Daasanach
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | dassanakh |
| Geografia | |
| Estat | Etiòpia |
Els daasanach són un poble del sud-oest d'Etiòpia establert principalment a la baixa vall del riu Omo, amb comunitats també al nord de Kenya, especialment a l'entorn del llac Turkana. Parlen la llengua daasanach, una llengua de la branca cuixítica de la família afroasiàtica, i tradicionalment han desenvolupat una economia basada en la ramaderia, l'agricultura de recessió i la pesca.[1][2]
La seva societat s'ha adaptat a un medi molt àrid i variable, en què la disponibilitat d'aigua, les crescudes del riu Omo, les pastures i el bestiar tenen una importància central. Els daasanach mantenen també relacions històriques amb altres pobles de la regió, entre els quals els Turkana, els Nyangatom, els hamar i els karo.[1][2]
Territori
El territori tradicional dels daasanach ocupa l'extrem meridional de la vall del riu Omo, al sud-oest d'Etiòpia, i s'estén cap a la riba septentrional del llac Turkana, al nord de Kenya.[1][2]
La seva àrea d'assentament comprèn el delta de l'Omo i diverses planes àrides i semiàrides situades entre el riu Omo, el riu Kibish i el llac Turkana.[2]
És una regió de precipitacions escasses i irregulars. Per aquest motiu, el riu Omo ha tingut tradicionalment una importància fonamental per a l'agricultura i per a la disponibilitat d'aigua durant les diferents estacions.[2]
Els daasanach comparteixen àrees frontereres i espais de mobilitat amb altres pobles agro-pastorals i pastorals de la regió, com els nyangatom, els turkana, els hamar i els gabra.[1]
Història
La identitat daasanach es va formar a partir de la integració de grups d'orígens diversos que, al llarg del temps, es van incorporar a una mateixa comunitat lingüística i social.[1]
La mobilitat, els matrimonis, l'intercanvi de bestiar i altres recursos i les aliances amb pobles veïns han tingut un paper important en aquesta evolució històrica.[1]
Les relacions amb grups com els turkana i els nyangatom han inclòs tant formes de cooperació i intercanvi com conflictes relacionats amb l'accés a pastures, aigua, bestiar i terres de conreu.[2]
Durant la incorporació de les terres del sud a l'Imperi Etíop a finals del segle XIX, el territori daasanach quedà progressivament integrat dins de les estructures de l'Estat etíop.[1]
Llengua
Els daasanach parlen la llengua daasanach, que té el codi ISO 639-3 `dsh`.[3]
La llengua pertany a les llengües cuixítiques, dins de la família afroasiàtica.[1][3]
És parlada principalment a l'extrem sud d'Etiòpia i al nord de Kenya, a les comunitats establertes al voltant del tram final de l'Omo i del llac Turkana.[3]
Organització social
La societat daasanach s'organitza tradicionalment en grups de parentiu i clans patrilineals. Els clans estructuren les relacions socials i matrimonials i proporcionen xarxes de cooperació entre els seus membres.[1]
Els matrimonis s'estableixen tradicionalment entre membres de clans diferents.[1]
Els ancians tenen un paper destacat en la mediació de conflictes, la presa de decisions i determinades activitats rituals. L'autoritat política tradicional no està concentrada en una única figura central, sinó distribuïda entre diferents grups i representants comunitaris.[1]
El bestiar constitueix també un element important de les relacions socials, dels intercanvis matrimonials i del prestigi de les famílies.[1][2]
Economia i subsistència
Els sistemes tradicionals de subsistència dels daasanach combinen ramaderia, agricultura i pesca. La importància relativa de cada activitat varia segons la disponibilitat d'aigua, les pastures, les crescudes del riu i altres condicions ambientals.[2]
La ramaderia bovina té una importància econòmica i social considerable. Els ramats inclouen també cabres i ovelles, especialment adaptades a les condicions més àrides.[1]
L'agricultura s'ha practicat tradicionalment a les planes inundables de l'Omo mitjançant el conreu de recessió, aprofitant la humitat i els sediments que quedaven després de les crescudes estacionals.[2]
El sorgo i el blat de moro es troben entre els principals conreus. La pesca al riu Omo, al delta i al llac Turkana és també una font d'aliments i d'ingressos per a una part de la població.[2]
Aquesta combinació d'activitats ha permès diversificar els recursos disponibles en una regió sotmesa a una elevada variabilitat climàtica.[2]
Cultura
La cultura daasanach està estretament relacionada amb els sistemes de parentiu, el bestiar i els cicles ambientals de la baixa vall de l'Omo.[1]
Els poblats tradicionals estan formats per agrupacions de cabanes construïdes amb branques, fusta, fibres vegetals i altres materials disponibles localment. La disposició dels habitatges i dels espais oberts està relacionada amb les necessitats domèstiques i ramaderes.[1]
Els ornaments personals inclouen collars, braçalets i altres peces elaborades amb comptes, metall i diversos materials. Les formes d'ornamentació varien segons l'edat, el sexe i el context social.[1]
Les cerimònies relacionades amb les diferents etapes de la vida, els matrimonis i la posició social tenen també un paper important en la vida comunitària.[1]
Canvis contemporanis
Durant les primeres dècades del segle XXI, els sistemes de subsistència de la baixa vall de l'Omo han experimentat transformacions importants relacionades amb la construcció d'infraestructures hidràuliques i l'expansió de grans projectes agrícoles.[2]
La construcció de la presa Gibe III va modificar el règim natural del riu Omo, especialment les crescudes estacionals que tradicionalment permetien el conreu de recessió a les ribes.[2]
Human Rights Watch va documentar el 2012 l'impacte dels projectes de desenvolupament de la baixa vall de l'Omo sobre diverses comunitats indígenes, inclosos els daasanach, i va assenyalar la pèrdua de terres de pastura i de conreu, així com problemes relacionats amb els reassentaments i la consulta de les poblacions afectades.[4]
Els canvis en el règim hidrològic de l'Omo afecten especialment les activitats que depenen directament de les crescudes, entre les quals l'agricultura de recessió i determinades zones de pesca.[2]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Tosco, Mauro. «Đáasanač». A: Encyclopaedia Aethiopica. II. Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 2005.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Carr, Claudia J. «The Dasanech of the Lowermost Omo Basin: From Adaptation to Development Debacle». A: River Basin Development and Human Rights in Eastern Africa: A Policy Crossroads (en anglès). Cham: Springer, 2017, p. 111–144. DOI 10.1007/978-3-319-50469-8_7.
- 1 2 3 «Daasanach» (en anglès). Glottolog. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «What Will Happen if Hunger Comes? Abuses against the Indigenous Peoples of Ethiopia's Lower Omo Valley» (en anglès). Human Rights Watch, 18 juny 2012. [Consulta: 20 agost 2026].
Bibliografia
- Encyclopaedia Aethiopica. II. Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 2005.
- Carr, Claudia J. «The Dasanech of the Lowermost Omo Basin: From Adaptation to Development Debacle». A: River Basin Development and Human Rights in Eastern Africa: A Policy Crossroads. Cham: Springer, 2017, p. 111–144. DOI 10.1007/978-3-319-50469-8_7.
- «What Will Happen if Hunger Comes? Abuses against the Indigenous Peoples of Ethiopia's Lower Omo Valley». Human Rights Watch, 18 juny 2012. [Consulta: 20 agost 2026].