Dansaire gorjanegre
Saltatricula atricollis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Saltatricula |
| Espècie | Saltatricula atricollis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Saltator atricollis
|
El dansaire gorjanegre[1] (Saltatricula atricollis) és un ocell passeriforme de la família dels tràupid (Thraupidae). És nadiu del centre est d'Amèrica del Sud.[2]
Descripció
El dansaire gorjanegre mesura 20,5 cm de longitud. El bec és ataronjat viu amb la mandíbula superior negre. Colorit ben característic, per dalt és marró fosc, amb la cara i gola negres, els costats del cap grisencs. Per baix és marró clar. Els juvenils amb marronós en comptes de negre i bec fosc.[3]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució s'estén des de l'est i centre del Brasil (des del nord de Ceará i Maranhão, també Pernambuco, al sud a l'interior fins a Mato Grosso, nord de São Paulo i sud de Mines Gerais), est de Bolívia (nord-est del Beni i est de Santa Cruz) i nord-est del Paraguai.[4]
Aquesta espècie habita en boscos oberts i matolls característics de cerrado entre els 500 i els 1300 m s. n. m.; localment al Brasil fins als 1800 m d'altitud.[5]
Ecologia
El dansaire grojanegre viu en estols petits, al contrari dels seus congèneres que usualment van en parelles.[6] Solen posar a dalt d'arbustos i arbres baixos, de vegades en tanques, des d'on baixen a terra a la recerca d'aliment, inclusivament en camins de terra,[3] mentre des d'un aguait posat en un lloc alt, com és hàbit freqüent en molts ocells campestres.[6]
Alimentació
Aquesta espècie s'alimenta de llavors, fruits, brots de fulles i artròpodes.[4]
Reproducció
Construeix el niu en forma de tassa a les branques dels arbres o als pajonals. Per fer-ho, empra fibres vegetals, entapissant l'interior amb pèls, plomes i tiges d'herbes. La femella pon de dos a tres ous amb una incubació mitjana de tretze dies. Fan de dues a tres niuades per any.[7]
Vocalització
El cant és molt diferent dels seus congèneres, un refilet ràpid, musical i elaborat; diverses individus poden executar un cant col·lectiu (principalment al clarejar) semblant a un «uiík?..uiík?...» agut i feble.[3][6]
Sistemàtica
El dansaire grojanegre va ser descrit per primera vegada pel naturalista francès Louis Pierre Vieillot l'any 1817 sota el nom científic Saltator atricollis; la localitat tipus és «Paraguai».[8]
El gènere Saltator tradicionalment era col·locat en la família Cardinalidae, però les evidències genètiques suggereixen que pertany a Thraupidae, d'acord amb Klicka et al. (2007). La Proposta NÚM. 321 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), aprovada, va retirar el gènere de Cardinalidae i ho va deixar temporalment com Incertae sedis.[9]
El nous estudis de Chaves et al. (2013)[10] revisaren la seqüència lineal dels gèneres Saltator i Saltatricula, concloent que Saltator atricollis i Saltatricula multicolor són espècies germanes. La Proposta NÚM. 593 al SACC va rebutjar la inclusió de Saltatricula a Saltator i va recomanar la inclusió de S. atricollis a Saltatricula sota el nom Saltatricula atricollis.[11]
A la Proposta Núm. 704 al SACC, basant-se en els estudis de Burns et al. 2014[12] i altres,[13] s'aprova la transferència de Saltatricula i Saltator a Thraupidae,[14] el que va ser seguit per les principals classificacions.[15][2]
A la Proposta NÚM. 730 Part 3 al SACC es va rebutjar la fusió dels gèneres Saltator i Saltatricula i es va aprovar la retenció d'aquest últim i la inclusió de S. atricollis en ell.[16] No obstant això, les classificacions Manual dels ocells del món i BirdLife International, seguint a Burns et al. (2016)[17] els inclouen en el gènere Saltator ampliat.[18][19][20]
No es reconeixen subespècies, és monotípica.[15]
El nom genèric Saltatricula és un diminutiu del gènere Saltator, en llatí, «saltatrix» que significa “ballarina”; i el nom de l'espècie «atricollis» es compon de les paraules del llatí «ater»: “negre”, i «collis»: “de coll”.[21]
Referències
- ↑ «Dansaire gorjanegre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 gener 2026].
- 1 2 3 Gwynne, John A. Aves do Brasil: pantanal e cerrado (en portuguès brasiler). Editora Horizonte, 2010-05-11, p. 290. ISBN 978-85-88031-29-6.
- 1 2 Brewer, David. Black-throated Saltator (Saltatricula atricollis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.bltsal1.01.
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 626, làmina 105(10). ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 3 Sigrist, Tomas. Guia de campo avis brasilis: avifauna brasileira (en portuguès brasiler). Avis Brasilis, 2013-02-27, p. 496. ISBN 978-85-60120-25-3.
- ↑ «batuqueiro (Saltatricula atricollis)» (en portuguès brasiler). WikiAves - A Enciclopédia das Aves do Brasil, 21-05-2021. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ Viellot, Louis Pierre. Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc. t.14 (1817). Nouv. éd. presqu' entièrement refondue et considérablement angmentée.. París: Chez Deterville, 1816, p. 104.
- ↑ «Proposal #321: Remove Parkerthraustes and Saltator from Cardinalidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ Chaves, Jaime A.; Hidalgo, José R.; Klicka, John «Biogeography and evolutionary history of the N eotropical genus S altator ( A ves: T hraupini)» (en anglès). Journal of Biogeography, 40, 11, 11-2013, p. 2180–2190. DOI: 10.1111/jbi.12150. ISSN: 0305-0270.
- ↑ «Proposal #593: Revise classification of the genus Saltator». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ «Proposal #704: Transfer Saltator and Saltatricula from Incertae Sedis to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Cardinals, grosbeaks and “tanager” allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2.
- ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. vol.2. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-98-9. Arxivat 2026-01-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Black-throated Saltator Saltator Atricollis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 346, 59. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 22 gener 2026].