. ↑ «Corpinnat fa costat als viticultors i situa el preu del raïm a 0,65 euros/kg». El Món, 20-08-2019. Arxivat de l'original el 2019-12-27 [Consulta: 9 setembre 2019]. Arxivat 2019-12-27 a Wayback Machine.
  6. ↑ Casas, Josep Maria. «Els plans de Corpinnat per liderar el cava de qualitat». Via Empresa, 01-04-2023. [Consulta: 4 maig 2023].
  7. ↑ Martínez, Trinitat Gilbert. «Més moviments en els escumosos del Penedès: dos cellers més entren a Corpinnat», 13-01-2026. [Consulta: 14 gener 2026].
  8. ↑ «Neix Corpinnat, la marca per distingir els grans escumosos elaborats al Penedès». Nació Digital, 10-04-2018.
  9. ↑ Borràs Pascual, Óscar. «Territori Corpinnat», 01-04-2018. Arxivat de l'original el 2019-12-28. [Consulta: 9 gener 2021].

Bibliografia