Cultura de Remedello

Infotaula grup humàCultura de Remedello

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata

La Cultura de Remedello correspon a una fase de l'edat del coure en una part del nord d'Itàlia. El jaciment epònim d'aquesta cultura el van descobrir a la fi del segle XIX a Remedello sotto Brescia. La majoria dels jaciments coneguts i atribuïbles a aquesta cultura es descobriren entre els anys 1872 i 1899. No fou, però, fins a mitjan segle XX que l'obra de L. Zambotti la va definir clarament. Cornaggia Castiglioni O., 1971, La cultura di Remedello, problematica ed ergologia di una facies dell'Eneolitico padano, Memorie della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano, vol. XX, fasc. 1, p. 5-79 (toscà). Aquesta definició fou enriquida després per l'obra d'O. Cornaggia Castiglioni. Aquest últim considera entre els elements específics d'aquesta cultura les tombes de fossa, els punyals bifacials de sílex, certs tipus d'objectes metàl·lics, i algunes ceràmiques i elements d'adorn.

Molts investigadors han demostrat que la majoria d'aquests elements suposadament característics en realitat tenen una distribució significativament més àmplia que aquesta cultura.[1] En canvi, també s'ha demostrat que hi ha una diversitat significativa entre els jaciments d'aquesta cultura, tant en els artefactes descoberts com en les estructures.[2][3] La noció de "Cultura de Remedello", però, continua sent molt utilitzada en publicacions científiques.

Cronologia

La datació d'aquesta cultura ha estat durant molt de temps molt imprecisa i errònia, perquè alguns autors la van situar al bell mig del II mil·lenni abans de la nostra era. Una sèrie de datacions per radiocarboni fetes sobre els ossos d'individus d'unes tombes del jaciment de Remedello permet ara situar-la entre finals del IV mil·lenni ae i la primera meitat del III mil·lenni ae. A partir d'aquestes dates i dels objectes descoberts en aquestes tombes, se n'han definit dues fases:[4][5]

  • Remedello I: del 3350 ae al 2900 ae
  • Remedello II: del 2900 ae al 2500 ae

Aquesta cronologia "llarga", però, s'ha debatut. L'atribució a una o altra fase dels diferents tipus d'objectes descoberts als enterraments no és pas clara i les excepcions al patró proposat són moltes. Per tant, alguns investigadors proposen una durada molt més curta per a aquesta cultura.[6]

Àrea de distribució

L'extensió de la Cultura de Remedello és limitada si només considerem els jaciments que n'han proporcionat tots els trets que se suposen característics. Aquests jaciments només són al bell mig de la vall del Po, a la mateixa zona on es troba el cementeri de Remedello. La seua extensió és molt més gran si només considerem certs elements, com ara la ceràmica amb mètopes. Aquesta ceràmica es troba en uns quants jaciments al nord d'Itàlia, des del Piemont fins al Vèneto.[7]

Estil de vida

Fins ara, cap jaciment domèstic ha proporcionat mobiliari que permeta atribuir-lo sense dubtes a la Cultura de Remedello. No se n'ha descobert cap poble a la vall del Po central. Els únics jaciments d'aquesta àrea són cementeris. Per això, la reconstrucció de l'estil de vida de la població es basa sols en els elements dipositats a prop dels enterraments. Les diferents categories d'objectes provenen de produccions artesanes variades. Això indica que la població practicava diferents activitats i feia bescanvis amb les comunitats que elaboraven aquests objectes. Aquestes activitats abasten la metal·lúrgia, la producció d'estris de pedra tallada i polida, la de ceràmica i el teixit. Se'n desconeixen les activitats de subsistència. Per tant, es desconeix la importància de la ramaderia (pastoralisme) en relació amb l'agricultura.

Produccions de materials

Ceràmica

La ceràmica descoberta a les tombes és de baix nivell tècnic. És escassa, perquè sols se n'han registrat 9 exemples i 10 fragments a la necròpolis de Remedello per a més de 100 tombes excavades.[8] Molt sovint, la pasta és gruixuda, està mal cuita i, per tant, és fràgil. D'acord amb Cornaggia Castiglioni, hauria estat feta per a ser col·locada a les tombes.

