Country noir

El country noir, també anomenat rural noir, hillbilly noir,[1] redneck noir,[2] grit lit,[3] hitch lit, local crime, rural crime, novel·la negra rural o polar rural, és un subgènere de la novel·la negra, on l'acció es desenvolupa en un ambient rural.[1][3][4][5]

El country noir no trenca totalment amb la novel·la negra, sinó que agafa molts del seus estereotips i els utilitza en el seu profit, afegint-hi elements de collita pròpia.[nota 1]

Orígens i història

La primera aparició del terme country noir es va produir el 1996, a la primera edició del cinquè llibre publicat per Daniel Woodrell,[3][6][7][8] titulat Give Us a Kiss: A Country Noir.[9]

Woodrell volia lliurar-se del tòpic d'"escriptor de misteri", però més endavant va renegar de la seva creació:[6][10]

« «The therm country noir isn't even worth using any more...
I don't want to be required to live up to my own definition.»		 «Ja ni tant sols paga la pena utilitzar el terme country noir...
No vull que m'exigeixin ésser a l'alçada de la meva pròpia definició»		 »
— Daniel Woodrell

Però no era la primera aparició del country noir. Estretament lligat a la literatura del sud dels Estats Units, les primeres obres literàries que es poden considerar com country noir, es van publicar a la primera meitat del segle xx. Aquest és el cas de novel·les com Santuari de William Faulkner, publicada en 1929,[1] La ruta del tabac (1932) i El petit camp de Déu (1933), ambdues de Erskine Caldwell,[2] o El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain, publicada en 1934.[11]

En anys posteriors van aparèixer novel·les emparentades amb el country noir. com 1280 ànimes (1964) de Jim Thompson,[12] Outer Dark (1968) de Cormac McCarthy,[12] o Deliverance de James Dickey en 1970.[1]

La gran expansió del country noir es va produir a partir de la dècada de 1990, amb l'aparició de molts escriptors i escriptores, i no només als Estats Units, sinó a diferents països.[6][10]

Característiques

Als Estats Units

El country noir és un gènere típicament estatunidenc. Encara que s'ha anat obrint a altres països, està molt relacionat amb el western i la literatura del sud dels Estats Units.[10][13][nota 2]També se'l pot relacionar amb el gòtic del sud, encara que aquest és més fantasiós i menys violent.[7]

El country noir és, bàsicament, un hard-boiled traslladat a l'àmbit rural.[5][13] És a dir, encara que és novel·la policíaca, la trama i resolució del conflicte (del delit), passa a un segon pla, deixant el protagonisme a l'ambientació i els personatges.

Els escenaris - l'altiplà Ozarks, els Apalatxes, el sud rural, l'oest mitjà o el sud-oest (sobretot Texas) -,[13][14] tenen característiques molt concretes: un espai apartat, agrest, comunitats pobres, rurals i amb marcats trets culturals diferents dels típicament estatunidencs. Són llocs on la legalitat, o la seva absència, tenen trets singulars.[5] Com afirma l'editor Fernando Paz: «(...)és un escenari en el que les passions, les revenges, i els instints més primaris, poden trobar-se en un estat més pur que a la ciutat, cada cop més domesticada o abstreta per les xarxes socials».[10]

Pel que respecta als personatges, son obres farcides de "brossa blanca", friquis i rednecks.[2] Però a la vegada són personatges amb varies capes, amb ombres i grisos.[6] Gent amb les seves opcions limitades per diferents aspectes: l'analfabetisme, l'entorn (sovint restrictiu i opressor), moltes vegades un passat violent...[3]Són persones amb les seves pròpies lleis, i utilitzen aquestes o les de veritat segons els interessi.[nota 3] Acostumen a estar fora de la llei, i sobreviuen amb plantacions de marihuana o cuinant metamfetamina, tal com els seus avantpassats es dedicaven a la destil·lació de moonshine (licor il·legal) o al contraband.[12]

Encara que és una literatura predominantment masculina, cada cop surten més escriptores, i també escriptors, que fan dels personatges femenins els més forts i decidits, contra uns personatges masculins més descuidats i rars.[5] La fortalesa d'aquestes dones els permet resistir-se a uns homes més violents i cruels.

