Criddleïta

Criddleïta
Fórmula química	TlAg₂Au₃Sb₁₀S₁₀
Epònim	Alan J. Criddle (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.LA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	2.LA.25
Dana	3.9.1.1
Heys	5.5.19
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 20,01 Å; b = 8,07 Å; c = 7,83 Å; β = 92,01°
Color	blau-gris
Macles	comunes
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	6,86(7) g/cm3 (mesurada); 6,57 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1987-037
Any d'aprovació	1987
Símbol	Cdd
Referències	[1]

La criddleïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor del doctor Alan J. Criddle (1944, Gal·les del Sud, Regne Unit - 2 de maig de 2002), mineralogista del Museu Britànic per les seves contribucions substancials a la reflectància quantitativa dels minerals i per la seva investigació sobre els minerals opacs. Va ajudar a descriure més de 65 nous minerals i va ser autor del Quantitative Data File (QDF) de Ore Minerals (2a i 3a edicions).

La criddleïta és una sulfosal de fórmula química TlAg₂Au₃Sb₁₀S₁₀. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987, sent publicada per primera vegada un any després. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la criddleïta pertany a 02.LA.10, sulfosals sense classificar sense Pb essencial, juntament amb: dervil·lita, daomanita, vaughanita, fettelita, chameanita, arcubisita, mgriïta, benleonardita, tsnigriïta, borovskita i jonassonita.

Va ser descrita a partir de les mostres obtingudes a les mines Golden Giant i Williams, ambdues situades al dipòsit d'or d'Hemlo, a Ontario (Canadà). També ha estat descrita a la pedrera de Viges, a Saint-Dizier-la-Tour (Nova Aquitània, França). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.