Curtis Institute of Music
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Cyrus Hermann Kotzschmar Curtis | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | conservatori de música organització educativa privada sense ànim de lucre escola de música | ||||
| Indústria | educació terciària | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1924 | ||||
| Fundador | Mary Louise Curtis Bok Zimbalist | ||||
| Activitat | |||||
| Nombre d'estudiants | 167 (dècada del 2010) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Treballadors | 168 (2020) | ||||
| Indicadors econòmics | |||||
| Dotació financera | 181 M$ (2020) | ||||
| Actius totals | 301 M$ (2020) | ||||
| Lloc web | curtis.edu | ||||
      | |||||
Ubicació geogràfica
| |||||
Curtis Institute of Music és un conservatori privat de Filadèlfia que ofereix cursos d'estudis que condueixen a un diploma en interpretació, llicenciat en música, màster en música a l'òpera o certificat d'estudis professionals a l'òpera. Es troba entre els instituts d'educació superior més selectius del món[1] amb una taxa d'admissions entre el 4 i el 5 per cent.[2]
Historial
L'institut va ser creat el 1924 per Mary Louise Curtis Bok, que el va anomenar en honor del seu pare, Cyrus Curtis, un notable editor nord-americà. Després de consultar amb amics músics, inclosos Josef Hofmann i Leopold Stokowski, sobre la millor manera d'ajudar els joves dotats musicalment, Bok va comprar tres mansions a la Rittenhouse Square de Filadèlfia i les va fer unir i renovar. Va establir una facultat d'artistes escènics destacats i finalment va deixar l'institut amb una dotació de 12 milions de dòlars EUA (177.000.000 de dòlars en termes actuals de dòlars) el 1927.[3] 4444
Admissió
L'institut va servir antigament com a centre d'entrenament per a músics d'orquestra per ocupar les files de lOrquestra de Filadèlfia, tot i que als compositors, organistes, pianistes, guitarristes i cantants també se'ls ofereix cursos d'estudi.
Tots els alumnes assisteixen amb una beca completa i l'admissió és extremadament competitiva. A excepció dels compositors, directors, pianistes, organistes i guitarristes, només s'admet el nombre d'estudiants que ocupin una sola orquestra i companyia d'òpera. En conseqüència, la matrícula oscil·la entre els 150 i els 175 estudiants. Segons les estadístiques compilades per "US News & World Report", l'institut té la taxa d'acceptació més baixa de qualsevol universitat (4 per cent), cosa que el situa entre les institucions d'educació superior més selectives dels Estats Units.[1][2]
Nina Simone va afirmar que la seva inscripció va ser rebutjada a causa de la seva carrera, tot i les excel·lents credencials i el rendiment de les audicions. Simone va ser un dels 75 pianistes que va fer una audició el 1951; només es van acceptar tres.[4][5][6]
Administració
Antics directors Entre els anteriors directors de l'institut s'han inclòs:
- Josef Hofmann (1926–38) - pianista
- Randall Thompson (1938–40) - compositor
- Efrem Zimbalist (1941–68) - violinista
- Rudolf Serkin (1968–76) - pianista
- John de Lancie (1977–85) - principal oboista de l'Orquestra de Filadèlfia durant molts anys
- Gary Graffman (1986-2006) - pianista, continua a la facultat de piano
Administració actual Roberto Díaz és president i director de l'Institut. Díaz també és antic alumne i membre del professorat de Curtis. Va ser violista principal de l'Orquestra de Filadèlfia del 1996 al 2006 i és membre del Diaz Trio.[7] Paul Bryan va començar el seu mandat com a degà interí el gener de 2013.[8]
Facultat notable
Eleanor Sokoloff va ser professora de piano a l'institut, que va començar durant els seus estudis el 1936 i va servir fins a la seva mort el 2020.[9]
Alumnes notables
Referències
- 1 2 Michael Tanenbaum (29 de gener de 2016). "El Curtis Institute of Music va classificar la universitat més selectiva dels EUA" Philly Voice. Consultat el 14 d'agost de 2019.
- 1 2 "Curtis Institute of Music". US News & World Report. Consultat el 14 d'agost de 2019.
- ↑ Stoddard, Maynard Good (2000). "Un llegat de la música". The Saturday Evening Post. 272. Arxivat de l'original el 2 de novembre de 2013. Consultat el 30 d'octubre de 2013: mitjançant vLex. "Un llegat de la música". Consultat el 14 d'agost de 2019, mitjançant la biblioteca en línia gratuïta.
- ↑ Eric Wendell. "Simone, Nina (Eunice Kathleen Waymon)". Enciclopèdia de músics de jazz. jazz.com. Arxivat de l'original el 22 de març de 2016. Consultat el 2 de maig de 2012.
- ↑ Dobrin, Pere. "Institut Curtis i el cas de Nina Simone". The Philadelphia Inquirer. Consultat el 26 de juny de 2020
- ↑ Fiorillo, Víctor. "La complicada relació de Nina Simone amb Filadèlfia". Revista Philadelphia. Consultat el 26 de juny de 2020.
- ↑ "Roberto Díaz, president". Curtis Institute of Music. Arxivat de l'original el 18-04-2010. Recuperat el 30-10-2013
- ↑ Dobrin, Peter (8 de gener de 2013). "Surt el degà de l'Institut Curtis". philly.com. Interstate General Media, LLC. Consultat el 30 d'octubre de 2013.
- ↑ "Eleanor Sokoloff". Curtis Institute of Music. Consultat el 13 de juliol de 2020.
Notes
A partir del 30 de juny de 2019. "Institucions participants de la NTSE dels Estats Units i el Canadà 2019 enumerades per valor de mercat de dotació de l'any fiscal 2019 i percentatge de variació del valor de mercat de 18 a 19 anys (revisat)". Associació Nacional de Funcionaris de Negocis Universitaris i TIAA. Consultat el 25 de setembre de 2020.