Els gerros són carenats, amb fons pla. Les formes, força variades, són generalment molt profundes. La decoració més freqüent conté motius metòpics, és a dir, en quadrilàters plens de línies o punts incisos i impresos a la panxa dels gerros. Aquesta decoració, tal vegada feta amb una pinta, pot constituir diversos frisos en el mateix gerro. A vegades, una banda de grans cercles és visible a la carena. Alguns gerros, de qualitat tècnica superior, corresponen a estils d'altres cultures. Així, s'han descobert gerros d'estil campaniforme en alguns enterraments de Remedello.

Eines i armes fetes de roca tallada

Les puntes de fletxa i les dagues són relativament comunes en les tombes. Aquests objectes apareixen en 27 de les 79 tombes amb mobiliari registrades per Cornaggia Castiglioni per a la Cultura de Remedello. A vegades, la diferència entre les dues categories es basa només en les dimensions, perquè el mànec no es conserva mai. Les puntes petites es consideren puntes de fletxa i les més grans dagues. La posició d'aquestes, a prop de les mans dels enterrats, referma aquesta interpretació.[9] Tots dos tipus d'objectes es fan amb la conformació bifacial en grans ascles de sílex. Les dagues són molt més rares que les puntes de sageta. E. Mottes n'enumera unes dotzenes. En la major part, estan modelades amb sílex de les Muntanyes Lessins. La qualitat d'execució n'és òptima. Seria abusiu considerar-les només com a imitacions dels exemplars metàl·lics. Si més no, una part presenta traces d'ús com a ganivet.

A part d'aquestes dagues i puntes de sageta, a vegades apareixen a les tombes lames i algunes fulles de roca tallada.

L'enterrament d'Asola, atribuït a la Cultura de Remedello,[10] contenia una daga feta amb una gran fulla de sílex segurament originària dels jaciments de Forcalquer, al sud-est de l'estat francés.[11]

Objectes metàl·lics

En primer lloc, cal destacar l'absència total de jaciments metàl·lics a la Plana Padana. Els objectes metàl·lics de la Cultura de Remedello, per tant, provenen d'altres àrees o s'elaboraren amb metall d'altres àrees. Al cementeri de Fontanella Mantovana, hi ha un objecte de coure per cada 10 tombes.[12] Tot i que són relativament rars, alguns dels objectes metàl·lics trobats als jaciments d'aquesta cultura són característics:

  • Els punyals de tipus Remedello tenen una fulla triangular ampla amb un nervi central, una espiga rectangular curta i estreta amb un forat per a la fixació al mànec amb un rebló. Estan fets de coure amb una proporció alta d'arsènic.Cornaggia Castiglioni n'enumera 9 per a tota aquesta cultura.
  • Les destrals són planes, amb el taló recte. Són de coure prou pur.
  • Dos objectes d'argent, una agulla amb cap en T i un pectoral en forma de mitja lluna, es descobriren en tombes de la necròpolis homònima.[13]
  • També es registren altres objectes, alguns de fragmentaris, com ara punxons i fulles, i elements d'adorn.

Així com en la Cultura de Rinaldone, els elements de coure pur són més comuns en la Cultura de Remedello que en altres cultures coetànies.[14]

Objectes de pedra polida

Cornaggia Castiglioni enregistra 22 destrals en diferents enterraments de la Cultura de Remedello. Si més no, algunes són de jadeïta. No són pas imitacions d'objectes metàl·lics.[15]

Altres produccions materials

Els adorns dels enterrats contenen plaques de petxines, anellets, cilindres de pedra calcària i esteatita, i penjolls de marbre. Els ullals de senglar apareixen en alguns enterraments.[12] L'empremta d'una tela en la daga metàl·lica de la tomba 83 del jaciment epònim mostra la pràctica del teixit.[13] També treballaven l'os i la banya, com ho demostren dos punxons descoberts a Fontanella Mantovana i dues beines de destral a Remedello.

