Cotinga cuaforcada occidental

Infotaula d'ésser viuCotinga cuaforcada occidental
Phibalura boliviana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNespècie amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCotingidae
GènerePhibalura
EspèciePhibalura boliviana Modifica el valor a Wikidata
Chapman, 1930 Phibalura boliviana Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

La cotinga cuaforcada occidental[1] (Phibalura boliviana) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cotíngids (Cotingidae).[2][3]

La taxonomia addicional de la cotinga cuaforcada occidental no està clara (vegeu Taxonomia i sistemàtica). Aquesta pàgina segueix el criteri d'espècie de ple dret.

Descripció

La cotinga cuaforcada occidental fa entre 18 i 20 cm de llargada. Presenten dimorfisme sexual tot i que tots dos tenen la cua llarga i dividida com la de l'oreneta (Hirundo rustica). Les femelles adultes tenen el front tacat de negre i gris, una coroneta de color gris pàl·lid a marró grisenc amb una franja vermella apagada generalment amagada al mig. El clatell és negrós amb barres blanques trencades. Les parts superiors són majoritàriament d'un color oliva apagat amb groc brillant que forma un aspecte escamós; les cobertores superiors de la cua són majoritàriament de color groc oliva amb ratlles fosques. Les ales són majoritàriament de color marró negrós amb un to verd oliva i vores de plomes. La part superior de la cua és de color marró negrós i la part inferior grisenca; les plomes tenen vores grogues, la mida de les quals disminueix des de les interiors cap a les exteriors. Els lores són de color gris i negrós tacat i les cobertores de les orelles són variablement grises a negroses amb una franja blanca molt ampla a sota. La gola és de color groc pàl·lid amb taques grisenques. La resta de les parts inferiors són de color blanc i groc tacat amb puntes de color marró negre a negre a les plomes que formen barres horitzontals. Els mascles adults són en general més brillants i marcats de manera més audaç que les femelles. La coroneta és d'un color blau marí fosc amb la part central de color vermell carmesí majoritàriament amagat. Les parts superiors són de color groguenc a groc canari amb barres de color blau marí. Les ales són de color negre blavós intens sense to oliva. La cua és negra amb menys groc que la de les femelles i les plomes exteriors són més llargues i corbes. Els lores i cobertores auriculars són de color blau negrós i formen una "màscara". Les parts inferiors són de color groc més brillant que les de les femelles. Tots dos sexes tenen l'iris de color groc mostassa amb pell vermella nua que envolta l'ull. El bec és molt curt amb una base ampla i és de color palla pàl·lid, blanc rosat o blanc. Les potes i peus són ataronjats.[4]

Distribució i hàbitat

Penya-segats del riu Madidi, parc nacional Madidi, Bolívia; l'hàbitat d'aquesta espècie.

La cotinga cuaforcada occidental només es troba a la rodalia d'Apolo, a l'oest de Bolívia. Habita als contraforts orientals dels Andes en boscos semihumits, sabanes i fragments de bosc entre 1.300 i 2.040 m.[4]

Comportament

Moviments

La cotinga cuaforcada occidental és resident durant tot l'any a la petita àrea de distribució.[4]

Alimentació

S'alimenta principalment de fruita i també inclou un petit nombre d'insectes a la dieta. De vegades busca menjar en petits estols, i principalment a la capçada del bosc, però de vegades molt més a prop del terra. S'alimenta principalment espigant mentre està posada i també menja insectes amb sortides curtes.[4]

Reproducció

La cotinga cuaforcada occidental es reprodueix entre setembre i març. Ambdós sexes construeixen el niu, una copa poc profunda feta principalment de líquens amb algunes branquetes incloses que normalment es col·loca a la forquilla d'una branca o en una branca horitzontal ampla. La mida de la posta és de dos ous que són de color verd pastel o blau verdós amb taques i línies vermelles marronoses. Ambdós sexes incuben la posta, tot i que aparentment només la femella ho fa a la nit. El període d'incubació és de 17 a 19 dies i els pollets deixen el niu sembla que deixen el niu unes dues setmanes després de l'eclosió. Ambdós sexes proporcionen aliment als pollets.[4]

Vocalització

La cotinga cuaforcada occidental és més vocal que la cotinga cuaforcada oriental (P. flavirostris) sensu stricto, amb un cant i cinc crits coneguts. Les vocalitzacions "no estan gaire ben descrites" i són molt variables.[4]

Estat de conservació

La UICN ha qualificat la cotinga cuaforcada occidental com a en perill d'extinció.[5] No va ser registrat durant noranta-vuit anys fins al seu redescobriment a la vora d'un reducte selvàtic de 200 a 400 ha prop de la localitat de Pata, al nord-oest d'Apolo, al parc nacional Madidi, al setembre de l'any 2000.[6]

Té una àrea de distribució molt petita i es creu que la població estimada d'entre 400 i 530 individus madurs del nucli poblacional als voltants del petit llogaret d'Atén, als afores del parc nacional Madidi està disminuint.[7] "La cobertura forestal a la zona d'Apolo s'ha reduït dràsticament durant el segle passat i les pèrdues continuen a causa de la tala i la crema a gran escala per a la ramaderia i l'agricultura. L'espècie és gairebé absent de les localitats molt pertorbades".[5]

