Crisi d'angoixa

Una crisi d'angoixa (també coneguda com atac de pànic o crisi de pànic) és una experiència sobtada de por o malestar extrem que pot assolir una gran intensitat en pocs minuts i donar la sensació que passa o estar a punt de passar “alguna cosa greu”.[1][2] Sovint irromp com una onada: el cor s'accelera, la respiració canvia i la ment interpreta el conjunt com un senyal d'alarma, encara que no hi hagi un perill extern evident.[1][2]

La característica central no és només l'ansietat, sinó la combinació d'una “alarma corporal” intensa amb una lectura mental amenaçadora del que està passant. És habitual notar palpitacions, pressió o dolor al pit, sensació d'ofec, mareig, tremolor, nàusees o formigueig; i, al mateix temps, aparèixer pensaments com “estic tenint un infart”, “m'estic morint” o “perdré el control”. Aquesta barreja de símptomes físics i significat catastròfic és el que fa l'episodi especialment aterridor i diferent d'un nerviosisme quotidià.[3][2]

Pot haver-hi també sensacions d'irrealitat: com si un mateix s'observés des de fora (Despersonalització) o com si l'entorn fos estrany o “com un somni” (Desrealització). Aquests fenòmens, sovint transitoris, poden incrementar la por de “perdre el seny”.[4][5]

Un element habitual és el cercle viciós en què la por alimenta el cos i el cos alimenta la por: quan la persona detecta palpitacions, mareig o falta d'aire, pot interpretar-ho com un signe de catàstrofe; aquesta interpretació incrementa l'aprensió i l'alerta i intensifica les sensacions, de manera que l'episodi “creix” sobre si mateix.[1][2]

Les crisis poden aparèixer amb un desencadenant clar (p. ex., una situació temuda o de tensió, un disgust), però també poden aparèixer “del no-res”, fins i tot en moments de calma o durant el son, cosa que les fa especialment desconcertants.[1][2] Després de l'episodi un pot sentir-se cansat o esgotat, i sovint sorgeix la necessitat d'explicar-se què ha passat, ja que els símptomes poden assemblar-se als d'algunes urgències mèdiques.[2][3]

Tot i que pot aparèixer com a símptoma dins diversos trastorns mentals o malalties mèdiques, també pot presentar-se de forma aïllada sense que això impliqui necessàriament un trastorn psiquiàtric establert.[1][6]

Definició i classificació

En les classificacions diagnòstiques actuals, la crisi d'angoixa (atac de pànic) s'entén principalment com un fenomen clínic (símptoma) que pot actuar com a marcador de gravetat o comorbiditat i que pot presentar-se en el context de múltiples trastorns; el trastorn de pànic implica l'aparició recurrent d'atacs (sovint inesperats) i preocupació o canvis conductuals persistents associats.[1]

A la CIM-11 (ICD-11) es descriu l'atac de pànic com un episodi de por o aprensió intensa amb inici ràpid i múltiples símptomes possibles, i es diferencia del trastorn de pànic.[5]

Manifestacions clíniques

Els símptomes acostumen a assolir el màxim en pocs minuts i poden durar des d'uns minuts fins aproximadament una hora, amb variabilitat individual.[3][2]

Símptomes psicològics i cognitius

Són freqüents la por intensa, la sensació d'amenaça imminent o de pèrdua de control, i interpretacions catastròfiques de sensacions corporals (p. ex. creure que s'està patint un infart o que s'està “a punt de morir”), especialment al començament o quan l'episodi debuta en un context d'incertesa.[2][3]

Símptomes físics

Els símptomes somàtics poden incloure palpitacions o taquicàrdia, sudoració, tremolor, sensació d'ofec o falta d'aire, opressió o dolor toràcic, nàusees o malestar abdominal, mareig o sensació d'inestabilitat, calfreds o fogots, i parestèsies (formigueig o adormiment).[3][5]

En alguns casos destaca la hiperventilació, que pot provocar hipocàpnia i alcalosi respiratòria, associant-se a símptomes com formigueig al voltant de la boca o a les extremitats, espasmes i, ocasionalment, tetània per alteració del calci ionitzat.[7]

