Dàtil

Infotaula d'ésser viuDàtil

Modifica el valor a Wikidata

El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils. És l'aliment bàsic dels països del Magrib. El seu nom es deriva de la paraula grega δακτύλος ("daktilos"), que significa "dit".

Els majors productors de dàtils en l'àmbit mundial han estat l'Iran i l'Iraq (fins a la Guerra de Golf). A Califòrnia hi ha un important cultiu d'aquest fruit. N'existeixen moltes varietats: Zahid, Medjool, Kadrawi, la més apreciada és la Sukkari.

Entre altres espècies de palmeres Phoenix que produeixen fruits "dàtils" hi ha la Phoenix canariensis, els fruits són anomenats localment támaras; son més petits i es considera que són de menor qualitat.

Valor nutricional
mitjà per cada 100 g
dàtil
Energia1178 kJ
Valor calòric282 kcal
Proteïnes2,45 g
Glúcids75,03 g
Lípids0,39 g
Vitamina B₁0,052 mg
Vitamina B₂0,066 mg
Vitamina B₆0,165 mg
Vitamina C0,4 mg
Vitamina PP1,274 mg
Provitamina A0,0106 mg
Ferro1,02 mg
Calci39 mg
Magnesi43 mg
Fòsfor62 mg
Potassi656 mg
Sodi2 mg
Fibres
8 g
Aigua
20,53 g
Font: [1]

Propietats

Nutritives

Els dàtils proporcionen una àmplia gamma de nutrients essencials, i són una molt bona font en la dieta de potassi. El sucre contingut en dàtils madurs és al voltant del 80%; la resta es compon de proteïnes, fibra i oligoelements incloent-hi bor, cobalt, coure, fluor, magnesi, manganès, seleni i zinc.[2] L'índex glucèmic de tres varietats diferents de dàtils és de 35,5 (Khalas), 49,7 (Barhi) i 30.5 (Ma'an bo).[3]

L'àcid cafeic, glicòsid de l'àcid 3-O-caffeoylshikimico (també conegut com a àcid dactylífrico) i els seus isòmers, són substrats d'enfosquiment enzimàtic que es troben en els dàtils.[4] Contenen també vitamines A (o la seva provitamina), B i C.[5]

Es pot menjar com a fruit fresc o preparat en melmelades, púdings, coques, sucs, gelats, etc. A vegades també és utilitzat com a acompanyant de formatges, com per exemple el rocafort.

Medicinals

Els dàtils tenen molt de taní, usat medicinalment com a detersiu pel seu poder netejador i astringent intestinal. Amb una infusió, decocció, xarop, o pasta, els dàtils es poden administrar per al mal de coll, refredats, constipats, i per combatre la febre.[6][7] Per al seu ús medicinal, Pius Font i Quer recomana prendre'ls així:[5]

« ...ben madurs, bullits amb llet i administrats en un bol de la mateixa llet en què han bullit, ben calenta. Tant la quantitat de llet com els dàtils bullits no tenen límit; per exemple, es donaran tres tasses al dia, amb mitja dotzena de dàtils en cadascuna. »
— Pius Font i Quer

Producció

Principals productors de dàtils (2018) (Tones)
Egipte Egipte 1.562.171
Aràbia Saudita Aràbia Saudita 1.302.859
Iran Iran 1.204.158
Algèria Algèria 1.094.700
Iraq Iraq 614.584
Pakistan Pakistan 471.670
Sudan Sudan 440.871
Oman Oman 368.808
Emirats Àrabs Units 345.119
Tunísia Tunísia 241.333
Font: Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació[8]

Conreu

Dins d'un oasi, s'exploten tots els estrats per treure profit del sòl fèrtil. Algunes formes de conreu, a través de la cria convencional de dàtils, poden plantejar problemes sanitaris. Els fertilitzants sintètics i els productes fitosanitaris destinats als conreus intercalats en l'estrat herbaci i arbustiu també són absorbits per les palmeres datileres i acaben al fruit. El tractament contra la papallona del dàtil, un paràsit dels dàtils, es duu a terme mitjançant polvorització, sovint per avió.

Cultivars

Al llarg de la història del cultiu de la palmera datilera han sorgit una gran quantitat de cultivars i varietats, però el nombre exacte és difícil d'avaluar. Hussain i El-Zeid[9] (1975) van informar de 400 varietats, mentre que Nixon[10] (1954) en va esmentar al voltant de 250. La majoria es limiten a una regió en particular, i només unes quantes dotzenes han assolit una importància comercial més àmplia. Entre elles es poden nomenar: Deglet Nur, originalment d'Algèria, Zahid, Medjool del Marroc, Yahidi i Hallawi d'Iraq, Mazafati d'Iran.[11]

Usos de les llavors

Les llavors de dàtils es remullen i es molen per a ús en alimentació animal. L'oli de les llavors és adequat per a ús en cosmètica i aplicacions dermatològiques. L'oli conté àcid làuric (36%) i àcid oleic (41%). Les llavors de palmera datilera contenen entre un 0,56 i un 5,4% d'àcid làuric. També es poden processar químicament com a font d'àcid oxàlic. Les llavors de dàtil també es molen i s'utilitzen com les faves de cafè o com a additiu per al cafè. Estudis experimentals han demostrat que alimentar ratolins amb extracte aquós d'ossos de dàtils proporciona efectes antigenotòxics i redueix el dany a l'ADN induït per la N-nitrós-N-metilurea, un agent carcinogènic, mutagen, i teratogen.[12][13]

Usos de la saba

Saba dolça extreta de la palmera datilera a Bengala Occidental, l'Índia.

