Curtiss SB2C Helldiver

Infotaula d'aeronauCurtiss SB2C Helldiver
Tipusattack aircraft with 1 piston-propeller engine (en) Tradueix, carrier-capable attack aircraft (en) Tradueix, bombarder en picat i scout bomber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantCurtiss (en) Tradueix i Curtiss-Wright (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Primer vol18 desembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
En servei1943 Modifica el valor a Wikidata –  1959 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   US Navy
   Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
   Exèrcit de l'aire francès
   Reial Força Aèria Tailandesa Modifica el valor a Wikidata
Construïts7.140 Modifica el valor a Wikidata

El Curtiss SB2C Helldiver, també conegut com l'A-25 Shrike a les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units, va ser un bombarder en picat desenvolupat per Curtiss-Wright durant la Segona Guerra Mundial. Com a bombarder amb portaavions amb la Marina dels Estats Units d'Amèrica, als teatres del Pacífic, va complementar i substituir el Douglas SBD Dauntless. Hi ha uns quants supervivents.

Quan la variant terrestre, coneguda com a A-25 Shrike, va estar disponible a finals de 1943, les forces aèries aliades occidentals ja havien abandonat l'ús de bombarders en picat especialitzats. La majoria dels A-25 lliurats a les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units van ser transferits al Cos de Marines dels Estats Units, que va utilitzar el model només en una campanya secundària i en rols de no combat. La Royal Navy britànica i la Royal Australian Air Force també van cancel·lar comandes substancials,[1]mantenint només uns pocs aparells per a finalitats de recerca.

Els sobrenoms de l'aeronau incloïen "Big-Tailed Beast" (Bèstia de cua gran) o simplement "Beast" (Bèstia)."[2]Two-Cee", i "Son-of-a-Bitch 2nd Class" (Fill de puta de segona classe); aquest últim sobrenom derivava de la designació SB2C i de la reputació de l'avió per tenir unes característiques de maneig difícils.[3]

El primer prototip va fer el seu vol inaugural el 18 de desembre de 1940[4] Es va estavellar el 8 de febrer de 1941 quan el motor va fallar durant l'aproximació, però es va demanar a Curtiss que el reconstruís. Es va allargar el fuselatge i se li va instal·lar una cua més gran, alhora que se l'equipava amb un pilot automàtic per ajudar a mitigar la seva mala estabilitat. El prototip revisat va tornar a volar el 20 d'octubre de 1941, però va quedar destruït quan l'ala va fallar durant unes proves de picat el 21 de desembre de 1941.[5][6]

Referències

  1. ↑ Wilson, Stewart. Military Aircraft of Australia. Weston Creek, Australia: Aerospace Publications, 1994, p. 85. ISBN 1875671080.
  2. ↑ O'Rourke, G.G, CAPT USN. "Of Hosenoses, Stoofs, and Lefthanded Spads." United States Naval Institute Proceedings, July 1968.
  3. ↑ Shettle 2001, p. 29.
  4. ↑ Bowers 1979, p. 424.
  5. ↑ Donald 1995, p. 76–77.
  6. ↑ Bowers 1979, p. 424–425.
Bibliografia
  • Bowers, Peter M. Curtiss Aircraft 1907-1947. London: Putnam & Company Ltd., 1979. ISBN 0-370-10029-8.
  • Donald, David, ed. American Warplanes of World War II. London: Aerospace Publishing, 1995. ISBN 1-874023-72-7.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.