Cuproromeïta
 Cuproromeïta | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
| Fórmula química | Cu₂Sb₂(O,OH)₇ |
| Localitat tipus | Blind Spring Hill, Benton, Comtat de Mono, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.20  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.08 |
| Dana | 44.1.1.7 |
| Heys | 24.1.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,25 Å |
| Color | verd oliva, verd groguenc, verd negrós |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Densitat | 2,98 a 3,96 g/cm3 (mesurada); 5,5 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,61 a 1,82 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral desacreditat, mineral heretat (G) i qüestionable (Q) |
| Codi IMA | IMA2013 s.p. |
| Referències | [1] |
La cuproromeïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la romeïta.
Característiques
La cuproromeïta és un òxid de fórmula química Cu₂Sb₂(O,OH)₇. Anomenada originalment partzita, es tracta d'una espècie desacreditada per l'Associació Mineralògica Internacional. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a la Universitat Harvard, a Boston, amb els números de registre: 80284 i 80279.
Referències
- ↑ «Cuproroméite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 gener 2022].