En altres països

Les característiques generals són, si fa no fa, les mateixes arreu del món: el country noir s'apropa al gènere negre des d'una perspectiva rústica, tant per la localització com pels personatges.[16][17][18]

En definitiva, el country noir, com altres gèneres literaris, és un terme elàstic i sense límits formals clars, i no està adscrit a una escola estètica concreta.[2]

Cinema i televisió

L'adaptació de novel·les country noir al cinema i la televisió ha ajudat a una extensió ràpida del gènere.[6]

Encara que des de mitjans del segle xx n´hi ha hagut adaptacions de novel·les que es poden qualificar com country noir - El carter sempre truca dues vegades -, com passa amb la producció literària, a partir de finals del segle xx hi haurà una forta expansió - Sang fàcil (1984) o Fargo, totes dues dels germans Coen, i sense relació amb la literatura -, representada especialment per Winter's Bone (2010), adaptació de la novel·la de Daniel Woodrell i guanyadora de diferents premis, a més de candidata a quatre Premis Oscar.

La majoria de producció cinematogràfica i televisiva al voltant del country noir ha estat estatunidenca, encara que hi han exemples en d'altres països com: Plinio, sèrie espanyola, o Baralla, adaptació francesa de la novel·la 1280 ànimes de Jim Thompson, que trasllada la història a l'Àfrica colonial francesa.

Artistes i obres de country noir

AutorDatesTítol originalAnyTraduccióNotes
Amy Engel? -The Familiar Dark[19]2020La foscor que coneixes[20] 
Andrea Camilleri1925 - 2019La forma dell'acqua[21]1994La forma de l'aigua[22] 
Andreu Martín1949 -Jutge i part[23]1996  
Antonio Manzini1964 -Pista nera[24]2013Pista negra[25] 
Cormac McCarthy1933 - 2023No Country for Old Men[26]2005No és pais per a vells[27]- Adaptada al cinema com No Country for Old Men.
Dolores Redondo1969 -El guardián invisible[28]2013El guardià invisible[29]- Adaptada al cinema com El guardián invisible.
Donald Ray Pollock1954 -The Devil All the Time[30]2011El dimoni a cada pas[31]- Publishers Weekly Top Ten Books of the Year
- Thomas and Lillie D. Chaffin Award
- Grand Prix de Littérature Policière
- Prix Mystère de la critique
The Heavently Table[32]2016El banquet celestial[33]- International Category Deustcher Krimi Preis
Erskine Caldwell1903 - 1987Tobacco Road[34]1932La ruta del tabac[35]- Adaptada al cinema com Tobacco Road.
God's Little Acre[36]1933El petit camp de Déu[37]- Adaptada al cinema com God's Little Acre.
Franck Bouysse1965 -Grossir le ciel[38]2014El diable no viu a l'infern[39]- Prix Polar Michel-Lebrun 2015
- Prix SNCF 2017
Né d'aucune femme[40]2019Nascut de cap dona[41]- Prix des libraires
- Prix Babelio-Literature Française.
James Crumley1939 - 2008The Wrong Case[42]1975El cas equivocat[43] 
The Last Good Kiss[44]1978L'últim petó autèntic[45] 
Dancing Bear[46]1983L'ós dansaire[47] 
James M. Cain1892 - 1977The Postman Always Rings Twice[48]1934El carter sempre truca dues vegades[49]- Adaptada al cinema com El carter sempre truca dues vegades en 1946 i en 1981.
Jaume Fuster1945 - 1998La corona valenciana[50]19826nbsp; 
Jim Thompson1906 - 1977Cropper's Cabin[51]1952La casa del parcer[52] 
The Killer Inside Me[53]1952L'assassí dins meu[54]- Adaptada al cinema com The Killer Inside Me dues vegades: 1976 i 2010.
A Hell of a Woman[55]1954Un dimoni de dona[56]- Adaptada al cinema com Série noire.
The Kill-Off[57]1957L'assassinat[58]- Adaptada al cinema com The Kill-Off i com a El dimoni sota la pell.
The Getaway[59]1958La fugida[60]- Adaptada al cinema com La fugida en 1972 i en 1994.
Pop. 1280[61]19641280 ànimes[62]- Adaptada al cinema com Baralla.
Jordi Cervera1959 -Mosques[63]2005  
Josep Torrent1956 -996[64]2016  
Margarida Aritzeta1953 -El verí[65]2002  
Miquel Aguirre1964 -Els morts no parlen[66]2015  
Nic Pizzolatto1975 -Galveston[67]2010Galveston[68]- Adaptada al cinema com Galveston.
Ramon Solsona1950 -Allò que va passar a Cardós[69]2016 - Premi Joaquim Amat-Piniella 2018.
Salvador Balcells1946 -Procés enverinat[70]2016  
Sebastià Bennassar1976 -El pais dels crepuscles[71]2013  
Silvia Mayans? -Cap llàgrima sobre la tomba[72]2014  
Valerià Pujol1952 - 1992Terra de crims[73]1987  
William Faulkner1897 - 1962Sanctuary[74]1931Santuari[75] 
Intruder in the Dust[76]1948Intrús en la pols[77]- Adaptada al cinema com Intruder in the Dust.