Pràctiques funeràries

Les pràctiques funeràries hi són homogènies. Els individus són enterrats en fosses a terra oberta, normalment poc fondes. Són en una posició lateral semiflexionada. El nombre d'enterraments varia molt segons el jaciment. A la necròpolis epònima, se n'han excavat 119, algunes de les quals són posteriors a la Cultura de Remedello. Degueren haver-n'hi moltes més al principi.[16] N'hi ha 40 tombes a Cumarola, a prop de Mòdena, 36 a Fontanella i només 2 a Panellesella, a prop de Volongo.[16]

A Remedello, les tombes es disposen en fileres regulars. També s'hi documenten alguns enterraments secundaris.

No tots els enterraments van acompanyats d'objectes. No hi ha tombes excepcionalment riques en comparança amb les altres. Es troben dagues de sílex en la majoria de les tombes masculines de Fontanella Mantovana.[12]

De les 123 tombes registrades per Cornaggia Castiglioni a Remedello, 96 eren d'adults.

Transformacions ideològiques i socials

Segons Christian Jeunesse, la panòplia estereotipada que conté la daga amb les seues variants, la destral plana i el punxó rectangular que va sorgir en tota la Mediterrània occidental i en la Cultura de Remedello testimonia "l'aparició d'una nova ideologia basada en una forta valorització de l'individu i del guerrer, molt propera a la que tradicionalment s'associa amb l'establiment, vuit o deu segles més tard, del vas campaniforme".[17]

Les influències de la Cultura de Remedello

Dagues de tipus Remedello gravades en una roca a la Valcamonica

La definició de la Cultura de Remedello és difícil perquè els tipus d'objectes que presenta també es troben en cultures coetànies. Aquest és el cas dels punyals de coure del tipus Remedello que es troben arreu d'Itàlia,[18][19] a Suïssa[20] i al sud de França.[21][22][23][24] Aquests punyals també tenien una importància simbòlica important, ja que a vegades es representen en estàtues menhirs, com ara a Saint-Martin-de-Corléans a Aosta, o a Sterparo a la Pulla, i també als gravats rupestres de Valcamonica i Valtellina. Com assenyala A. Dolfini, el desenvolupament i la difusió d'aquests punyals estan vinculats a tradicions regionals que tenen lloc dins de tendències més generals.[25]

Altres objectes tenen una distribució molt àmplia. Aquest és el cas, per exemple, de les agulles d'argent amb caps en forma de T, que també es troben en jaciments de la Cultura de Rinaldone.[26] Encara es desconeix, però, el lloc de producció d'aquests elements metàl·lics. Per tant, és impossible afirmar que siguen exportacions de l'àmbit cultural de Remedello. Per contra, els punyals de sílex bifacials s'elaboren a les muntanyes de Lessin, per tant, a la rodalia immediata de l'àrea on es va desenvolupar aquesta cultura. Es distribueixen al llarg de centenars de quilòmetres i arriben a l'est de Suïssa. L'Ötzi (humà de Similaun), descobert a les altes muntanyes de la frontera entre Àustria i Itàlia, en posseïa un. Segons Honegger, la diversificació de puntes de sageta en roca tallada observada al sud de l'estat francés i a Suïssa podria tenir l'origen en la Cultura de Remedello.[20]

Per contra, als jaciments de la Cultura de Remedello hi ha elements que testimonien la influència d'altres cultures. Així, alguns elements derivats de la Cultura de Polada apareixen vuit dels enterraments del jaciment epònim.[13] També se'n documenten gerros campaniformes en alguns jaciments.[13] I certs elements mostren afinitats amb la cultura del Llenguadoc de Fontboïssa.[7]

