Cytinus hypocistis
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Cytinaceae |
| Gènere | Cytinus |
| Espècie | Cytinus hypocistis (L.) L.[1] |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Asarum hypocistis |
Cytinus hypocistis o margarida, margarideta, mamelló, frare d'estepa[2] és una espècie de planta paràsita que és pol·linitzada per les formigues,[3] de la família Cytinaceae. Es troba principalment en zones litorals del mar Mediterrani,[4] i és l'espècie tipus pel gènere Cytinus.[5]
Planta herbàcia de tija carnosa, alta de 4 a 10 cm, amb esquames oblongues imbricades i amb un raïm terminal dens, de flors vermelloses o groguenques, masculines les superiors i femenines les inferiors. Creix vora les estepes, les quals parasita.
Noms Comuns
- Hipocístide, citinet, filosa, filoseta, magraneta, margalida, margalideta, marmelló, gerreta de mel, frare d'estepa, rabassot, estopissot[6]
Referències
- ↑ Under its currently accepted binomial (Cytinus hyocistis), from its basionym (Asarum hypocistis), this species was first published in Genera Plantarum Eorumque Characteres Naturales Secundum Numerum, Figuram, Situm, & Proportionem Omnium Fructificationis Partium. (Ed. 6). Estocolm. 6. 576 ["566"]. 1764. «id=316032-1 Plant Name Details for Cytinus hypocistis». IPNI. [Consulta: 15 novembre 2012].
- ↑ DCVB
- ↑ Clara de Vega, Montserrat Arista, Pedro L. Ortiz, Carlos M. Herrera, & Salvador Talavera «The ant-pollination system of Cytinus hypocistis (Cytinaceae), a Mediterranean root holoparasite». Annals of Botany, 103, 7, maig 2009, p. 1065–1075. DOI: 10.1093/aob/mcp049 [Consulta: 15 novembre 2012].
- ↑ GRIN. «Cytinus hypocistis information from NPGS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, Agricultural Research Service, National Genetic Resources Program, 09-04-2007. Arxivat de l'original el 2014-02-28. [Consulta: 15 novembre 2012].
- ↑ «Name - !Cytinus L.». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 novembre 2012].
- ↑ Font Quer, Pío. Plantas medicinales, el dioscórides renovado (en castellá). 7a edició. Barcelona: Península, p. 198. ISBN ISBN 84-8307-242-4..