Dési Bouterse
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (nl) Desiré Delano Bouterse  13 octubre 1945 Domburg (Surinam) | ||
| Mort | 23 desembre 2024 (79 anys) Surinam | ||
| President temporal de l'Unasur | |||
| 30 agost 2013 – 4 desembre 2014 ← Ollanta Humala – Tabaré Ramón Vázquez Rosas → | |||
| 9è President de Surinam | |||
| 12 agost 2010 – 16 juliol 2020 ← Ronald Venetiaan – Chan Santokhi → | |||
| President | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Pentecostalisme | ||
| Formació | Reial Escola Militar | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar, comandant en cap | ||
| Activitat | (Floruit: 2014 ) | ||
| Partit | Partit Nacional Democràtic Megacombinatie | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Grau militar | tinent coronel | ||
| Conflicte | cop d'estat del Surinam de 1980 | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Ingrid Bouterse-Waldring (1990–2024), mort de la persona Ingrid Bouterse-Figueira (1970–1990), divorci | ||
| Fills | Dino Bouterse (  ) | ||
| Premis | |||
  | |||
Dési Bouterse (Domburg, 13 d'octubre de 1945 - Surinam, 23 de desembre de 2024) va ser un polític del Surinam.
Biografia
Va néixer el 13 d'octubre de 1945, en el petit caseriu de Domburg, a l'estat de Wanica, i va començar a treballar a l'exèrcit, com a instructor esportiu.
Bouterse va encapçalar el cop d'estat a Surinam de 1980 conegut com el «cop dels sergents», en el qual va derrocar Johan Ferrier, el primer president de Surinam i que havia estat elegit a les urnes. Després d'això es va convertir en el cap de govern de facto, i fins al 1988, Bouterse va ser el poder darrere dels presidents titella que ell havia instal·lat.[1] Pertanyia al Partit Nacional Democràtic (PND).[2]
Es creu que va dirigir la massacre de Moiwana el 1986 contra un poble de cimarrons durant la Guerra Interior de Surinam, que va enfrontar el seu govern primer amb el grup guerriller cimarró Jungle Commando, liderat pel seu antic guardaespatlles, Ronnie Brunswijk, i després amb el grup indígena Tucayana Amazonas.
El 1987, Bouterse va acceptar restablir la constitució i celebrar eleccions si continuava al capdavant de l'exèrcit. Tanmateix, a les eleccions generals de Surinam de 1987, el seu Partit Democràtic Nacional només va rebre 3 dels 51 escons de l'Assemblea Nacional, i l'oposició en va rebre 40. El 25 de gener de 1988 l'Assamblea Nacional va nomenar com a president de Surinam a Ramsewak Shankar, qui no agradava l'exèrcit, i Henck Arron, enderrocat durant el cop d'estat de 1980, va ser nomenat primer ministre.[3] La tensió entre el govern i l'exèrcit anava creixent i oposats al tractat de Kourou que va acabar amb la Guerra Interior de Surinam, Bouterse, Ivan Graanoogst i Roy Horb van liderar el cop d'estat a Surinam de 1990 que va deposar el president Shankar, instal·lant un govern provisional que va organitzar les eleccions generals de Surinam de 1991.[4]
El 1999 va ser acusat pel govern neerlandès de ser culpable per l'assassinat de 15 persones al desembre de 1982, un fet conegut com els assassinats de desembre, pels que va ser processat i es va iniciar un judici, però l'Assemblea Nacional li va concedir amnistia el 2012. El 16 de juliol de 1999, Bouterse va ser condemnat en absència als Països Baixos a 11 anys de presó després de ser declarat culpable de tràfic de cocaïna de 474 kg. La consegüent ordre de captura internacional en contra li impedí sortir del país.[1] Al Surinam, no obstant això, no va ser condemnat.
A les eleccions legislatives de Surinam de 2010 del 25 de maig s'hi va presentar amb el seu partit, el PND, i va obtenir la victòria amb 23 dels 50 escons (el membre 51è del parlament va ser Ronald Venetiaan atès que el càrrec com a president no pot combinar-se amb la funció de parlamentari), i el 12 d'agost de 2010 va assumir la presidència del seu país.[5]
Després de les eleccions legislatives de Surinam de 2015, el NDP de Bouterse va guanyar 26 escons i fou reelegit sense oposició el 14 de juliol de 2015.[6]
Durant la seva presidència, Bouterse va introduir l'assistència sanitària universal, els àpats escolars gratuïts, un salari mínim i un pla nacional de pensions. Al mateix temps, l'augment de la despesa pública va provocar grans dèficits pressupostaris i una inflació desenfrenada, mentre que el dòlar surinamès es va devaluar diverses vegades el 2016 en més de la meitat del seu valor.[7] El deute públic sobre el producte intern brut (PIB), que era del 41% el 2015 va passar al 148% el 2020.[8]
El desembre de 2023, Bouterse va ser condemnat a 20 anys de presó pels assassinats de 15 opositors al govern militar d'aleshores el desembre de 1982, posant fi a un procés legal de 16 anys però va desaparèixer i no va complir condemna a la presó malgrat la sentència.[7]
Referències
- 1 2 «"Bouterse is back"». The Economist, 04-06-2010. [Consulta: abril 2011].
- ↑ «Condenado a 20 años de cárcel el presidente de Surinam por la muerte de 15 opositores en 1982» (en castellà). RTVE, 30-11-2019. [Consulta: 7 gener 2025].
- ↑ «A Civilian President Named in Suriname To End Army Rule» (en anglès). The New York Times, 13-01-1988. [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ «SURINAME Parliamentary Chamber: Nationale Assemblee.ELECTIONS HELD IN 1991». IPU. [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ «Muere el expresidente de Surinam Desi Bouterse, condenado por planificar la ejecución de 15 opositores en 1982» (en castellà). RTVE, 26-12-2024. [Consulta: 7 gener 2025].
- ↑ «Suriname's Bouterse Secures Second Presidential Term» (en anglès). VOA News, 14 juliol 2015. [Consulta: 29 maig 2026].
- 1 2 Rozenblad, Gerold. «Desi Bouterse, a dictator convicted of murder who twice ruled Suriname, has died at 79» (en anglès). Associated Press, 25 desembre 2024. [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ «Santokhi espera que el FMI relaje sus políticas hacia Surinam y le otorgue «más margen»» (en castellà). swissinfo, 21 octubre 2024. [Consulta: 30 abril 2026].