Referències

  1. ↑ Mottes E., 2001, Bell Beakers and Beyond: Flint daggers of northern Italy between technology and typology, in Nicolis F. (Ed.), Bell Beakers Today, Pottery, people, culture, symbols in prehistoric Europe, Servizio Beni Culturali Ufficio beni archeologici, Proceedings of the International Colloquium, Riva del Garda (Trento, Italy), 11-16/05/1998, 2 vol., provincia autonoma di Trento, vol. 2, p. 519-545.
  2. ↑ Barfield L. H., 1998, The chalcolithic in Italy: considerations of metal typology and cultural interaction, in Bagolini B., Lo Schiavo F. (Eds), Metallurgy: origins and technology, The Copper Age in the Near East and Europe, UISPP 1996 n. 13, Colloquium XIX, Ed. ABACO, Forlì, p. 65-74.
  3. ↑ Barfield L. H., 1985, 10- Burials and boundaries in Chalcolithic Italy, Malone C., Stoddart S. (Eds), Papers in Italian Archaeology IV, part ii, Prehistory, The Cambridge Conference, BAR International Series 244, Archaeopress, Oxford, p. 152-174.
  4. ↑ De Marinis R. C., 1992, La piu antica metallurgia nell'Italia settentrionale, in Höpfel F., Platzer W., Spindler K. (Eds), Der Mann im Eis. Bericht über das Internationale Symposium 1992 in Innsbruck, Eigenverlag der Universität Innsbruck, Innsbruck, p. 389-409.
  5. ↑ Bietti Sestieri A. M., Macnamara E., 2007, Prehistoric Metal Artefacts from Italy (3500-720 BC) in the British Museum, British Museum Press, London, p. 27.
  6. ↑ Steiniger D., 2010, The Relation between Copper and Flint Daggers in Chalcolithic Italy, in Anreiter P., Goldenberg G., Hanke K., Krause R., Leitner W., Mathis F., Nicolussi K., Oeggl K., Pernicka E., Prast M., Schibler J., Schneider I., Stadler H., Stöllner T., Tomedi G., Tropper P., 2010, Mining in European History and its Impact on Environment and Human Societies. Proceedings for the 1st Mining in European History-Conference of the SFB-HIMAT, 12.-15. November 2009, Innsbruck, Innsbruck University Press, Innsbruck, p. 151-156.
  7. 1 2 Bagolini B., Pedrotti A., 1998, L’Italie septentrionale, in Guilaine J., Atlas du Néolithique européen. L’Europe occidentale, ERAUL, vol. 46, Paris, p. 233-341.
  8. ↑ Longhi C., 2010, La ceramica della necropoli dell'età del Rame di Remedello Sotto, Brescia, Rivista di Scienze Preistoriche, vol. LX, p. 145-165.
  9. ↑ Colini G. A., 1898, Il sepolcreto di Remedello sotto nel Bresciano e il periodo eneolitico in Italia, Bullettino di Paletnologia Italiana, vol. 24, p. 292.
  10. ↑ Barecelli P., 1971, Ostiano e Volongo (Basso Oglio), Note di preistoria bresciana, Oblatio, in Raccolta di Studi di Antichità ed Arte in onore del Prof. A. Calderini, Como, p. 81-108.
  11. ↑ Guilbeau D., 2010, Les grandes lames et les lames par pression au levier du Néolithique et de l'Énéolithique en Italie, Thèse de doctorat, Université Paris-Ouest, Nanterre Arxivat 2014-01-12 a Wayback Machine..
  12. 1 2 3 Acanfora M. O., 1956, Fontanella Mantovana e la cultura di Remedello, Bullettino di Paletnologia Italiana, vol. 65, p. 321-385 (toscà).
  13. 1 2 3 4 Cornaggia Castiglioni O., 1971, La cultura di Remedello, problematica ed ergologia di una facies dell'Eneolitico padano, Memorie della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano, vol. XX, fasc. 1, p. 5-79.
  14. ↑ Giardono C., 2000, The beginning of metallurgy in Tyrrhenian south-central Italy, in Ridgway D., Serra Ridgway F., Pearce M., Herring E., Whitehouse R. D., Wilkins J. (Eds), Ancien Italy in its Mediterranean Setting: Studies in Honour of Ellen Macnamara, Accordia Specialist Studies on the Mediterranean, volume 4, Accordia Research Institute, University of London, p. 49-65.