A més de P. dactylifera, també es pot extreure saba de palmeres datileres silvestres com Phoenix sylvestris i Phoenix reclinata, segons la regió. El consum de saba crua de palmera datilera és un dels mitjans pels quals el mortal virus de Nipah es transmet dels ratpenats als humans.[14] El virus es pot inactivar bullint la saba fins a obtenir-ne melassa. (A Malàisia, per contra, es va descobrir que el vector eren les granges industrials de porcs).

Usos de les fulles

Al nord d'Àfrica, les fulles de palmera datilera s'utilitzen habitualment per construir cabanes. Les fulles madures també es fan servir per fabricar catifes, biombos, cistells i ventalls. Les fulles processades es poden usar com a tauler aïllant. Els pecíols de les fulles seques són una font de polpa de cel·lulosa, que s'usa per a bastons, escombres, flotadors de pesca i combustible. Les meutes de les fulles són apreciades per la seva aroma, i la seva fibra també es fa servir per fer cordes, teixits bastos i barrets grans.

Les fulles tendres de dàtil es cuinen i es mengen com a verdura, igual que el rovell terminal o el cor, tot i que extreure'l mata la palmera. Les llavors finament moltes es barregen amb farina per fer pa en temps d'escassetat. Les flors de la palmera datilera també són comestibles. Tradicionalment, les flors femenines són les més disponibles per a la venda i pesen entre 300 i 400 grams (10+1⁄2–14 oz). Els botons florals s'utilitzen en amanides o es molen amb peix sec per condimentar el pa.

Aspectes culturals

Venda de dàtils a Dakar durant el Ramadan.

El terme dàtil deriva del grec antic δάκτυλος / dáktylos, dit, en referència a la forma d'aquest fruit.

Tradicionalment, els musulmans trenquen el dejuni del Ramadà amb dàtils.[15]

Segons la tradició musulmana, el dàtil és el fruit del paradís, considerat un fruit miraculós per les seves múltiples virtuts nutricionals. A l'Alcorà, se cita particularment a Maryam, la dinovena sura. Els seus nombrosos beneficis lligats a la seva composició són particularment elogiats en el context de l'embaràs i el part per ajudar la dona durant aquestes etapes de la vida.[16]

Galeria

Referències

  1. ↑ «Dátiles: propiedades, beneficios y valor nutricional» (en castellà). La Vanguardia.
  2. ↑ Walid Al-Shahib, Richard J. Marshall «The fruit of the date palm: its possible use as the best food for the future?». International Journal of Food Sciences and Nutrition, 54, 4, 2003, p. 247–259. DOI: 10.1080/09637480120091982.
  3. ↑ Miller, CJ; Dunn, EV; Hashim, IB «Glycemic index of 3 varieties of dates». Saudi medical journal, 23, 5, 2002, p. 536–8. PMID: 12070575.
  4. ↑ Maier, VP; Metzler, DM; Huber, AF «3-O-Caffeoylshikimic acid (dactylifric acid) and its isomers, a new class of enzymic browning substrates». Biochemical and Biophysical Research Communications, 14, 1964, p. 124–8. DOI: 10.1016/0006-291x(64)90241-4. PMID: 5836492.
  5. 1 2 Font Quer, Pius. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado (en castellà). 12a ed.. Barcelona: Labor, 1990, p. 957-959. ISBN 84-335-6151-0.
  6. ↑ «Search List» (en anglès). www.ars-grin.gov. Arxivat de l'original el 23 de setembre de 2015. [Consulta: 24 desembre 2016].
  7. ↑ Dr. Berdonces I Serra. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales, 1ª edición: 1998, p. 370-371.
  8. ↑ «FAOSTAT:Crops». [Consulta: 26 març 2018].
  9. ↑ Hussain, Fazal; El-Zeid, A «Studies on physical and chemical characteristics of date varieties of Saudi Arabia(Estudis sobre les característiques físiques i químiques de les varietats de dàtils d'Aràbia Saudita)». . Ministry of Agriculture and Water, Saudi Arabia (Ministerio de Agricultura y Agua, Arabia Saudita).
  10. ↑ Nixon, R.W. «Date culture in Saudi Arabia (Cultiu de dàtils a Aràbia Saudita)». Ann. Date Growers' Instit. Ann., 31, p. 15–20.
  11. ↑ Sidhu, Jiwan S. «22. Date Fruits Production and Processing». A: Handbook of Fruits and Fruit Processing (en anglès). John Wiley & Sons, 2008-02-28, p. 396–. ISBN 978-0-470-27648-8.
  12. ↑ Diab, K.A «In Vivo Comparative Studies on Antigenotoxicity of Date Palm (Phoenix Dactylifera L.) Pits Extract Against DNA Damage Induced by N-Nitroso-N-methylurea in Mice». Toxicology International, vol. 19, 3, 2012, p. 279–286. DOI: 10.4103/0971-6580.103669. PMC: 3532774. PMID: 23293467.
  13. ↑ NMU Substance Profile NTP, Report on Carcinogens, Eleventh Edition
  14. ↑ «The Nipah virus has a kill rate of 70%. Bats carry it. But how does it jump to humans?». [Consulta: 25 juliol 2026].
  15. ↑ Les bienfaits de la datte selon la Science, le Coran, et la Sunna Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine. (francès)
  16. ↑ Journal of Obstetrics and Gynaecology Arxivat 2018-02-17 a Wayback Machine., estudi publicat l'any 2011 (www.pageshalal.fr).

