Creu coberta
Una creu coberta és un tipus de creu de terme coberta per una teulada, una estructura arquitectural oberta.
A partir del segle XV es va començar a protegir les creus amb una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per pilars i anomenada creu coberta.[1] Es tracta de peces majoritàriament gòtiques i renaixentistes, si bé també se'n troben de barroques.
La creu coberta barcelonina, al coll dels Inforcats la Creu Coberta, era del segle xiv i es considerava de les més antigues.[1] Construïdes al llarg del segle xv, consta l'existència de creus cobertes a València, Vic, Gandesa, la Selva del Camp, Vallfogona de Ripollès, Torà de Riubregós, Corbera de Llobregat, Sorita (Creu de la Balma) i Xàtiva (Creucoberta), algunes de les quals encara subsisteixen.
A La Rioja destaca la Creu Coberta o Humilladero de Calahorra, on feien parada els peregrins que seguien el Camí de Sant Jaume.
Vegeu també
- Creu Coberta (València), creu de terme de València
- Creu Coberta de Xèrica, monument de Xèrica (Alt Palància, País Valencià)
- Creu de terme d'Alins
- Creu de terme d'Horta
Referències
- 1 2 «Creu coberta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.