  15. ↑ Pétrequin P., Cassen S., Gauthier E., Klassen L., Pailler Y., Sheridan A., 2012, Chapitre 11 – Typologie, chronologie et répartition des grandes haches alpines en Europe occidentale, in Pétrequin P., Cassen S., Errera M., Klassen L., Sheridan A., Pétrequin A.-M., Jade. Grandes haches alpines du Néolithique européen. Ve et IVe millénaires av. J.-C., Presses universitaires de Franche-Comté, Centre de Recherche archéologique de la Vallée de l'Ain, Besançon, Gray, Tome 1, p. 574-727 p. 701.
  16. 1 2 Barker G., 1981, Landscape and Society, prehistoric central Italy, Academic Press, London, New-York, Toronto, Sydney, San-Francisco.
  17. ↑ Christian Jeunesse, Les statues-menhirs de Méditerranée occidentale et les steppes. Nouvelles perspectives, in: Rodriguez G. et Marchesi H., dir., Statues-menhir et pierres levées du Néolithique à aujourd'hui, Actes du 3ème colloqueinternational sur la statuaire mégalithique, Saint-Pons-de-Thomières, 12-16 septembre 2012, Direction régionale des affaires culturelles Languedoc-Roussillon & Groupe Archéologique du Saint-Ponais, Montpellier 2015, 123-138.
  18. ↑ Cocchi Genick D., 2009, Correlazioni tra l'Eneolitico siciliano e peninsulare, Origini, vol. XXXI, p. 134 (toscà).
  19. ↑ Salerno A., 1998, Tipologia dei materiali, in Bailo Modesti G., Salerno A., Pontecagnano II, 5. La necropoli eneolitica, L'età del Rame in Campania nei villaggi dei morti, Annali dell'Istituto Orientale di Napoli, sezione di Archeologia e Storia Antica, quad. N. 11, Napoli, p. 93-142 (toscà).
  20. 1 2 Honegger M., 2001, L'industrie lithique taillée du néolithique moyen et final de Suisse, Monographie du CRA, vol. 24, Éditions du CNRS, Paris.
  21. ↑ Rossi M., Gattiglia A., 2005, Les poignards de Remedello hors d’Italie : révision des données, in Ambert P., Vaquer J. (sous la dir.), La première métallurgie en France et dans les pays limitrophes, Carcassonne 28-30 septembre 2002, Actes du colloque international, Mémoire de la Société préhistorique française, vol. XXXVII, p. 265-272,  PDF.
  22. ↑ Renault S., 2004, Les longues lames de silex provençales de la fin du Néolithique (et le contexte d'atelier), in Buisson-Catil J., Guilcher A., Hussy C., Olive M., Pagni M., Vaucluse préhistorique, le territoire, les hommes, les cultures et les sites, Ed. Barthélemy, Le Pontet, p. 215-218.
  23. ↑ Renault S., 2006, La production des grandes lames au Néolithique final en Provence : matériaux exploités, multiplicité des productions, aspects technologiques et chrono-culturels, in Vaquer J., Briois F. (Dir.), La fin de l'Age de Pierre en Europe du Sud, Actes de la table ronde de l'E.H.E.S.S., Carcassonne, Editions des Archives d’Écologie Préhistoriques, Toulouse, p. 139-164.
  24. ↑ Strahm C., L'introduction de la métallurgie en Europe, in Guilaine J. (Dir.), 2007, Le Chalcolithique et la construction des inégalités, tome 1, Le continent européen, Séminaire du Collège de France, Errance, Paris, p. 59.
  25. ↑ Dolfini A., 2014, Early metallurgy in the central Mediterranean, in Roberts B. W., Thornton C. P. (eds.), Archaeometallurgy in Global Perspective, Springer, New York, p. 473-506.
  26. ↑ Anzidei A. P., Aurisicchio C., Carboni G., 2007, Manufatti in argento dalle tombe a grotticella della facies di Rinaldone del territorio di Roma, in Bietti A., Strategie di insediamento fra Lazio e Campania in età preistorica e protostorica, Atti della XL Riunione Scientifica, Roma, Napoli, Pompei, 30 novembre – 3 dicembre 2005, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 2, p. 553-559 (toscà).