Pel·lícules de country noir

TítolTítol originalAnyPaisDirectorRepartimentNotes
Baralla[78]Coup de Torchon1981FrançaBertrand Tavernier- Philippe Noiret
- Isabelle Huppert		Basada en 1280 ànimes de Jim Thompson.
- Nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Comancheria[79]Hell or High Water2016EEUUDavid Mackenzie- Jeff Bridges
- Chris Pine		- 4 nominacions Oscar
- 3 nominacions BAFTA
- 1 nominació Globus d'Or.
Cor salvatge[80]Wild at Heart1990EEUUDavid Lynch- Nicolas Cage
- Laura Dern		- Basada en Wild at Heart de Barry Gifford.
- Palma d'Or al Festival de Canes de 1990.
Deliverance[81]Deliverance1972EEUUJohn Boorman- Burt Reynolds
- Jon Voight		- Basada en Deliverance de James Dickey.
- 3 nominacions a l'Oscar
- 5 nominacions al Globus d'Or
- 3 nominacions al BAFTA
El carter sempre truca dues vegades[82]The Postman Always Rings Twice1981EEUUBob Rafelson- Jessica Lange
- Jack Nicholson		- Basada en El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain.
El dimoni sota la pell[83]The Killer Inside Me2010EEUUMichael Winterbottom- Casey Affleck
- Jessica Alba		- Basada en The Killer Inside Me de Jim Thompson.
Fargo[84]Fargo1996EEUUGermans Coen- Frances McDormand
- William H. Macy		- 2 Oscar
- 1 BAFTA
Llavis ardents[85] The Hot Spot1990EEUUDennis Hopper- Don Johnson
- Virginia Madsen		 
El petit cementiri[86]God's Little Acre1958EEUUAnthony Mann- Robert Ryan
- Tina Louise		Basada en El petit camp de Déu de Erskine Caldwell.
Conspiració a Red Rock West[87]Red Rock West1993EEUUJohn Dahl- Nicolas Cage
- Lara Flynn Boyle		 
Sang fàcil[88]Blood Simple1984EEUUGermans Coen- John Getz
- Frances McDormand		- Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sundance
- 2 Independent Spirit
Winter's Bone[89]Winter's Bone2010EEUUDebra Granik- Jennifer Lawrence
- John Hawkes		- Basada en Winter's Bone de Daniel Woodrell.
- 2 Premios del Festival de Sundance
- 4 nominaciones a l'Oscar.

