Courtney Hodges
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 gener 1887  Perry (Geòrgia) | ||
| Mort | 16 gener 1966 (79 anys) San Antonio (Texas) | ||
| Sepultura | Cementiri nacional d'Arlington, Section 2, grave 890-A 38° 52′ 48″ N, 77° 04′ 24″ O / 38.880009°N,77.073471°O | ||
| Formació | United States Army Command and General Staff College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial | ||
| Activitat | 1906 – 1949 | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat |  Estats Units | ||
| Branca militar |  Exèrcit | ||
| Grau militar |  General | ||
| Comandant de (OBSOLET) |  1r Exèrcit 3r Exèrcit | ||
| Conflicte | I Guerra Mundial II Guerra Mundial: | ||
| Premis | |||
 | |||
El general Courtney Hicks Hodges (5 de gener de 1887 - 16 de gener de 1966) va ser un oficial superior condecorat de l'exèrcit dels Estats Units que va comandar el Primer Exèrcit dels Estats Units a la Campanya d'Europa Occidental de la Segona Guerra Mundial. Hodges va ser un notable oficial "mustang", que va ascendir de soldat ras a general.
Biografia
Hodges va néixer a Perry, Geòrgia, el 5 de gener de 1887.[1] Era el quart de vuit fills.[2] Les arrels de la família Hodges es remunten a Anglaterra i la branca de Hodges va arribar a Amèrica el 1750. Després de la Revolució Americana, es van traslladar al comtat de Houston, Geòrgia.[3] El pare de Courtney, John, es va convertir en el propietari del diari local, el Houston Home Journal. Hodges va assistir a la Perry High School i es va graduar el 1903. Més tard es va matricular al North Georgia Agricultural College (ara conegut com la Universitat de North Georgia). Es va convertir en membre de la Fraternitat Pi Kappa Alpha. Després del seu primer any a North Georgia, va rebre un nomenament a l'Acadèmia Militar dels Estats Units (USMA) a West Point.[2]
S'hauria graduat amb la promoció de 1909, però va abandonar els estudis al cap d'un any per incapacitat per comprendre la geometria. Després va treballar en una botiga de queviures durant un any.[4]
El 1906, Hodges es va allistar a l'exèrcit dels Estats Units com a soldat ras i va ser assignat a la Companyia L, 17è Regiment d'Infanteria a Fort McPherson, Geòrgia.[4] Ràpidament va ascendir al rang de sergent i, el 1909, va obtenir un bon rendiment a l'examen competitiu per a futurs oficials.[5] Va ser nomenat sotstinent d' Infanteria al novembre, pocs mesos després que els seus companys de classe de West Point es graduessin, i va ser assignat al 13è Regiment d'Infanteria .[1][6] Al principi de la seva carrera va servir amb el futur cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, George C. Marshall, a les Filipines i amb el futur general George S. Patton a Mèxic.[2][7]
Expedició de Pancho Villa, Primera Guerra Mundial i anys de postguerra
Hodges va servir a Fort Leavenworth, Kansas, a San Antonio, Texas, i a les Illes Filipines.[4] La seva primera operació militar significativa va ser sota el comandament del general de brigada John J. Pershing, que va dirigir una expedició a Mèxic per capturar Pancho Villa després que el bandit mexicà hagués assaltat la ciutat de Columbus, Nou Mèxic, a la primavera de 1916.[2] Aquesta missió no gaire reeixida va incloure el primer ús d'avions en combat per part de l'exèrcit dels Estats Units. Hodges va registrar una nota a peu de pàgina a la història quan va ser destacat per rescatar un aviador encallat, la primera missió de rescat d'aquest tipus a la història de l'aviació militar dels Estats Units.