Taxonomia i sistemàtica

L'espècimen tipus de la cotinga cuaforcada occidental va ser recollit a Bolívia el 1902 i el 1930 descrit com una subespècie de la cotinga cuaforcada oriental (Phibalura flavirostris boliviana) per l'ornitòleg nord-americà Frank Michler Chapman i la localitat tipus "prop de Atten (= Aten), Aplobamba (= Apolo) , La Paz, Bolívia".[8] L'ocell va ser redescobert l'any 2000 després de noranta-vuit anys sense cap registre.[9]

La taxonomia posterior de la cotinga cuaforcada occidental no està establerta. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International segueixen la proposta d'un article del 2011 i tracten el taxon com una espècie monotípica.[9][10][11] L'article cita diferències amb la cotinga cuaforcada oriental en els colors dels ulls, el bec, les potes i els peus d'aquest tàxon, en la cua més llarga i en lesvocalitzacions.[9]

Tanmateix, el Comitè de Classificació Sud-americà i la taxonomia de Clements mantenen el tàxon com una subespècie de la cotinga cuaforcada oriental. Citen les diferències morfològiques relativament menors entre els dos tàxons.[12][13] Van confirmar el tractament com a subespècie després d'un gran estudi filogenètic molecular de la família Cotingidae publicat el 2014 que només va trobar petites diferències entre les seqüències d'ADN dels dos.[14]

Etmilogia

El nom genèric Phibalura sembla que deriva del grec antic «φιβαλως/phibalōs» que significa “esvelt” i «ουρα/oura», “cua”.[15]

L'epítet específic boliviana possiblement resulta del país sudamericà per on es distribueix. Tanmateix, podria ser en honor a Simón Bolívar (1783-1830) "L'Alliberador", revolucionari veneçolà, que va ajudar a expulsar els espanyols del seu imperi sud-americà).[16]

Subespècies

El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International tracten el tàxon com una espècie monotípica.[10][11]

Referències

  1. ↑ «Cotinga cuaforcada occidental». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 15/02/2023(català)
  2. ↑ «Palkachupa Cotinga- Phibalura flavirostris boliviana». Avibase. [Consulta: 30 juliol 2026].
  3. ↑ «Phibalura boliviana». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 30 juliol 2026].
  4. 1 2 3 4 5 6 Kirwan, Guy M.; Snow, David; Pyle, Peter. Swallow-tailed Cotinga (Phibalura flavirostris) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2023-09-08. DOI 10.2173/bow.swtcot1.02.
  5. 1 2 «Phibalura boliviana». BirdLife International, 03-05-2022. DOI: 10.2305/iucn.uk.2022-2.rlts.t22724784a216801160.en. [Consulta: 30 juliol 2026].
  6. ↑ Avalos, V. del R. «Distribución, población y conservación de la Palkachupa (Phibalura flavirostris boliviana, Cotingidae) en el area de Apolo, Bolivia.» (PDF) (en castellà). vol.22 (1) p. 1-13. Ornitologia Neotropical, 2011. [Consulta: 30 juliol 2026].
  7. ↑ Bromfield, G.; Ritchie, W.N.; Bromfield, V.; Ritchie, J.; Hennessey, A.B. «New information on plumage, nesting, behaviour and vocalisations of the Bolivian Swallow-tailed Cotinga Phibalura flavirostris boliviana from the Apolo area of Madidi National Park, Bolivia» (PDF) (en anglès). vol.21 p. 63-67. Cotinga, 2004. [Consulta: 30 juliol 2026].
  8. ↑ Chapman, Frank M. «A New Race of Phibalura flavirostris from Bolivia». The Auk, 47, 1, 1-1930, p. 87–88. DOI: 10.2307/4075572.
  9. 1 2 3 Hennessey, A. Bennett «Species Rank of Phibalura ( flavirostris ) boliviana Based on Plumage, Soft Part Color, Vocalizations, and Seasonal Movements» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 123, 3, 9-2011, p. 454–458. DOI: 10.1676/10-190.1. ISSN: 1559-4491.
  10. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 29 juliol 2026].
  11. 1 2 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 29 juliol 2026].
  12. ↑ «Proposal #494: Elevate Phibalura flavirostris boliviana to species rank». South American Classification Committee. [Consulta: 29 juliol 2026].
  13. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 29 juliol 2026].
  14. ↑ Berv, Jacob S.; Prum, Richard O. «A comprehensive multilocus phylogeny of the Neotropical cotingas (Cotingidae, Aves) with a comparative evolutionary analysis of breeding system and plumage dimorphism and a revised phylogenetic classification» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 81, 12-2014, p. 120–136. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.09.001.
  15. ↑ «The Key to Scientific Names: Phibalura» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juliol 2026].
  16. ↑ «The Key to Scientific Names: boliviana» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 30 juliol 2026].