Notes

  1. ↑ «Integra els elements que coneixem, com el crim, l'intriga i dolents i bons (o mig dolents i mig bons). Però té també un component molt sec, molt dur i molt proletari.»[6]
  2. ↑ «Entre les singularitats d'aquest subgènere, podem esmentar que gairebé és una evolució de les històries del western, amb regions àrides i dures, mons tancats i claustrofòbics, una estreta vinculació amb la naturalesa i la presència del aml vinculada amb personatges inmersos en la pobresa, la desesperança, les drogues, l'atur, la violència i la força bruta. Tot plegat ambientat en societats paral·leles, allunyades de les grans ciutats, on els individus se senten atrapats, oblidats per les polítiques econòmiques. Es tracta, doncs, d'indrets aparentment tranquils, però on els personatges són capaços d'emprar una violència inusitada.»[4]
  3. ↑ «Els protagonistes són xèrifs immorals o amorals, petits estafadors, malalts mentals, frustrats, alcohòlics, psicòpates, depressius, al·lucinats. Són marginals entre els marginals. (...)No hi ha esperança al futur, no s'han de fer plans. Els seus personatges només cerquen el seu propi benefici, però ja, ara mateix. És el somni de l'Amèrica profunda, rural i desconfiada, convertit en malson.»[15]

