Coryphospingus

Infotaula d'ésser viuCoryphospingus Modifica el valor a Wikidata

Sit piliat roig Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEmberizidae
GènereCoryphospingus Modifica el valor a Wikidata
Cabanis, 1851 Coryphospingus Modifica el valor a Wikidata

Coryphospingus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives d'Amèrica del Sud.[3] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de sit crestat.[4]

Descripció

Les espècies d'aquest gènere són tràupids petits al voltant de 13 cm de longitud, els mascles ostenten vistoses crestes planes, vermelles vorejades de negre i són molt similars, un vermellós i l'altre gris.[5]

Distribució i hàbitat

Es distribueixen en àrees compreses entre el nord de Colòmbia i Veneçuela fins al centre de l'Argentina.[3] Habiten en àrees arbustives i boscos oberts.[5]

Taxonomia

El gènere Coryphospingus va ser introduït el 1851 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis.[6] L'espècie tipus va ser designada sit crestat rogenc (Coryphospingus cucullatus) pel zoòleg anglès George Robert Gray el 1855.[7][8]

Durant dècades col·locat a la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit a Thraupidae sobre la base en diversos estudis genètics, citant Burns et al. 2002, 2003;[9][10] Klicka et al. 2007[11] i Campagna et al. 2011.[12][13] La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Coryphospingus) d'Emberizidae a Thraupidae.[14]

Als anys 2010, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, permetien comprovar que aquest gènere és proper d'un clade integrat per Rhodospingus cruentus, Tachyphonus delatrii, Tachyphonus surinamus i Lanio, dins d'una subfamília Tachyphoninae.[15][16]

El nom genèric Coryphospingus es compon de les paraules del grec antic «koruphē» que significa “corona del cap”, i «σπιγγος / spingos» que és el nom comú del pinsà comú.[17]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[4]

Referències

  1. ↑ «Coryphospingus Cabanis, 1851» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 20 gener 2025].
  2. ↑ «Coryphospingus (Coryphospingus sp.) - Avibase». [Consulta: 20 gener 2025].
  3. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 febrer 2026].
  4. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 febrer 2026].
  5. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 663, làmines 115(15–16). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. ↑ Cabanis, Jean Louis. Museum Heineanum : Verzeichniss der ornithologischen Sammlung des Oberamtmann Ferdinand Heine, auf Gut St. Burchard vor Halberstadt (en alemany). T.1. Halbertstadt: In Commission bei R. Frantz, 1850, p. 145.
  7. ↑ Gray, George Robert. Catalogue of the genera and subgenera of birds contained in the British Museum. Londres: Printed by order of the Trustees, 1855, p. 73.
  8. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 210 [Consulta: 9 febrer 2026].
  9. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  10. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  11. ↑ Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  12. ↑ Klicka, John; Keith Barker, F.; Burns, Kevin J.; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «A comprehensive multilocus assessment of sparrow (Aves: Passerellidae) relationships» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 77, 8-2014, p. 177–182. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.04.025.
  13. ↑ «Part 11. Oscine Passeriformes, C (Icteridae to end)». A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 9 febrer 2026].
  14. ↑ «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 9 febrer 2026].
  15. ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  16. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  17. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 119. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 9 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.