Cotxe de luxe

El terme cotxe de luxe o cotxe de classe alta és la designació del segment de turismes més alt. En els segments de vehicles de la Comissió Europea, aquest segment s'anomena segment F o "classe de luxe / classe alta" que fa referència a la classe mitjana-alta tal com la defineix la KBA.^[4] Aquesta classe inclou cotxes grans, còmodes, potents i normalment molt cars. Els cotxes de mida completa dels EUA corresponen a la classe alta en mida, però no necessàriament en termes de motor i equipament.^[5]

Nombrosos sistemes d'assistència al conductor, que inicialment només estaven disponibles en cotxes de luxe quan es van introduir, fa temps que estan disponibles en altres classes de vehicles, de sèrie o fins i tot obligatoris, per exemple.

• Coixí de seguretat^[6]
• Sistema de frens antibloqueig (ABS), ESP, assistència a la frenada
• Ultrasons (ajuda a l'aparcament)
• Radar ( assistent de canvi de carril, control de creuer adaptatiu )
• Lidar (monitorització d'angle mort, avís automàtic de distància, pre-col·lisió i pre-frenada)
• Càmera (avís de canvi de carril, reconeixement de senyals de trànsit, assistent de canvi de carril, monitorització d'angle mort, sistema de frenada d'emergència per a la protecció dels vianants)
• Sistema de control de pressió dels pneumàtics, control de creuer adaptatiu (ACC), assistent de llums llargues adaptatives

En el passat, aquesta classe oferia gairebé exclusivament berlines, cupès i descapotables, amb prou feines familiars. Recentment, també s'han produït cada cop més SUV de luxe. Molts vehicles s'han tornat més grans i potents amb el temps; la descripció d'una classe de vehicle és, per tant, una instantània en el temps.

En els primers temps de la motorització, es desconeixia una classificació de classes com la del segle XXI. Els fabricants sovint subministraven una plataforma de vehicles motoritzats que el client podia equipar amb una carrosseria segons les seves pròpies idees. No obstant això, la gent sabia distingir entre els vehicles més senzills i els que tenien característiques de gamma alta i els que tenien equipament luxós, i els descrivia com a tals. Amb l'aparició de sèries de models que es venien en quantitats significatives, els models individuals es podien comparar més fàcilment. Hi havia els automòbils més senzills, de vegades improvisats, vehicles utilitaris sòlids, vehicles de luxe i vehicles amb equipament de luxe que complien tots els desitjos i opcions concebibles del seu temps. En conseqüència, la classificació de les classes de vehicles s'ha de veure en el seu respectiu context històric. Per exemple, l'assignació a la classe de luxe es considera adequada per a vehicles com el Rolls-Royce Phantom III i el Mercedes-Benz W 08 (Nürburg) fins a l' Opel Admiral (1937–1939) per al mercat europeu de vehicles fins al 1940.

El 2017, el Tesla Model S elèctric de bateria va ser el cotxe de luxe més venut a Europa^[7] i als EUA.^[8] El 2017, el Mercedes-Benz Classe S va ser el cotxe de luxe més venut a tot el món.^[9]

• 
  Audi A8
• 
  Audi e-tron GT
• 
  Bentley Flying Spur
• 
  Bentley Continental GT
• 
  Bentley Continental GTC
• 
  BMW Sèrie 7
• 
  BMW Sèrie 8
• 
  Bufori Geneva
• 
  Gènesi G90
• 
  Lexus LS
• 
  Lotus Emeya
• 
  Aire lúcid
• 
  Mercedes-AMG GT cupè de 4 portes
• 
  Mercedes-Benz EQS
• 
  Mercedes-Benz Classe S
• 
  Nio ET7
• 
  Porsche Panamera
• 
  Porsche Taycan
• 
  Rolls-Royce Ghost II
• 
  Rolls-Royce Phantom VIII
• 
  Rolls-Royce Spectre
• 
  Tesla Model S