Referències

  1. 1 2 3 4 Amat, Kiko «¿Qué narices es eso de la 'grit lit'?» (en castellà). El Periódico, 10-07-2018 [Consulta: 3 gener 2024].
  2. 1 2 3 4 Martín, 2021, p. 209.
  3. 1 2 3 4 Mack, Tom «USC Aiken will welcome novelist David Joy next week» (en anglès). Aiken Standard, 12-02-2016, p. 22 [Consulta: 3 gener 2024].
  4. 1 2 Martín, 2020, p. 158-159.
  5. 1 2 3 4 Sánchez Pardo, José María. «Bajo la dura luz, de Daniel Woodrell.» (en castellà). TotalNoir. WordPress, 03-03-2022. [Consulta: 3 gener 2024].
  6. 1 2 3 4 5 6 Segovia Claver, Laura B. «Country noir, la cara más oscura y salvaje del Estados Unidos contemporáneo» (en castellà). Rakuten. Rakuten Kobo Inc., 03-03-2022. [Consulta: 3 gener 2024].
  7. 1 2 «Country Noir» (en castellà). L'H Confidencial. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, 131, Gener-febrer 2021 [Consulta: 3 gener 2024].
  8. ↑ Martín, 2021, p. 208.
  9. ↑ Woodrell, Daniel. Give Us a Kiss: A Country Noir (en anglès). Primera. Nova York: Henry Holt & Co., 1996. ISBN 978-0-8050-2298-8 [Consulta: 3 gener 2024].
  10. 1 2 3 4 Galindo, Juan Carlos «‘Country noir’, el asesino está en el campo» (en castellà). El País, 08-04-2018 [Consulta: 3 gener 2024].
  11. ↑ Camarasa, 2016, p. 73.
  12. 1 2 3 Martín, 2021, p. 210.
  13. 1 2 3 Gertzman, 2022, p. 6.
  14. ↑ Spicer, 2010, p. 57.
  15. ↑ Camarasa, 2016, p. 397-398.
  16. ↑ Camarasa, 2016, p. 59.
  17. ↑ Camarasa, 2016, p. 222.
  18. ↑ Martín, 2021, p. 211.
  19. ↑ Engel, Amy. The Familiar Dark (en anglès). Dutton, 2020. ISBN 978-1-524-74595-0 [Consulta: 4 gener 2024].
  20. ↑ Engel, Amy. La foscor que coneixes. Primera. La Campana, 2020. ISBN 978-84-16863-73-0 [Consulta: 4 gener 2024].
  21. ↑ Camilleri, Andrea. La forma dell'acqua (en italià). Sellerio, 1994. ISBN 978-88-389-10173 [Consulta: 4 gener 2024].
  22. ↑ Camilleri, Andrea. La forma de l'aigua. LaButxaca, 2022. ISBN 978-84-19-107138 [Consulta: 4 gener 2024].
  23. ↑ Martín, Andreu. Jutge i part. Primera. Columna, 1996. ISBN 978-84-8300-097-7 [Consulta: 4 gener 2024].
  24. ↑ Manzini, Antonio. Pista nera (en italià). Primera. Sellerio, 2013. ISBN 978-88-389-29090 [Consulta: 4 gener 2024].
  25. ↑ Manzini, Antonio. Pista negra. Salamandra, 2018. ISBN 978-84-16-31025-8 [Consulta: 4 gener 2024].
  26. ↑ McCarthy, Cormac. No Country for Old Men (en anglès). Primera. Knopf, 2005. ISBN 978-0-375-40677-5 [Consulta: 4 gener 2024].
  27. ↑ McCarthy, Cormac. No és pais per a vells. Edicions 62, 2008. ISBN 978-84-297-6087-3 [Consulta: 4 gener 2024].
  28. ↑ Redondo, Dolores. El guardián invisible (en castellà). Destino, 2013. ISBN 978-84-23341-986 [Consulta: 4 gener 2024].
  29. ↑ Redondo, Dolores. El guardià invisible. Columna, 2013. ISBN 978-84-16-60070-0 [Consulta: 4 gener 2024].
  30. ↑ Pollock, Donald Ray. The Devil All the Time (en anglès). Doubleday, 2011. ISBN 978-0-385-53504-5 [Consulta: 4 gener 2024].
  31. ↑ Pollock, Donald Ray. El dimoni a cada pas. Empúries, 2012. ISBN 978-84-9787812-8 [Consulta: 4 gener 2024].
  32. ↑ Pollock, Donald Ray. The Heavently Table (en anglés). Doubleday, 2016. ISBN 978-0-385-54129-9 [Consulta: 4 gener 2024].
  33. ↑ Pollock, Donald Ray. El banquet celestial. Empúries, 2017. ISBN 978-84-16-36796-2 [Consulta: 4 gener 2024].
  34. ↑ Caldwell, Erskine. Tobacco Road (en anglès). Primera. Scribner, 1932 [Consulta: 4 gener 2024].
  35. ↑ Caldwell, Erskine. La ruta del tabac. Primera. Edicions 62, 1965 [Consulta: 4 gener 2024].
