Daniela Hammer-Tugendhat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Daniela Tugendhat  2 agost 1946 Caracas (Veneçuela) |
| Mort | 17 setembre 2025 (79 anys) |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudi de la història de l'art i feminism and art (en)  |
| Lloc de treball | Viena |
| Ocupació | historiadora de l'art, professora d'universitat, escriptora |
| Ocupador | Universitat de Viena Universitat d'Arts Aplicades de Viena |
| Família | |
| Cònjuge | Ivo Hammer |
| Fills | Lukas Hammer |
| Pares | Fritz Tugendhat i Grete Tugendhat |
| Germans | Ernst Tugendhat Hannah Lambek Herbert Tugendhat |
| Premis | |
| |
  | |
Daniela Hammer-Tugendhat (nom de naixement, Marie-Daniela Tugendhat; Caracas, 2 d'agost de 1946 - 17 de setembre de 2025) va ser una historiadora de l'art austríaca. Va néixer en el si d'una família de rics fabricants tèxtils jueus-txecs de Brno,[1][2][3] que havien fugit de l'ocupació nazi de Txecoslovàquia durant la Segona Guerra Mundial. Quan va acabar la guerra, la família va intentar sense èxit reclamar les seves propietats a Txecoslovàquia i es va establir a Sankt Gallen, a Suïssa,[4][5] el 1950. Influenciada per l'amor per l'art de la seva mare, Hammer-Tugendhat va estudiar història de l'art i arqueologia a la Universitat de Berna i a la Universitat de Viena.[2] Després de completar el seu doctorat el 1975, va ensenyar a la Universitat d'Arts Aplicades de Viena fins a la seva jubilació el 2012.[2]
Des de principis de la dècada del 1980, Hammer-Tugendhat es va centrar en les representacions de gènere en l'art i l'anàlisi dels significats sociopolítics subjacents que les dones representaven en les obres d'art. Va impartir conferències per al grup de treball sobre història de les dones a la Universitat de Viena a la dècada del 1980 i va intentar, juntament amb altres acadèmics, començar un programa d'estudis de la dona a escala de postgrau el 1994. També va liderar la iniciativa Förderung der Frauenforschung und ihrer Verankerung in der Lehre (lit. ‘Promoure de la recerca de la dona i la seva integració en l'ensenyament’) el 1991, que va establir amb èxit oficines de coordinació entre universitats austríaques per vincular investigadors d'estudis de la dona, i va crear llocs de treball per a dones al Ministeri Federal d'Educació, Ciència i Recerca austríac.[6] En reconeixement de la seva tasca com a pionera en la història de l'art feminista, va ser guardonada amb el Premi Estatal Gabriele Possanner del 2009.[7]
Referències
- ↑ Gadzinski, 2015, p. 221.
- 1 2 3 Gludovatz, 2018, p. 321.
- ↑ Jamrozik i Kempster, 2021, p. 83.
- ↑ Jamrozik i Kempster, 2021, p. 88–89.
- ↑ Sustova, 2007.
- ↑ Gludovatz, 2018, p. 322.
- ↑ Der Standard, 2010.
Bibliografia
- «Gabriele Possanner-Staatspreis an Hammer-Tugendhat» (en alemany). Der Standard. Austria Press Agency [Vienna, Austria], 05-03-2010.
- Gadzinski, Anna. «Daniela Hammer-Tugendha». A: Kalliope Austria: Frauen in Gesellschaft, Kultur und Wissenschaft (en alemany). Vienna, Austria: Bundesministerium für Europa, Integration und Äußeres – Kulturpolitische Sektion, 2015, p. 221. ISBN 978-3-9503655-5-9.
- Gludovatz, Karin. «Hammer-Tugendhat, Daniela, geb. Tugendhat [Hammer-Tugendhat, Daniela, born Tugenhat». A: Korotin, Ilse. Biografien bedeutender österreichischer Wissenschafterinnen: Die Neugier treibt mich, Fragen zu stellen (en alemany). Vienna, Austria: Böhlau Verlag, 2018, p. 321–329 (BiografiA). ISBN 978-3-205-20238-7.
- Jamrozik, Julia; Kempster, Coryn. Growing up Modern: Childhoods in Iconic Homes. Basel, Switzerland: Birkhäuser, 2021. ISBN 978-3-0356-1905-8.
- Sustova, Jana. «Daniela Hammer-Tugendhat: Our Villa Was Stolen and Now Has to Be Returned». Czech Radio. Prague, Czech Republic: Government of the Czech Republic, 02-08-2007. Arxivat de l'original el 4 October 2023. [Consulta: 6 abril 2024].