• 
  Senat d'Aurus
• 
  Avatar 12
• 
  Cadillac Celestiq
• 
  Cadillac CT6
• 
  Denza Z9
• 
  Hongqi Guoli
• 
  Hongqi Guoya
• 
  Hongqi H9
• 
  Kia K9
• 
  Maextro S800
• 
  Nio ET9
• 
  Stelato S9
• 
  Toyota Century
• 
  Yangwang U7
• 
  Yuanhang Y6

El 1990, els vehicles de luxe oferien almenys sis cilindres, 3,0 litres de cilindrada i una potència del motor d'aproximadament 130 kW en el model bàsic. Una excepció va ser el Mercedes-Benz 260 SE, un model de la sèrie W-126. Tenia un motor amb una cilindrada de 2,6 litres i 118 kW. Audi, Lexus i Mercedes-Benz disposaven de motors de vuit cilindres. A més, també hi havia vehicles de luxe de BMW i Jaguar amb motors de dotze cilindres. Els motors dièsel no tenien cap paper en la classe de luxe el 1990. Només Mercedes-Benz va construir la Classe S amb motor dièsel, però només per a l'exportació als EUA.

La longitud dels vehicles de classe de luxe va començar a uns 4,9 metres el 1990 i va acabar a uns 5,20 metres en les versions de distància entre eixos llarga.

Els sedans de luxe eren gairebé exclusivament de tracció posterior; només amb la introducció de l'Audi V8 el 1988 es va introduir la tracció total com un nou tipus de tracció en aquesta classe de vehicles. Des de mitjans de la dècada de 1990, molts cotxes de luxe han tingut tracció davantera.

Com a vehicles tecnològics insígnia dels fabricants, els vehicles de luxe generalment ofereixen un nivell de confort significativament més alt que els vehicles de gamma baixa, així com més funcions de seguretat activa i passiva. Les tecnologies instal·lades i provades en el segment de luxe s'introdueixen posteriorment en vehicles de gamma baixa, incloent-hi funcions com ara volants calefactats, sistemes de navegació, aire condicionat automàtic i conducció autònoma.

• 
  BMW 3200L (1962)
• 
  Cadillac DeVille (1962)
• 
  GAZ-13 Txaika (1959–1981)
• 
  Jaguar XJ (Mark I) (1972)
• 
  Horch 670 dotze cilindres (1932)
• 
  Horch Sports Cabriolet (1938)
• 
  Jaguar Mk V (1948)
• 
  Lincoln Continental (1961)
• 
  Mercedes-Benz 220 S (1959–1965)
• 
  Mercedes-Benz 250 SE Convertible (1965–1972)
• 
  Mercedes-Benz W 100 (1964–1981)
• 
  Opel Diplomat B (1969–1977)
• 
  Rolls-Royce Phantom II (1929–1935)
• 
  Rolls-Royce Phantom III (1936–1939)
• 
  Rolls-Royce Phantom IV (1950–1956)
• 
  Rolls-Royce Silver Wraith (1946–1959)
• 
  Rolls-Royce Silver Cloud III (1963–1966)
• 
  Rolls-Royce Silver Shadow I (1965–1980)
• 
  Škoda VOS (1948–1952)
• 
  Tatra 603 (1957–1975)

Per a les xifres sobre les matriculacions anuals de turismes en el segment de la classe de luxe a Alemanya, xifres orientatives per a la resta de la UE, es poden consultar les estadístiques de l' Autoritat Federal de Transport Motoritzat, en la publicació: Llista de noves matriculacions de turismes a Alemanya per segment i sèrie de models de la Classe de luxe.^[10]

• «Liste der Neuzulassungen von Personenkraftwagen in Deutschland nach Segmenten und Modellreihen – Wikipedia» (en alemany). Wikipedia – Die freie Enzyklopädie, 15-09-2013. [Consulta: 3 setembre 2025].