Contextos clínics i causes

Les crisis d'angoixa poden aparèixer en el trastorn de pànic (vegeu Trastorn de pànic), però també en altres trastorns d'ansietat i en altres trastorns mentals. Poden ser esperables (amb desencadenant clar, com una fòbia) o inesperades (sense desencadenant evident).[1]

Abans d'atribuir els símptomes a una crisi d'angoixa, en l'àmbit clínic s'acostuma a descartar que siguin deguts a altres causes mèdiques potencialment greus o a substàncies, ja que alguns quadres orgànics poden mimetitzar símptomes similars.[2][8]

Què és (i què no és) una crisi d'angoixa

Una crisi d'angoixa es caracteritza per un augment sobtat i intens de por o malestar amb múltiples símptomes físics/cognitius i una evolució en minuts; en canvi, altres experiències com un disgust, un plor reactiu o un ensurt poden compartir elements d'ansietat però no sempre presenten la mateixa combinació de símptomes ni la mateixa dinàmica temporal. Tot i això, en la pràctica clínica hi pot haver zones grises i presentacions parcials.[1]

Evolució i pronòstic

Moltes persones presenten un o alguns episodis al llarg de la vida i es recuperen sense desenvolupar d'un trastorn de pànic; en altres casos, l'existència d'episodis recurrents pot donar lloc a ansietat anticipatòria (por persietent a tenir noves crisis d'angoixa) i això pot contribuir a evitació de situacions.[6][1]

Maneig immediat

En entorns assistencials les mesures habituals inclouen la contenció i explicació del fenomen, i tècniques de regulació fisiològica (p. ex. alentir la respiració) i cognitiva, que formen part de les intervencions psicològiques utilitzades en l'abordatge del pànic i l'ansietat.[3]

L'ús de benzodiazepines pot ajudar reduir els símptomes d'ansietat aguda, però diverses guies clíniques desaconsellen el seu ús rutinari en el trastorn de pànic per risc de dependència.[9][10]

Sobre la “bossa de paper”

Tot i que històricament s'ha popularitzat la respiració dins una bossa de paper per a la hiperventilació, diversos protocols i fonts mèdiques la desaconsellen perquè pot reduir l'oxigen inspirat i perquè una dispnea o dolor toràcic poden correspondre a emergències (infart, embòlia pulmonar, pneumotòrax) que podrien empitjorar amb la re-inhalació d'aire exhalat.[11][7]

Vegeu també

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Panic Attacks and Panic Disorder». Merck Manual Professional Edition. [Consulta: 28 febrer 2026].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Panic attacks and panic disorder – Symptoms and causes». Mayo Clinic. [Consulta: 28 febrer 2026].
  3. 1 2 3 4 5 6 «Panic disorder (Medical Encyclopedia)». MedlinePlus Medical Encyclopedia. [Consulta: 28 febrer 2026].
  4. ↑ «Depersonalization/Derealization Disorder». Merck Manual Professional Edition. [Consulta: 28 febrer 2026].
  5. 1 2 3 «MB23.H Panic attack (ICD-11 MMS, v2025-01)». Find-A-Code (resum de l'ICD-11). [Consulta: 28 febrer 2026].
  6. 1 2 «Panic Disorder (Health Topic)». MedlinePlus. [Consulta: 28 febrer 2026].
  7. 1 2 «Hyperventilation syndrome (guia prehospitalària)». University of Warwick / JRCALC (document). [Consulta: 28 febrer 2026].
  8. ↑ «Panic Disorder Differential Diagnoses». Medscape. [Consulta: 28 febrer 2026].
  9. ↑ «Benzodiazepines in treatment of adults with GAD and/or panic disorder». World Health Organization (WHO). [Consulta: 28 febrer 2026].
  10. ↑ «Generalised anxiety disorder and panic disorder in adults: management (CG113)». NICE. [Consulta: 28 febrer 2026].
  11. ↑ «Hyperventilation Syndrome Treatment & Management». Medscape. [Consulta: 28 febrer 2026].