Cuculiformes
![]() Phaenicophaeus curvirostris | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Cuculiformes Leach, 1820 Cuculiformes |
| Famílies | |
| Distribució | |
Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.
Morfologia
Costums
És un ordre cosmopolita, de costums arborícoles, i alguns gèneres parasiten els nius d'altres ocells (la femella s'encarrega de pondre els ous en els nius d'altres ocells, perquè aquests els covin, sense que s'adonin que no són seus).[1]
Fan un crit que sembla emès per un ésser humà, de tan nítid com se sent.
Taxonomia
Comprèn dos subordres: un agrupa els cucuts (família dels cucílids) i l'altre els turacs (família dels musofàgids).[2] En algunes classificacions s'inclouen els opistocòmids dins la família dels musofàgids.
S'han descrit 174 espècies de cuculiformes, classificades en 3 famílies, 5 subfamílies i 41 gèneres, de la següent forma:
- Família Cuculidae
- Subfamília Centropodinae
- Subfamília Couinae
- Subfamília Crotophaginae
- Subfamília Cuculinae
- Subfamília Neomorphinae
- Família Musophagidae
- Família Opisthocomidae
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 64. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