Hodges va servir amb el 6è Regiment d'Infanteria, 5a Divisió, durant la Primera Guerra Mundial, en què els Estats Units van entrar l'abril de 1917. Va ascendir a tinent coronel interí i comandant d'un batalló del 6è Regiment d'Infanteria, a les campanyes de Saint-Mihiel i Mosa-Argonne de 1918.[8] Per a aquesta última campanya, va dirigir una expedició d'exploració a través del riu Mosa i va penetrar les línies alemanyes, mantenint un cap de pont durant 20 hores de foc constant de l'enemic. La seva ubicació es va convertir en el punt principal de l'avanç americà a través del Mosa.[4] Durant el transcurs de la guerra va obtenir la Creu del Servei Distingit per un heroisme extraordinari mentre dirigia un atac a través del riu Marne.[9]
Després del servei d'ocupació a Alemanya, Hodges va passar els anys 1920 a 1924 a l'estat major de West Point abans d'assistir i graduar-se a l'Escola de Comandament i Estat Major General de l'Exèrcit dels Estats Units el 1925.[10][11] Després va servir com a instructor a l'Escola d'Infanteria de l'Exèrcit dels Estats Units, Fort Benning, Geòrgia, fins al 1926, i en un càrrec similar a l'Escola Tàctica del Cos Aeri a Maxwell Field, Alabama, fins al 1929.[1][10]
Durant els quatre anys següents, va ser membre de la Junta d'Infanteria a Fort Benning. Hodges va completar l'Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit dels Estats Units el 1934. El 1938, va esdevenir comandant adjunt de l'Escola d'Infanteria de l'Exèrcit, abans d'esdevenir comandant el 1940.[1] Mentre era allà, va fer amistat amb Omar Bradley, que tindria un paper destacat en la futura carrera militar de Hodges.[10]
Segona Guerra Mundial
El maig de 1941, Hodges va ser ascendit a major general. Se li van assignar diverses tasques, inclòs el de cap d'infanteria, fins que va rebre el comandament del X Cos, que estava estacionat als Estats Units, el 1942. El 1943, després d'haver estat ascendit a tinent general, va continuar comandant el X Cos i després el Tercer Exèrcit. Quan el Tercer Exèrcit es va traslladar dels Estats Units a Anglaterra per a la projectada invasió d'Europa, el comandament de l'exèrcit va passar al general George Patton. Hodges va ser nomenat general adjunt del Primer Exèrcit sota el comandament del tinent general Omar Bradley.[12]
Durant l'Operació Overlord al juny i juliol de 1944, Hodges va servir sota les ordres de Bradley com a comandant adjunt del Primer Exèrcit. L'agost de 1944, Hodges va succeir a Bradley com a comandant del Primer Exèrcit, assumint el càrrec quan Bradley va ascendir al comandament del 12è Grup d'Exèrcits. Hodges va servir sota el comandament de Bradley i del general Dwight D. Eisenhower fins a la rendició de l'Alemanya nazi el maig de 1945. Quan va assumir el comandament, "era l'exèrcit de campanya americà més gran i experimentat del front occidental. Format pels cossos V, VII i XIX i controlant nou divisions, tenia aproximadament 250.000 homes".[13]
El Primer Exèrcit de Hodges es va moure ràpidament a través de França, ajudant a alliberar París el 25 d'agost de 1944[14] i després els va conduir a través de França, Bèlgica i Luxemburg en el seu camí cap a Alemanya. Les tropes del general Hodges van ser les primeres tropes aliades a penetrar a Alemanya, havent arribat a la frontera alemanya (al nord-oest de Trier) l'11 de setembre de 1944. Aquestes tropes eren la 5a Divisió Blindada, que formava part del V Cos del general de divisió Leonard T. Gerow .[15] Durant l'atac britànic fallit a Arnhem, l'Operació Horta, es va donar prioritat de subministrament al 21è Grup d'Exèrcits Anglocanadenc , i el Primer Exèrcit es va desviar cap al nord de les Ardenes per dur a terme atacs limitats per atreure els defensors alemanys cap al sud, lluny dels llocs objectiu.