  36. ↑ Caldwell, Erskine. God's Little Acre (en anglès). Primera. Modern Library, 1933 [Consulta: 4 gener 2024].
  37. ↑ Caldwell, Erskine. El petit camp de Déu. Primera. Edicions 62, 1967 [Consulta: 4 gener 2024].
  38. ↑ Bouysse, Franck. Grossir le ciel (en francès). Primera. La Manufacture de Livres, 2014. ISBN 978-2-358-87078-8 [Consulta: 4 gener 2024].
  39. ↑ Bouysse, Franck. El diable no viu a l'infern. Primera. Alrevès, 2022. ISBN 978-84-18-58402-2 [Consulta: 4 gener 2024].
  40. ↑ Bouysse, Franck. Né d'aucune femme (en francès). Primera. La Manufacture de Livres, 2019. ISBN 978-2-35887-290-4 [Consulta: 4 gener 2024].
  41. ↑ Bouysse, Franck. Nascut de cap dona. Primera. Edicions del Periscopi, 2022. ISBN 978-84-17-33982-1 [Consulta: 4 gener 2024].
  42. ↑ Crumley, James. The Wrong Case (en anglès). Primera. Random House, 1975. ISBN 978-0-394-49618-4 [Consulta: 4 gener 2024].
  43. ↑ Crumley, James. El cas equivocat. Primera. Edicions 62, 1991. ISBN 978-84-297-3335-8 [Consulta: 4 gener 2024].
  44. ↑ Crumley, James. The Last Good Kiss (en anglès). Primera. Random House, 1978. ISBN 978-0-394-41946-6 [Consulta: 4 gener 2024].
  45. ↑ Crumley, James. L'últim petó autèntic. Primera. Edicions 62, 1991. ISBN 978-84-297-3224-5 [Consulta: 4 gener 2024].
  46. ↑ Crumley, James. Dancing Bear (en anglès). Primera. Penguin, 1983. ISBN 978-0-14-009809-9 [Consulta: 4 gener 2024].
  47. ↑ Crumley, James. L'ós dansaire. Primera. Edicions 62, 1992. ISBN 8429735186 [Consulta: 4 gener 2024].
  48. ↑ Cain, James M. The Postman Always Rings Twice (en anglès). Primera. Grosset & Dunlap, 1934 [Consulta: 5 gener 2024].
  49. ↑ Cain, James M. El carter sempre truca dues vegades. Primera. Edicions 62 [Consulta: 5 gener 2024].
  50. ↑ Fuster, Jaume. La corona valenciana. Primera. Eliseu Climent, 1982. ISBN 978-84-7502-076-1 [Consulta: 5 gener 2024].
  51. ↑ Thompson, Jim. Cropper's Cabin (en anglès). Primera. Lion Books, 1952 [Consulta: 5 gener 2024].
  52. ↑ Thompson, Jim. La casa del parcer. Primera. Edicions 62, 1991. ISBN 978-84-297-32900 [Consulta: 5 gener 2024].
  53. ↑ Thompson, Jim. The Killer Inside Me (en anglès). Primera. Lion Books, 1952 [Consulta: 5 gener 2024].
  54. ↑ Thompson, Jim. L'assassí dins meu. Primera. Efadós, 2018. ISBN 978-84-16-547975 [Consulta: 5 gener 2024].
  55. ↑ Thompson, Jim. A Hell of a Woman (en anglès). Primera. Lion Books, 1954. ISBN 978-0-316-40373-3 [Consulta: 5 gener 2024].
  56. ↑ Thompson, Jim. Un dimoni de dona. Primera. Edicions 62, 1991. ISBN 978-84-297-32122 [Consulta: 5 gener 2024].
  57. ↑ Thompson, Jim. The Kill-Off (en anglès). Primera. Lion Books, 1957 [Consulta: 5 gener 2024].
  58. ↑ Thompson, Jim. L'assassinat. Primera. Edicions 62, 1986. ISBN 978-84-297-24301 [Consulta: 5 gener 2024].
  59. ↑ Thompson, Jim. The Getaway (en anglès). Sphere, 1958. ISBN 978-0-7221-8475-2 [Consulta: 5 gener 2024].
  60. ↑ Thompson, Jim. La fugida. Primera. Edicions 62, 1987. ISBN 978-84-297-25353 [Consulta: 5 gener 2024].
  61. ↑ Thompson, Jim. Pop. 1280 (en anglès). Fawcett Publications, 1964 [Consulta: 5 gener 2024].
  62. ↑ Thompson, Jim. 1280 ànimes. Primera. Edicions 62, 1988. ISBN 978-84-297-27739 [Consulta: 5 gener 2024].
  63. ↑ Cervera, Jordi. Mosques. Primera. Pagès, 2005. ISBN 978-84-9779312-4 [Consulta: 5 gener 2024].
  64. ↑ Torrent, Josep. 996. Primera. Alrevès, 2016. ISBN 978-84-16-328680 [Consulta: 5 gener 2024].
