David George Hogarth
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 maig 1862  Barton-upon-Humber (Anglaterra) | ||
| Mort | 6 novembre 1927 (65 anys) Oxford (Anglaterra) | ||
| President de la Royal Geographical Society | |||
| 1925 – 1927 | |||
Director of the British School at Athens (en)  | |||
| 1897 – 1900 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Winchester College Magdalen College | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arqueologia | ||
| Ocupació | arqueòleg, conservador, escriptor, historiador | ||
| Ocupador | Universitat d'Oxford | ||
| Influències | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Família | |||
| Germans | Janet E. Courtney | ||
| Premis | |||
  | |||
David George Hogarth (1862, Barton-upon-Humber, Lincolnshire- 1927, Oxford, Oxfordshire) fou un arqueòleg i diplomàtic anglès, director del Ashmolean Museum d'Oxford (1909-1927). Ajudant d'Arthur Evans a les excavacions de Cnossos (Creta), cap al 1900; director de l'excavació del Temple d'Àrtemis a Efes (Imperi Otomà)[1] (1904-1905). El 1911 començà la segona gran temptativa d'excavació de la capital hitita Carquemix. El 1915 va ser enviat al Caire pel govern britànic per ajudar a organitzar la revolta àrab contra els turcs durant la primera guerra mundial, on va coincidir amb T. E. Lawrence (Lawrence d'Aràbia) i Gertrude Bell, entre d'altres. El 1919 va ser comissionat de la Comissió de l'Orient Mitjà durant la Conferència de Pau de París. Va enriquir les col·leccions arqueològiques hitites i cretenques de l'Ashmolean Museum. Va publicar Hittite Seals (1920) i Kings of the Hittites (1926), entre altres obres.