Les tropes de Hodges van tenir un paper important en la destrucció de la principal contraofensiva de la Wehrmacht a les Ardenes: la batalla de les Ardenes. Quan l'avanç alemany va separar el Primer Exèrcit del 12è Grup d'Exèrcits de Bradley, el seu Primer Exèrcit va ser posat sota el comandament temporal del 21è Grup d'Exèrcits anglocanadenc , sota el comandament del mariscal de camp Bernard Montgomery, juntament amb el Novè Exèrcit dels Estats Units, el 20 de desembre de 1944. El Primer Exèrcit va tornar al 12è Grup d'Exèrcits unes setmanes més tard, el 17 de gener de 1945.[16][17]
Abans, durant i després de la Batalla de les Ardenes, el Primer Exèrcit va lluitar contra els alemanys a la batalla d'Aquisgrà i a la batalla paral•lela del Bosc de Hürtgen, al sud-est d'Aquisgrà, que va durar 5 mesos, com a part del principal esforç dels Estats Units per trencar la Línia Sigfried i avançar a través d'Alemanya fins al riu Roer. Hodges va liderar el Primer Exèrcit per alliberar la major part de Luxemburg en tres dies, del 9 al 12 de setembre de 1944. La ciutat d'Aquisgrà va ser capturada el 22 d'octubre, però la contraofensiva alemanya i la Batalla de les Ardenes van tenir lloc abans que es poguessin completar els altres objectius. Un cop guanyada la Batalla de les Ardenes, es va prendre el Bosc de Hürtgen i el 10 de febrer es va capturar finalment la presa de Rur. El cost total de la campanya de la Línia Sigfried en personal americà va ser de prop de 140.000 baixes.
El 7 de març de 1945, la 9a Divisió Blindada del Primer Exèrcit va capturar el pont Ludendorff a Remagen.[18][19] El Primer Exèrcit va ser el primer enemic d'Alemanya a creuar el Rin des de les Guerres Napoleòniques. Quan el pont es va esfondrar després de 10 dies, el Primer Exèrcit havia construït dos ponts resistents sobre el Rin i havia establert un cap de pont de 40 quilòmetres de llargada, que s'estenia des de Bonn al nord gairebé fins a Coblença al sud, i de 10 a 15 quilòmetres de profunditat, ocupat per cinc divisions nord-americanes. Van avançar lentament, esperant que Montgomery i el 21è Grup d'Exèrcits llancessin l'Operació Plunder a través del Rin el 23 de març.
Juntament amb el Novè Exèrcit, el Primer Exèrcit va atrapar més de 300.000 soldats alemanys a la batalla de la bossa del Ruhr.[20][21] Un mes després, les tropes de Hodges del Primer Exèrcit es van trobar amb elements de l'Exèrcit Roig soviètic prop de Torgau, al riu Elba.[20] Hodges va ser ascendit al rang de general de quatre estrelles el 15 d'abril de 1945,[22] convertint-se així en el primer de dos soldats de la història de l'exèrcit dels Estats Units a passar de soldat ras a general, l'altre va ser Walter Krueger, que va servir al teatre del Pacífic sud-oest. Bradley va dir de Hodges: "Cap altre líder i cap altra unitat de forces armades a la Segona Guerra Mundial té dret a més crèdit que el que pertany al tranquil i modest general Courtney Hicks Hodges i el seu Primer Exèrcit".
Eisenhower es va referir a Hodges com la "punta de llança i l'estrella brillant" de l'avanç dels Estats Units a Alemanya, i va intentar assegurar-se que Hodges fos degudament reconegut pels seus èxits tot i que "els principals periodistes aparentment el passaven per alt".[23][22]
Després del final de la Segona Guerra Mundial a Europa el 7 de maig de 1945, Hodges i el Primer Exèrcit van rebre l'ordre de preparar-se per ser enviats al Teatre del Pacífic per a la invasió proposada del Japó a finals de 1945 o març de 1946. Tanmateix, aquest moviment va esdevenir innecessari quan l'Imperi del Japó es va rendir, amb els documents oficials de rendició signats a la badia de Tòquio el 2 de setembre de 1945. Hodges va ser una de les poques persones presents a les rendicions tant de l'Alemanya nazi a Reims, França, com de l'Imperi del Japó a la badia de Tòquio.[22]
Darrers anys
Després de la Segona Guerra Mundial, Hodges va continuar al comandament del Primer Exèrcit a Fort Jay, a Governors Island, Nova York, fins a la seva jubilació el març de 1949. Més tard va actuar com a assessor militar de Sir Owen Dixon, mediador de les Nacions Unides a Caixmir.[24]
Vida personal
El 22 de juny de 1928, Hodges es va casar amb una jove vídua, Mildred Lee Hodges (Mildred Lee Buchner). Segons sembla, la va festejar convidant-la a passejar el seu gos i a anar a caçar. No van tenir fills.[25]
Mort i llegat
Hodges va morir a San Antonio, Texas, el 1966. Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington, Secció 2, Tomba 890-A.