  65. ↑ Aritzeta, Margarida. El verí. Primera. Cossetània, 2002. ISBN 978-84-9568443-1 [Consulta: 5 gener 2024].
  66. ↑ Aguirre, Miquel. Els morts no parlen. Primera. Llibres del Delicte, 2015. ISBN 978-84-941064-91 [Consulta: 5 gener 2024].
  67. ↑ Pizzolatto, Nic. Galveston (en anglès). Primera. Scribner, 2010. ISBN 978-1-439-16664-2 [Consulta: 5 gener 2024].
  68. ↑ Thompson, Jim. Galveston. Primera. Salamandra, 2014. ISBN 978-84-16-310012 [Consulta: 5 gener 2024].
  69. ↑ Solsona, Ramon. Allò que va passar a Cardós. Primera. Proa, 2016. ISBN 978-84-7588-6305 [Consulta: 5 gener 2024].
  70. ↑ Balcells, Salvador. Procés enverinat. Primera. Meteora, 2016. ISBN 978-84-945428-48 [Consulta: 5 gener 2024].
  71. ↑ Bennassar, Sebastià. El pais dels crepuscles. Primera. Alrevès, 2013. ISBN 978-84-15098-78-2 [Consulta: 5 gener 2024].
  72. ↑ Mayans, Silvia. Cap llàgrima sobre la tomba. Primera. Pagès, 2014. ISBN 978.84.9975456-7 [Consulta: 5 gener 2024].
  73. ↑ Pujol, Valerià. Terra de crims. Primera. Laia, 1987. ISBN 978-84-7668-0988 [Consulta: 5 gener 2024].
  74. ↑ Faulkner, William. Sanctuary (en anglès). Primera. Jonathan Cape and Harrison Smith, 1931 [Consulta: 5 gener 2024].
  75. ↑ Faulkner, William. Santuari. Primera. Proa, 1970 [Consulta: 5 gener 2024].
  76. ↑ Faulkner, William. Intruder in the Dust (en anglès). Primera. Sahara Publisher Books, 1948 [Consulta: 5 gener 2024].
  77. ↑ Faulkner, William. Intrús en la pols. Primera. Edicions 62, 1969 [Consulta: 5 gener 2024].
  78. ↑ «Baralla». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2024].
  79. ↑ «Comancheria». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2024].
  80. ↑ «Cor salvatge». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2024].
  81. ↑ «Deliverance». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2024].
  82. ↑ «el carter sempre truca dues vegades». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2024].
  83. ↑ «El dimoni sota la pell». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2024].
  84. ↑ «Fargo». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2024].
  85. ↑ «Llavis ardents». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2024].
  86. ↑ «El petit cementiri». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2024].
  87. ↑ «Conspiració a Red Rock West». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2024].
  88. ↑ «Sang fàcil». ésAdir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2024].
  89. ↑ «Winter's Bone». ésAdir. Genealitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2024].

Bibliografia

  • Camarasa, Paco. Sangre en los estantes (en castellà). destino, 2016. ISBN 978-84-233-5165-7. 
  • Collins, Ray. Sangre, crimen & balas : crónicas & misterios de la novela negra (en castellà). Primera. Sant Andreu de la Barca: Círculo Latino, 2004. ISBN 978-84-9612940-5. 
  • Martín Escribà, Àlex. Escrits policíacs. Alrevès, 2020. ISBN 978-84-17847-41-8. 
  • Martín Escribà, Àlex; Jordi Canal i Artigas. Trets per totes bandes. Alrevès, 2021. ISBN 978-84-17847-90-6. 
  • Gertzman, Jay A. Beyond Twisted Sorrow. The Promise of Country Noir (en anglès). Primera. Down & Out Books, 2022. ISBN 978-1-643-96270-2. 
  • Merrigan, Courtney J. Country Noir. Stalking the City Upon a Hill (en anglès). Wyoming: University of Wyoming, 2014. ISBN 978-1-321-06131-4. 
  • Spicer, Andrew. Historical Dictionary of Film Noir (en anglès). The Scarecrow Press, 2010. ISBN 978-0-8108-5960-9. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.