Cuereta torrentera

Infotaula d'ésser viuCuereta torrentera
Motacilla cinerea Modifica el valor a Wikidata

Motacilla cinerea cinerea Modifica el valor a Wikidata  ♂
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura26 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes1,91 g (pes en néixer)
17,4 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries4,6 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürndiürnalitat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMotacillidae
GènereMotacilla
EspècieMotacilla cinerea Modifica el valor a Wikidata
Tunstall, 1771 Motacilla cinerea Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • Motacilla cinerea canariensis
  • Motacilla cinerea caspica
  • Motacilla cinerea cinerea
  • Motacilla cinerea melanope
  • Motacilla cinerea patriciae
  • Motacilla cinerea robusta
  • Motacilla cinerea schmitzi
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

La cuereta torrentera o titina groga i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Altres noms

cueta groga, pastorella groga, pastoreta groga, pascueta groga, pastoreta de torrent, cascueta groga, cuscueta groga, cuereta groga, titina de prat.

Morfologia

Mesura 18-21 cm de llargària i 29 cm d'envergadura. És de color blau-grisenc per sobre i groc per sota. És la cuereta que té la cua més llarga (fa 9 cm de llargada), i és de color negre amb les rectrius externes blanques. A l'estiu, el mascle ensenya la gola negra i a l'hivern la té blanca.

Ecologia

Cria a l'Europa temperada, Àsia i Àfrica del Nord. És sedentària a les zones de clima més suau de l'Europa occidental però les poblacions septentrionals i orientals hivernen al sud d'Àsia, Àfrica i Papua Nova Guinea. A Catalunya és un ocell sedentari. També venen a hivernar de França i Suïssa, que se sumen als individus catalans que deixen les muntanyes per ocupar les llacunes de la terra baixa.[1] A la muntanya es nodreixen amb insectes i quan baixen a la costa ho fan amb petits mol·luscs principalment.

Prefereix situar el niu a la vora dels cursos d'aigua muntanyencs, entre les roques o a la soca dels arbres. La femella basteix un niu emprant molsa i herbes, i pèls com a revestiment, on, a l'abril-juny diposita cinc ous, que ella, principalment, s'encarrega d'escalfar. Els petits seran encebats per ambdós pares i volaran al cap de 12 dies. Normalment fan dues postes.

Referències

  1. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 84-85. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs