Daniel Innerarity

Plantilla:Infotaula personaDaniel Innerarity Grau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc
Activitat
Camp de treballFilosofia, filosofia política i assaig Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball País Basc Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof i assagista
OcupadorIkerbasque
Universitat del País Basc
Institut Universitari Europeu Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
11 juny 2018manifest «Renovar el pacte constitucional» Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa Imízcoz Beunza Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm8489861 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Innerarity Grau (Bilbao, 1959) és un filòsof i assagista basc. Catedràtic de Filosofia social i política de la Universitat de Saragossa, investigador de la Universitat del País Basc i director de l'Institut de Governança Democràtica. És col·laborador habitual al diari barceloní La Vanguardia.

Ha rebut, entre d'altres, el Premi Euskadi i el Premi Nacional d'Assaig, així com el Premi Príncep de Viana de la Cultura 2013 i el Premi Nacional de Recerca Ramón Menéndez Pidal a l'àrea d'Humanitats, el 2022. El 2025, va ser nomenat Chevalier des Palmes Académiques pel govern francès.

Trajectòria

És catedràtic de Filosofia Política, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc, director de l'Institut de Governança Democràtica i professor a l'Institut Europeu de Florència, on és titular de la càtedra Artificial Intelligence & Democracy. Ha estat professor convidat a diverses universitats europees i americanes, com la Universitat de la Sorbona, la London School of Economics, la Universitat de Georgetown i el Max Planck Institut de Heidelberg.

Innerarity ha reflexionat extensament sobre els aspectes culturals de les societats avançades i sobre l'actualitat política. Ha estat professor convidat en diverses universitats europees i americanes, recentment a la Universitat de la Sorbona (París I). Doctor en Filosofia, va ampliar estudis a Alemanya (com a becari de la Fundació Alexander von Humboldt), Suïssa i Itàlia.

La revista francesa Le Nouvel Observateur el va incloure l'any 2004 en una llista dels 25 grans pensadors del món i ha estat membre del Consell d'Universitats. A proposta del Senat espanyol, pertany a l'Acadèmia de la Llatinitat i l'Acadèmia Europea d'Arts i Ciències, amb seu a Salzburg.

Entre els seus llibres destaquen La transformación de la política (Península 2002, III Premio de Ensayo Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig 2003), La sociedad invisible (Premi Espasa d'assaig, 2004), El nou espai públic (Espasa, 2006) i El futuro y sus enemigos (Paidós 2009). És col·laborador habitual dels diaris Ara, El País i El Correo/Diario Vasco, a més de la revista Claves de razón práctica.[1]

El 2025 ha publicat a l'editorial barcelonina Galaxia Gutenberg un dels seus llibres més importants, cridat a ser un referent global, Una teoría crítica de la inteligencia artificial, en el que fa una exposició exhaustiva dels diferents condicionants tècnics, socials, econòmics i epistemològics que són al voltant de la pròpia idea d'intel·ligència artificial i de les seves implicacions per a les democràcies contemporànies. El llibre ha guanyat el III Premi d'Assaig Eugeni Trias.

Innenarity és mebre del Consell Assessor del Premi Internacional Barcelona per la Pau.[2]

