David Lorente

Plantilla:Infotaula personaDavid Lorente
Biografia
Naixement29 agost 1970 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Getafe (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicMediterrània Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carles III de Madrid - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0520635 TMDB (persona): 1696114
X: DavidLorente10 Modifica el valor a Wikidata

David Lorente (Getafe, 29 d'agost de 1970) és un actor espanyol de teatre, televisió i cinema. Va ser guardonat en 2023 amb el Premi Feroz al millor actor de repartiment d'una sèrie per la seva participació a No me gusta conducir, creada per Borja Cobeaga.[1]

En els inicis de la seva carrera es va bolcar principalment cap al teatre. Va anar guanyant protagonisme en televisió, amb la seva participació en el repartiment en moltes sèries i ha adquirit major rellevància en aquest mitjà amb el pas dels anys.

Trajectòria

Després de llicenciar-se en Dret, va començar la seva carrera com a actor en 1994, en el teatre en la Compañía de Teatro de la Danza amb l'obra La zapatera prodigiosa de Lorca, dirigida per Luis Olmos, director amb el que ha repetit en diverses ocasions.[2]

El pes de les seves intervencions en televisió s'ha anat incrementant. En 2023, va participar en la sèrie No me gusta conducir de Borja Cobeaga per la qual va ser guardonat amb el premi Feroç al millor actor de repartiment d'una sèrie i també nominat en els Premis Platino.

En 2025 ha col·laborat en la sèrie El centro de Movistar+ i ha dona vida al tinent coronel Antonio Tejero, autor del assalt al Congrés dels Diputats el 1981 en la sèrie Anatomia de un instante la minisèrie dirigida per Alberto Rodríguez, que adapta el llibre del mateix títol de Javier Cercas.[3]

Selecció de filmografia[4]

Cinema

Televisió

Teatre

  • Sainetes (2006)
  • Las visitas deberían estar prohibidas por el código penal (2007)
  • La comedia nueva o el café (2007)
  • La fiesta de los jueces (2008)
  • El perro del hortelano (2011)
  • La vida es sueño (2012)
  • Donde hay agravios no hay celos (2015)
  • El alcalde de Zalamea (2016) o La verdad sospechosa (2014)
  • Naufragios
  • Billy Elliot
  • Consentimiento, de Nina Raine (dirigida per Magüi Mira)
  • Festen, de Thomas Vinterberg
  • Mogens Rukov (dirigida per Magüi Mira)
  • Jácara de pícaros
  • Los espejos de don Quijote, direcció d'Alberto Herreros, 2016.

Guardons

Referències