Cotinga quèrula

Infotaula d'ésser viuCotinga quèrula
Querula purpurata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  ♂
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Cries1 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou25 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCotingidae
GènereQuerula
EspècieQuerula purpurata Modifica el valor a Wikidata
P.L.S. Müller, 1776 Querula purpurata Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

La cotinga quèrula[1] (Querula purpurata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cotíngids (Cotingidae).[2][3]

Descripció

La cotinga quèrula fa de 25 a 30 cm de llarg i pesa de 91 a 133 g. Els mascles adults tenen les parts superiors negres brillants i les parts inferiors negres més apagades. Les plomes de la gola són de color porpra vermellós fosc; són llargues i de punta quadrada i formen un "escut" als costats i a la part superior del pit. Les femelles adultes són en general de color negre apagat i no tenen l'escut, tot i que poden tenir algunes plomes carmesí a la gola. Ambdós sexes tenen l'iris marró fosc, el bec gris pàl·lid o gris platejat amb la punta negra i les potes i els peus de color gris fosc a negre. Els juvenils tenen la coroneta, les ales i la cua de color negre apagat. Per la resta, són de color negre marró amb barres negres tènues i indistintes.[4]

Distribució i hàbitat

És trobada a Bolívia, Brasil, Colòmbia, l'Equador, Guaiana Francesa, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela; També en el sud d'Amèrica Central a Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

La cotinga quèrula té una distribució disjunta. Es troba una població a l'Amèrica Central des del sud-est de Nicaragua cap al sud, al llarg del costat caribeny de Costa Rica i Panamà, i també al costat pacífic de Panamà des de la Zona del Canal cap al sud. L'àrea de distribució continua pel centre-nord de Colòmbia i les valls dels rius Cauca i Magdalena i cap al sud al llarg del vessant occidental dels Andes a través de Colòmbia fins al nord-oest de l'Equador fins al nord de la província de Los Ríos i més enllà.[4][5][6] Una segona població es troba des del sud-est de Veneçuela cap a l'est a través de les Guaianes i l'extrem nord del Brasil fins a l'Atlàntic a l'estat d'Amapá. Aquesta àrea de distribució continua cap al sud a l'est del Brasil fins a l'oest de Maranhão i Tocantins i des d'allà cap a l'oest a través del sud de l'Amazònia del Brasil fins als Andes al sud-est de Colòmbia, l'est de l'Equador, l'est del Perú i el nord de Bolívia. Segons algunes fonts, voreja una àmplia franja del nord de l'Amazònia.[7][4] Tanmateix, la guia de camp de Van Perlo mostra que l'espècie ocupa tota la conca de l'Amazones.[8]

La cotinga quèrula habita els boscos de fulla perenne de terres baixes a la zona tropical, on prefereix l'estrat mitjà del bosc a la capçada.[4] En altitud, va des del nivell del mar fins als 500 m a Costa Rica[9] i els 1.400 m a Colòmbia,[5] principalment per sota dels 500 m a banda i banda de l'Equador,[6] fins als 1.000 m al Perú, fins als 500 m a Veneçuela[10] i des del nivell del mar fins als 750 m al Brasil.[8]

Comportament

Desplaçament

La cotinga quèrula és un resident durant tot l'any.[4]

Alimentació

La cotinga quèrula s'alimenta principalment de fruita; els adults també s'alimenten d'insectes grossos amb que alimenten els pollets. L'espècie sol buscar aliment en grups petits (fins a vuit individus) que solen romandre sols, però de vegades es barregen amb altres espècies més grosses. Prenen la majoria de les fruites i insectes amb sortides curtes des d'una perxa. Alguns fruits els prenen mentre estan posats. Tendeixen a regurgitar les llavors de la fruita lluny d'on mengen, "proporcionant un mètode eficaç de dispersió de llavors per a les plantes de les quals s'alimenta".[4]

Reproducció

La cotinga quèrula es reprodueix principalment durant l'estació humida local, incloent-hi juliol i octubre a Panamà, març i juny a Colòmbia, març a Veneçuela i febrer i abril a les Guaianes. Els mascles fan el que es creu que és una exhibició de festeig estenent el protector de gola i sacsejant la cua. El niu de l'espècie és una tassa o plataforma feta de pals folrats amb branquetes molt fines. Normalment es col·loca en una forquilla de branca entre uns 11 i 23 m sobre el terra. Tots dos sexes construeixen el niu. La posta és un ou de color oliva fosc. La incubació dura uns vint-i-cinc dies i els pollets són volanders entre 32 i 33 dies després de descloure. Tots dos sexes proporcionen aliment als pollets. L'espècie és una reproductora cooperativa i els adults no relacionats contribueixen al subministrament d'aliment. Els grups socials també contribueixen a la defensa del niu dels depredadors.[4]

Vocalitzacions

La cotinga quèrula té una àmplia varietat de vocalitzacions. Els cants s'han descrit com "un COW-uh suau, miolant, que cau i puja" i "un ohhahhh" que puja, i el crit com "un so de tos rasposa o 'aclarit de gola'".[11] Altres crits es descriuen com "un ooo-waáh o kwih-oo, ooo-waáh prolongat" i en vol un "wah-wah-wheéeawoo".[6] Els observadors propers de vegades poden sentir el batec d'ales.[4]