Premis i reconeixements

Obres

Filosofia i assaig

  • Una teoría crítica de la inteligencia artificial, Galàxia Gutenberg, Barcelona 2025
  • Una teoria de la democracia compleja. Gobernar en el siglo XXI, Galaxia Gutenberg, Barcelona 2020.[3]
  • Pandemocracia, Galaxia Gutenberg, 2020.
  • Comprender la democracia, Editorial Gedisa, 2018[4]
  • Política para perplejos, Galaxia Gutenberg, 2018[5]
  • La democracia en Europa, Galaxia Gutenberg, 2017.
  • La política en tiempos de indignación, Galaxia Gutenberg, 2015[6]
  • Un mundo de todos y de nadie, Ediciones Paidós, 2013[7]
  • La democràcia del coneixement, Paidós, Barcelona, 2011.
  • La humanitat amenaçada: governar els riscos globals, amb Javier Solana, Paidós, Barcelona, 2010 (traducció francesa, Presses de Sciences Po, Bordeaux, traducció anglesa Chicago University Press).
  • El futur i els seus enemics. Una defensa de l'esperança política, Paidós, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-493-2263-1
  • Wrong site: art i globalització, Fundació Luis Seoane, 2008. ISBN 978-84-612-1214-9
  • El nou espai públic, Espasa, Madrid, 2006. ISBN 978-84-670-2088-5
  • La societat invisible, Espasa, Madrid, 2004. ISBN 978-84-670-1597-3 (XXI Premi Espasa d'Assaig. Traducció italiana: La società invisible, Meltemi, Roma, 2006; traducció portuguesa, Teorema, Lisboa, 2009. ISBN 978-972-695-863-5).
  • La transformació de la política, Península, Barcelona, 2002 ISBN 978-84-8307-493-0 (III Premi d'Assaig Miguel d'Unamuno i Premi Nacional de Literatura, modalitat Assaig 2003). (Traducció portuguesa: A trasformaçao dona política, Teorema, Lisboa, 2005; traducció francesa: La démocratie sans l'État: essai sur le Gouvernement des sociétés complexes, Flammarion-Climats, Paris, 2006, pròleg de Jorge Semprún).
  • Ètica de l'hospitalitat, Península, Barcelona, 2001 ISBN 978-84-8307-324-7 (Traducció francesa: éthique de l'hospitalité, Presses Universitaires de Laval, Canadà, en premsa).
  • La filosofia com una de les belles arts, Ariel, Barcelona 1995. (Traducció portuguesa: A filosofia com uma des Belas Artes, Teorema, Lisboa 1996).
  • La irrealitat literària, Eunsa, Pamplona 1995.[8] ISBN 978-84-313-1332-6
  • Hegel i el romanticisme, Tecnos, Madrid 1993. ISBN 978-84-309-2331-1
  • Llibertat com a passió, Eunsa, Pamplona, 1992. ISBN 978-84-313-1202-2
  • Dialèctica de la modernitat, Rialp, Madrid 1990. ISBN 978-84-321-2627-7
  • Praxi i intersubjectivitat. La teoria crítica de Jürgen Habermas, Eunsa, Pamplona 1985. ISBN 978-84-313-0919-0

Referències

  1. ↑ «Daniel Innerarity». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. ↑ A.D.S. «Barcelona s'erigeix en ciutat de la pau amb la creació d'un premi dotat amb 300.000 euros». ARA, 15-04-2026. [Consulta: 16 abril 2026].
  3. ↑ Nerín, Gustau. «La democràcia espanyola s'ha apropat a les democràcies il·liberals», 21-01-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  4. ↑ «La aventura del saber» (en castellà). RTVE, 18-12-2018. [Consulta: 30 gener 2019].
  5. ↑ «Nos hemos convertido en una sociedad de mirones» (en castellà). 20 Minutos, 22-03-2018. [Consulta: 30 gener 2019].
  6. ↑ Vallespín, Fernando «Una buena caja de herramientas» (en castellà). El País [Madrid], 23-01-2016. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ «Un mundo de todos y de nadie. Piratas, riesgos y redes en el nuevo desorden global» (en castellà). El Cultural, 17 maig 2013. [Consulta: 30 gener 2019].
  8. ↑ Vegeu la html «ressenya de Jaime Siles» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., ABC literari, 1995.09.08.

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
José Álvarez Junco
Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX		 Premi Nacional d'Assaig
2003		 Succeït per:
Javier Gomá Lanzón
Imitación y experiencia
Precedit per:
Juan Antonio Rivera
Lo que Sócrates diría a Woody Allen		 Premi Espasa d'Assaig
2004		 Succeït per:
Irene Lozano Domingo
Lenguas de guerra
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.