Crenarqueots
Crenarchaeota  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Thermoproteati |
| Fílum | Crenarchaeota Cavalier-Smith 2002 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | not validly published name (en)  |
| Sinònims |
|
| Classe | |
| |
Els creanarqueots (Crenarchaeota) són un filum dels arqueus del regne dels termoproteats (Thermoproteati). Inicialment es va creure que eren tots extremòfils (p. ex., termofils i psicròfils) però hi ha he estudis que els han identificat com als arqueus més abundants dels ambients marins.[1] Varen ser originalment separats de la resta d'arqueus basant-se en les seqüències d'ARNr; des de llavors, les característiques fisiològiques com la mancança d'histones han recolzat aquest fílum.Tot i així se n'ha trobat alguns que sí que en tenen.[2] Durant llarg temps tots els cultivables han estat termòfils o hipertermòfils, alguns dels quals capaços de créixer a 113°C.[3] Aquests organismes són gramnegatius i morfològicament diversos; poden tenir forma de bastó, coc, filamentosa o més imprecisa.[4]
Sulfolobus
Un dels membres més caracteritzat és Sulfolobus solfataricus. Aquest organisme va ser originalment aïllat de dolls sulfurosos d'Itàlia i creix a 80°C i un pH de 2-4.[5] Des d'aquesta caracterització inicial de Wolfram Zillig, un pioner en la recerca de termòfils i arqueus, ha caracteritzat espècies semblants del mateix gènere trobades arreu del món. A diferència de la gran majoria de termòfils cultivables, Sulfolobus creix aerobiòticament i quimiorganotròficament (aconseguint la seva energia de fonts orgàniques com els sucres). Aquests factors permeten un creixement més senzill que el dels organismes anaeròbics i han dut al Sulfolobus ha esdevenir un organisme model per a l'estudi d'hipertermòfils i d'un extens grup de virus que els parasiten.
Espècies marines
A inicis del 1992, es van publicar articles que aportaven seqüències de gens pertanyents als crenarqueots en ambients marins.[6][7] Des de llavors, s'ha fet servir la densitat dels seus particulars lípids de membrana per mesurar la seva abundància en el mar. Basant-se en aquestes mesures semblaria que són molt abundants i un dels principals contribuïdors a la fixació del carboni. També s'han trobat seqüències de crenarqueots en el sòl i en ambients d'aigua dolça suggerint que és un fílum ubic en tota mena d'ambients.[8]
El 2005 es va publicar les proves del primer crenarqueot cultivable a baixes temperatures. El Nitrosopumilus maritimus és un organisme oxidador de l'amoni aïllat d'un aquari marí i fet créixer a 28 °C.[9]
Cladograma
Seguidament un cladograma dels crenarqueots, menyspreant totes les seqüències que encara no tenen classificació taxonòmica[10]
| Archaea |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ Madigan M; Martinko J (editors).. Brock Biology of Microorganisms. 11th ed.. Prentice Hall, 2005. ISBN 0-13-144329-1.
- ↑ Cubonova L, Sandman K, Hallam SJ, Delong EF, Reeve JN «Histones in crenarchaea». Journal of Bacteriology, vol. 187, 15, 2005, p. 5482-5485. PMID: 16030242.
- ↑ Blochl E, Rachel R, Burggraf S, Hafenbradl D, Jannasch HW, Stetter KO «Pyrolobus fumarii, gen. and sp. nov., represents a novel group of archaea, extending the upper temperature limit for life to 113 °C». Extremophiles, vol. 1, 1, 1997, p. 14-21. PMID: 9680332.
- ↑ Garrity GM, Boone DR (editors). Bergey's Manual of Systematic Bacteriology Volume 1: The Archaea and the Deeply Branching and Phototrophic Bacteria. 2nd. Springer, 2001. ISBN 0-387-98771-1.
- ↑ Zillig W, Stetter KO, Wunderl S, Schulz W, Priess H, Scholz I «The Sulfolobus-"Caldariellard" group: Taxonomy on the basis of the structure of DNA-dependent RNA polymerases». Arch. Microbiol., vol. 125, 1980, p. 259–269.
- ↑ Fuhrman JA, McCallum K, Davis AA «Novel major archaebacterial group from marine plankton». Nature, vol. 356, 6365, 1992, p. 148-9. PMID: 1545865.
- ↑ DeLong EF «Archaea in coastal marine environments». Proc Natl Acad Sci U S A, vol. 89, 12, 1992, p. 5685-9. PMID: 1608980 fulltext.
- ↑ Barns SM, Delwiche CF, Palmer JD, Pace NR «Perspectives on archaeal diversity, thermophily and monophyly from environmental rRNA sequences». Proc Natl Acad Sci U S A, vol. 93, 17, 1996, p. 9188-93. PMID: 8799176.
- ↑ Könneke M, Bernhard AE, de la Torre JR, Walker CB, Waterbury JB, Stahl DA «Isolation of an autotrophic ammonia-oxidizing marine archaeon». Nature, vol. 437, 7058, 2005, p. 543-6. PMID: 16177789.
- ↑ Basat en Burggraf et al., 1997
Enllaços externs
- Els crenarqueotes en el projecte Tree of Life (anglès)
- Crenarqueotes en la Universitat de Wisconsin Virtual Microbiology site. (anglès)
- Pàgina LSPN per als crenarqueots Arxivat 2007-04-07 a Wayback Machine. (anglès)
- Anàlisi comparativa de genomes crenarqueots Arxivat 2010-09-01 a Wayback Machine. (del DOE's IMG system)