A Perry, Geòrgia , el ramal de la ruta estatal 7, una antiga secció de la ruta nord-americana 41/ruta estatal 7 , es va anomenar General Courtney Hodges Boulevard. Un carrer de Dinant (Bèlgica) s'anomena Avenue Général Hodges. A Maastricht (Països Baixos), el Generalal Hodgesstraat porta el seu nom.
Tot i que posseïa una bona reputació militar com a comandant ferm i hàbil, Hodges era tranquil i poc conegut per les seves tropes malgrat els importants esforços per millorar la seva imatge i popularitat. A les seves memòries de la postguerra, Omar Bradley, que coneixia Hodges tan bé com qualsevol altre, va escriure:
| « | Un georgià esvelt, de veu suau, sense temperament, drama ni emoció visible, Hodges va quedar enrere en els principals concursos europeus. Era essencialment un tècnic militar, les tècniques impecables i el coneixement tàctic del qual el convertien en un dels artesans més hàbils de tot el meu comandament. Probablement sabia tant d'infanteria i entrenament com qualsevol altre home de l'exèrcit. Però era discret i retraït, Hodges va ocupar un paper gairebé anònim a la guerra. Tot i això, com a general d'un general, la seva estatura entre els nostres comandants nord-americans només era rivalitzada per la de William H. Simpson. Perquè Hodges va combinar amb èxit destresa i sentit comú en parts tan iguals com per produir un comandament magníficament equilibrat. Tenia fe implícita en el seu judici, en la seva habilitat i moderació. De tots els comandants del meu exèrcit, era el que requeria menys supervisió.[26] | » |
Tot i això, Hodges ha estat criticat per la seva actuació durant la batalla del bosc de Hürtgen. Un historiador la va qualificar com una de les "ofensives més mal concebudes i innecessàries de tota la campanya del nord-oest d'Europa", afegint que Hodges "no tenia imaginació tàctica" i que "va ser un miracle que conservés la confiança d'Eisenhower".[27]
Dates de promoció
- Cadet a l'Acadèmia militar dels Estats Units
Tinent segon: 16 de juny de 1904 (va dimitir el 17 de juny de 1905)- Soldat ras: 1 de maig de 1906
- Tinent segon: 13 de novembre de 1909
Tinent primer: 1 de juliol de 1916
Capità: 15 de maig de 1917
Major: 1 de juliol de 1920 (Exèrcit Nacional - 7 de juny de 1918)
Tinent coronel: 1 d'octubre de 1934 (Exèrcit Nacional - 31 d'octubre de 1918[28])
Coronel: 1 d'octubre de 1938
General de brigada: 1 d'abril de 1940
Major General: 31 de maig de 1941
Tinent General: 16 de febrer de 1943
General: 15 d'abril de 1945[29][30]
Condecoracions
Els honors i condecoracions de Hodges incloïen:[25]
 |
Creu del Servei Distingit |
  |
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit amb dos manats de fulles de roure |
 |
Estrella de Plata |
 |
Estrella de Bronze |
 |
Medalla del Servei a Mèxic |
  |
Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial amb 3 estrelles de campanya |
 |
Medalla de l'Exèrcit d'Ocupació d'Alemanya |
 |
Medalla del Servei de Defensa Americana |
 |
Medalla de la Campanya Americana |
 |
Medalla de la Campanya Asiàtica-Pacífica |
   |
Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà amb 7 estrelles de campanya |
 |
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial |
 |
Cavaller Comandant de l'orde de l'Imperi Britànic (Regne Unit) |
 |
Company de l'orde del Bany (Regne Unit) |
 |
Gran Oficial de l'orde de Leopold (Bèlgica) |
 |
Creu de Guerra 1939–1945 amb palma (Bèlgica) |
 |
Gran Oficial de l'orde de l'Alliberador San Martín (Argentina) |
 |
Orde de Suvórov de 1a classe (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)[31] |
 |
Cavaller de l'orde de la Corona de Roure (Luxemburg) |
 |
Gran oficial de la Legió d'Honor (França) |
 |
Creu de Guerra 1939-1945 amb palma (França) |
Referències
- 1 2 3 4 Sylvan i Smith, 2008, p. 1.
- 1 2 3 4 English, 2009, p. 95.
- ↑ Wishnevsky, 2006, p. 6.
- 1 2 3 4 Hannan, 1999, p. 397.