Bibliografía adicional

  • E.-L. Bertherand, Le noyau de dattes au point de vue des propriétés alimentaires, thérapeutiques et industrielles notamment de la falsification du café, P. Fontana, 1882 (francès)
  • Guillaume Crouzet, « La délicate datte "Mejhoul" », Le Monde, 29 mai 2002 (francès)
  • Jean-Henri Fabre, Un voyage au pays des dattes : monographie du palmier-dattier dans l'extrême-sud constantinois avec quelques considérations économiques sur la maturation artificielle des dattes, B. Sirven, 1920 (francès)
  • N. Kechaou, M. Bagane, M. Maalej et C. Kapseu, « Approche empirique de la cinétique du séchage des dattes » , Sciences des aliments, 1996, vol. 16, n° 6, p. 593-606 (francès)
  • Odette du Puigaudeau, La grande foire des dattes. Adrar mauritanien (avec 61 photographies de l'auteur, 1 dessin et 2 cartes), Plon, 1937 (francès)
  • I. Booij, G. Piombo, A. M. Risterucci, M. Coupé, D. Thomas et M. Ferry, « Étude de la composition chimique de dattes à différents stades de maturité pour la caractérisation variétale de divers cultivars de dattier (Phoenix dactylifera L.) », Fruits, 1992, n° 47 (6), p. 667-678. (francès)
  • BELARBI, A. BOUAYAD, A.; DIAOU, M. ; KAASSIS, N. and TIDJANI MALIKI M. 2004. Agro-biodiversité et durabilité des systèmes de production oasiens dans la palmeraie d’Aoufouss Errachidia – Maroc, expertise, ICRA, IPGRI, INRA-Maroc, C.R.R.A-Errachidia, ORMVA, 121, 160p. (francès)
  • BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. and HEBERT, J.-P. 2004. Deglet-Noor dates polyphenol-oxidase: peculiar aspects of the thermal inactivation kinetics. Food Biotechnology.17 (3), 193-202.
  • BELARBI, A. 2001. "Stabilisation par séchage et qualité de la datte Deglet-Nour". Thèse, Génie des Procédés, ENSIA - Massy, France, 186p. (francès)
  • BELARBI, A. ; AYMARD CH. and HEBERT J.P. 2001. Evolution of deglet-noor date quality on it heat treatments. I – color, II – texture. Second International Conference on Date Palms (Al-Ain, UAE, March 25-27, 2001). 861. (francès)
  • BELARBI, A. ; AYMARD CH. and MEOT, J.M. 2001. A "true" bicompartimental model for dates thin-layer drying kinetics. Second International Conference on Date Palms (Al-Ain, UAE, March 25-27, 2001). 862. (francès)
  • BELARBI, A. ; AYMARD CH. and HEBERT J.P. 2001. Points of caution in studying heat inactivation of enzymes, exemplified by the polyphenoloxidase from the deglet-nour date (Phoenix dactylifera L.). Second International Conference on Date Palms (Al-Ain, UAE, March 25-27, 2001). 863. (francès)
  • BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. ; MEOT, J.M. ; THEMELIN A. AND REYNES M. 2000. Water desorption isotherms for eleven varieties of dates. Journal of Food Engineering, 43 (2), 103-107. (francès)
  • BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. and HEBERT, J.-P. 2000. Évolution de la qualité de la datte Deglet-Nour lors de traitements thermiques. I – Couleur, poster, Rencontres du 12/09/00, GPSA- Montpellier, France. (francès)
  • BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. and HEBERT, J.-P. 2000. Évolution de la qualité de la datte Deglet-Nour lors de traitements thermiques. II – Texture, poster, Rencontres du 12/09/00, GPSA- Montpellier, France. (francès)
  • BELARBI, A. 1999. Intérêt des méthodologies appropriées d’étude cinétique et analyse de données : cas de l ’inactivation thermique de la polyphénoloxydase de la datte Deglet-Nour, poster, La science en fête, du 21 au 23 octobre 1999, Montpellier, France. (francès)

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.