Estat de conservació

La UICN ha avaluat la cotinga quèrula com a espècie de en risc mínim. Té una àrea de distribució extremadament àmplia; es creu que la població estimada d'almenys cinc milions d'individus madurs està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[7] Es considera bastant comú a Costa Rica,[9] Perú[11] i Veneçuela[10] i comú a Colòmbia,[5] Equador[6] i Brasil.[8]

Taxonomia i sistemàtica

La cotinga quèrula va ser descrita per primer cop l'any 1776 per l'ornitòleg alemany Philipp Ludwig Statius Müller amb el nom binomial Muscicapa purpurata i la localitat tipus "Caiena" col·locant-la erròniament amb els muscicàpids del Vell Món.[12] Finalment va ser traslladat al seu gènere actual, Querula, que es va descrit per l'ornitòleg francés Louis Pierre Viellot l'any 1816.[13]

Les mesures (com indicat tant pel llarg de les ales com pel pes) varien geogràficament; els individus dels contraforts andins són considerablement majors, i els de l'Amèrica Central una mica majors, que els de les Guaianes; no obstant això, les diferències no són considerades suficients per anomenar subespècies geogràfiques.[4]

Berv & Prum (2014)[14] van produir una extensa filogènia per a la família Cotingidae reflectint moltes de les divisions anteriors i incloent-hi noves relacions entre els tàxons, on es proposa el reconeixement de cinc subfamílies. D'acord amb aquesta classificació, Querula pertany a una subfamília Cephalopterinae (Reichenow, 1914), juntament amb Haematoderus, Perissocephalus, Cephalopterus i Pyroderus. El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) espera propostes per modificar la seqüència lineal dels gèneres i reconèixer les subfamílies.[15] El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), a la Llista dels ocells del Brasil - 2015 ja adopta aquesta classificació.[16]

Etimologia

El nom genèric Querula deriva del llatí «querulus» que significa “sorollós”, “plorós”.[17]

L'epítet específic purpurata, també prové del llatí «purpuratus» que significa “de color porpra”.[18]

Subespècies

L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[13]

Referències

  1. ↑ «Cotinga quèrula». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 15/02/2023(català)
  2. ↑ «Querula purpurata (cotinga quèrula)». Avibase. [Consulta: 22 juny 2026].
  3. ↑ «Querula purpurata» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 22 juny 2026].
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Galindo, Elena. Purple-throated Fruitcrow (Querula purpurata) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.putfru1.01.
  5. 1 2 3 McMullan, Miles; Donegan, Thomas M.; Quevedo, Alonso. Field Guide to the Birds of Colombia. Bogotá: Fundación ProAves, 2010, p. 171. ISBN 978-0-9827615-0-2.
  6. 1 2 3 4 Ridgely, Robert S.; Greenfield, Paul J. The birds of Ecuador. Ithaca, NY: Comstock Pub, 2001, p. 552. ISBN 978-0-8014-8720-0.
  7. 1 2 «Querula purpurata: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2020, 02-12-2019. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22700925a137871053.en.
  8. 1 2 3 Perlo, Ber van. A field guide to the birds of Brazil. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2009, p. 274–275. ISBN 978-0-19-530154-0.
  9. 1 2 Garrigues, Richard; Dean, Robert. The birds of Costa Rica: a field guide. Ithaca: Comstock Publ, 2007, p. 218–219. ISBN 978-0-8014-7373-9.
  10. 1 2 Hilty, Steven L.; Meyer de Schauensee, Rodolphe. Birds of Venezuela. 2a edició. Princeton: Princeton University Press, 2003, p. 657. ISBN 978-0-691-02131-7.
  11. 1 2 Birds of Peru. 1. paperback print., rev. and updated ed. Princeton, NJ: Princeton Univ. Press, 2010, p. 486. ISBN 978-0-691-13023-1.
  12. ↑ Linné, Carl von; Houttuyn, M.; Müller, Philipp Ludwig Statius. Carl von Linné, Vollständiges Natursystem (en alemany). 9. Nürnberg: bey Gabriel Nicolas Raspe, 1773, p. 169. DOI 10.5962/bhl.title.125531.
  13. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 22 juny 2026].
  14. ↑ Berv, Jacob S.; Prum, Richard O. «A comprehensive multilocus phylogeny of the Neotropical cotingas (Cotingidae, Aves) with a comparative evolutionary analysis of breeding system and plumage dimorphism and a revised phylogenetic classification» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 81, 12-2014, p. 120–136. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.09.001.
  15. ↑ «Part 8. Suboscine Passeriformes, C (Pipridae to Tyrannidae)». A Classification of the Bird Species of South America. South American Classification Committee. [Consulta: 22 juny 2026].
  16. ↑ Piacentini, V. de Q. et al. «Lista comentada de las aves de Brasil por el Comité Brasileño de Registros Ornitológicos» p. 209. Revista Brasileira de Ornitologia, 2015. [Consulta: 22 juny 2026].
  17. ↑ «The Key to Scientific Names: Querula» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 22 juny 2026].
  18. ↑ «The Key to Scientific Names: purpurata» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 22 juny 2026].