- ↑ «Biographical Note, Courtney Hicks Hodges». National Archives Catalog. College Park, MD: National Archives and Records Administration. Arxivat de l'original el 2023-07-26. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Lincoln, Natalie Sumner, ed. (June 1921). «Work of the Chapters: General Stewart Chapter». Daughters of the American Revolution Magazine (Washington, DC: Daughters of the American Revolution): 341 – via Google Books.
- ↑ Wishnevsky, 2006, p. 22-23.
- ↑ «Army History: The Professional Bulletin of Army History», 1989.
- ↑ English, 2009, p. 95−96.
- 1 2 3 English, 2009, p. 96.
- ↑ Taaffe, 2013, p. 168.
- ↑ English, 2009, p. 96–98.
- ↑ English, 2009, p. 98.
- ↑ English, 2009, p. 108–109.
- ↑ English, 2009, p. 110.
- ↑ Pogue, 1945, p. 378, 395.
- ↑ English, 2009, p. 128.
- ↑ English, 2009, p. 129.
- ↑ Taaffe, 2013, p. 288.
- 1 2 English, 2009, p. 133.
- ↑ Taaffe, 2013, p. 292.
- 1 2 3 English, 2009, p. 134.
- ↑ Morelock, 1945, p. 299.
- ↑ DWIGHT D. EISENHOWER LIBRARY, p/4
- 1 2 Congress, 1966, p. 1149.
- ↑ Sylvan i Smith, 2008, p. 3.
- ↑ Trigg, 2020, p. 13, 90-93.
- ↑ Official date of rank of March 20, 1918
- ↑ «Biography of Gen. Courtney H. Hodges» p. 2–3. Air Force Historical Research Agency, 13-06-1945.
- ↑ Official Register of Commissioned Officers of the United States Army, 1948. pg. 835.
- ↑ Empric, Bruce E. Uncommon Allies: U.S. Army Recipients of Soviet Military Decorations in World War II. Teufelsberg Press, 2024, p. 45. ISBN 979-8-3444-6807-5.
Bibliografia
- Empric, Bruce E. Uncommon Allies: U.S. Army Recipients of Soviet Military Decorations in World War II. Teufelsberg Press, 2024. ISBN 979-8-3444-6807-5.
- English, John A. Patton's Peers: The Forgotten Allied Field Army Commanders of the Western Front, 1944−45. Stackpole Books, 2009. ISBN 978-0-8117-0501-1.
- Hannan, Caryn. Georgia Biographical Dictionary, 1999.
- Morelock, Jerry D. Generals of the Bulge: Leadership in the U.S. Army's Greatest Battle, 1945, p. 299.
- Pogue, Forrest C. «The Winter Counteroffensives». A: The Supreme Command, 1945, p. 378, 395.
- Sylvan, William C.; Smith, Francis G. Jr.. Normandy to Victory. University Press of Kentucky, 2008.
- Taaffe, Stephen R. Marshall and His Generals: U.S. Army Commanders in World War II. Lawrence, Kansas: University Press of Kansas, 2013. ISBN 978-0-7006-1942-9. OCLC 840162019.
- Trigg, Jonathan. To VE-Day Through German Eyes: The Final Defeat of Nazi Germany. Stroud, UK: Amberley Publishing, 2020. ISBN 978-1-4456-9944-8.
- United States Congress. Congressional Record: Proceedings and Debates of the 89th Congress. United States Government Publishing Office, 1966, p. 1149.
- Wishnevsky, Stephan T. Courtney Hicks Hodges: From Private to Four-Star General in the United States Army, 2006.
Enllaços externs
- Papers of Courtney Hicks Hodges, Dwight D. Eisenhower Presidential Library
- Short Timeline on Hodges
- Biography on Hodges
- Generals of World War II
- United States Army Officers 1939−1945
| Precedit per: Asa L. Singleton |
 Comandant de l'Escola d'Infanteria dels Estats Units 1940–1941 |
Succeït per: Omar Bradley |
| Precedit per: Unitat de nova creació |
 Comandant del X Cos 1942–1943 |
Succeït per: Jonathan W. Anderson |
| Precedit per: Walter Krueger |
 Comandant del Tercer Exèrcit 1943–1944 |
Succeït per: George S. Patton |
| Precedit per: Omar Bradley |
 Comandant del Primer Exèrcit 1944–1949 |
Succeït per: Roscoe B. Woodruff |