Dalmau I de Banyuls
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1271 Banyuls dels Aspres |
| Mort | 1345 (Gregorià) Banyuls dels Aspres |
| Lloctinent del Regne de Mallorca | |
| 1320 – 1322 | |
| Activitat | |
| Ocupació | condottiero, canceller |
Dalmau de Banyuls (potser vers el 1272 - 1345) fou un cavaller i senyor de Banyuls dels Aspres que després d'una variada experiència militar a Itàlia, va esdevenir un personatge molt influent.[1] Tenia almenys dos germans: Ramon i Bord, i era fill seu Dalmau II de Banyuls.
Biografia
A principis del segle xiv Dalmau de Banyuls es va posar al servei del rei de Nàpols Robert d'Anjou, marit de la infanta Sança de Mallorca.[1] Després estigué al servei de la lliga de ciutats güelfes de la Toscana. Entre 1308 i 1309 tingué un rol important en la guerra que tenien el papat i Venècia pel domini de Ferrara, i de fet va acabar esdevenint el capità general del primer a la ciutat entre el 1309 i el 1313.[1] Aquell any ell i els seus germans van posar-se al servei de Venècia per tal de liderar un exèrcit de 2.000 soldats contra la ciutat rebel de Zadar, a la Dalmàcia, però com que no van cobrar el preu que havien pactat es van passar al bàndol de Zadar.[1] Finalment les dues ciutats pactaren una pau negociada per Dalmau de Banyuls en persona, tot i que aquest va haver de marxar a cuita-corrents, ja que els dos bàndols van acabar desconfiant d'ell.[1]
Aleshores va tornar als Comtats de Rosselló i Cerdanya, a on el rei Sanç de Mallorca li va fer molta confiança i el va nomenar conseller seu, i després lloctinent reial de Mallorca entre 1320 i 1322.[1] L'any 1322 presentà al monarca un pla de renovació de la flota reial que pretenia substituir les antigues naus i coques —embarcacions amb coberta però sense rems— per galeres, vaixells de guerra impulsats principalment per remers. L'objectiu era reforçar les rutes comercials cap a la Mediterrània oriental i els trajectes de llarga distància fins a Flandes i Anglaterra. El projecte, però, no es dugué a terme i aquell mateix any fou rellevat del càrrec per Francesc Canet.[2]
Quan va morir el rei Sanç el 1324, l'hereu Jaume encara era menor d'edat, i per aquest motiu l'infant Felip es feu càrrec de la regència. Però una sèrie de nobles (entre els quals Dalmau de Banyuls) es van oposar al regent, prengueren Perpinyà i s'apoderaren de Jaume.[1] Fins al 1325 Dalmau va utilitzar el càrrec de canceller del regne de Mallorca, però quan el regent Felip recuperà el control hagué de fugir a Catalunya, i després encara es va haver d'exiliar a Avinyó cercant la protecció del papa. Gràcies al cardenal Pellegrue (legat a Itàlia quan era el capità general de Ferrara) que era bon amic seu, Dalmau va acabar sent perdonat.[1] Anys després quan Jaume III ja era rei, va posar-lo al càrrec de lloctinent reial al Rosselló entre 1338 i 1340.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Dalmau I de Banyuls». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: =23 agost 2025].
- ↑ «Banyuls, Dalmau de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 406-407. ISBN 84-8661702-2.

