Davide Cesare

Plantilla:Infotaula personaDavide Cesare
Biografia
Naixement7 novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 2003 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, apunyalament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
16 març 2003assassinat de Davide Cesare Modifica el valor a Wikidata

Davide Cesare, també conegut com a «Dax», (Brescia, 7 de novembre de 1976 - Milà, 16 de març de 2003) va ser un jove italià assassinat per neonazis.

Tot i que els autors del crim van negar la seva pertinença a cap grup polític, les seves fortes simpaties pels cercles d'extrema dreta van donar una àmplia ressonància a l'esdeveniment i al judici posterior, tant a Itàlia com a l'estranger.

Història

Rerefons

Davide Cesare tenia 26 anys, vivia a Rozzano i tenia una filla de sis anys amb una dona de la localitat de Ghedi. Després de separar-se de la parella, va treballar com a obrer i camioner a l'empresa Trezzi Tubi de Vimodrone. També va ser activista del centre social milanès ORSo, a la via Emilio Gola.[1] El 10 de març de 2003 a Milà, una setmana abans del seu assassinat, el neonazi Federico Morbi va ser abordat i atacat a la via Ludovico Lazzaro Zamenhof mentre, de camí al parc de Baravalle, passejava el seu gos rottweiler anomenat «Rommel», en honor al general dels Afrika Korps del Tercer Reich. Va ser, precisament, sentir-lo cridar el seu gos amb un nom que indicava simpaties neonazis, el que va desencadenar un atac contra Morbi que l'endemà va ser denunciat a la policia.[2] Morbi va patir ferides que es van curar en cinc dies. Els autors de l'atac, unes deu persones, van ser indicats pel mateix agredit com a pertanyents de l'extrema esquerra i residents a la mateixa zona.[2]

L'atac

La nit del 16 de març, Cesare es trobava en un bar de Milà, a la zona del Ticino, a la via Brioschi, juntament amb tres amics més, membres del centre social ORSo. Quan van sortir del local a fumar una cigarreta, van patir una emboscada premeditada per part de Federico, Mattia i Giorgio Morbi[3][4] que estaven convençuts que havien localitzat els autors de l'atac que havien patit la setmana anterior.[2] Els quatre membres del centre social no van tenir temps de defensar-se de l'atac.[5] Dos van ser apunyalats: un d'ells, ferit per unes deu ganivetades a les parts vital es va poder salvar després d'una operació que va durar tota la nit, mentre que per a Cesare els cops van ser mortals.

Els aldarulls de San Paolo

Tan bon punt es va estendre la notícia de la mort, alguns militants de l'esquerra antifeixista es van concentrar davant l'hospital San Paolo, on s'estava atenent a les víctimes de l'atac, per comprovar el seu estat, malgrat desconèixer la mort d'un d'ells. La policia i els carrabiners es van posicionar davant l'edifici per impedir-los l'accés a urgències. Amb l'ajut de reforços, les forces de l'ordre van bloquejar l'accés als amics i acompanyants de la víctima que havien vingut per saber dels seu estat de salut.[6] Els enfrontaments verbals i agressions físiques[7] van continuar al carrer i als passadissos de l'hospital, que posteriorment van ser denunciats a les forces de l'ordre.

A causa d'aquests esdeveniments, el personal d'urgències va haver d'aturar el servei fins a les set del matí següent i es van traslladar molts pacients a altres centres per rebre l'atenció adequada.[8][9]

Procés judicial

Un cop iniciat el judici, el maig de 2004 es van dictar les sentències contra els agressors. Federico Morbi, el gran dels dos germans, va ser condemnat a setze anys i vuit mesos de presó. El pare, inicialment absolt perquè no se'l considerava responsable de l'atac, va ser condemnat a tres anys i quatre mesos de presó per l'intent d'assassinat d'un dels altres nois atacats aquella nit.[10] El Tribunal de menors va concedir al fill petit, Mattia Morbi (que tenia 17 anys la nit de l'assassinat), llibertat condicional en una comunitat per un període de tres anys.[11] Les condemnes imposades no van diferir gaire de les sol·licitades pel fiscal Nicola Di Plotti, que havia considerat aplicables divuit anys de detenció al primer i cinc anys al segon. A les condemnes de presó cal afegir 150.000 euros d'indemnització a la mare, 100.000 a la parella i 100.000 a la filla de la víctima. Un dels advocats que va representar la família Cesare en el judici va ser Giuliano Pisapia, que més tard, l'1 de juny de 2011 es convertiria en alcalde de Milà.[5]

Pel que fa als fets que van ocórrer a l'hospital de San Paolo, el veredicte de primera instància es va dictar el 2006 amb tres condemnes i quatre absolucions. Dos dels companys de Cesare van ser condemnats a un any i vuit mesos, mentre que un mariscal dels carabiners va ser condemnat a set mesos. Els jutges també van ordenar als militants que paguessin una indemnització provisional de 100.000 euros.[12] No obstant això, dos altres activistes de centres socials milanesos i dos altres membres del cos policial, pels quals la Fiscalia havia sol·licitat una condemna, van ser absolts.[12] Durant el judici d'apel·lació, el mariscal dels carabiners va ser absolt, mentre que les altres decisions del tribunal van ser confirmades; el 2009, el Tribunal de Cassació va confirmar la sentència d'apel·lació.[13]

Mentrestant, el centre social ORSo va ser desallotjat l'11 d'octubre de 2006.[14]

Conseqüències polítiques

Grafit en memòria de Davide Cesare «Dax encara odia» al districte de Kreuzberg, Berlín (2010)

Amb motiu del funeral de Cesare, realitzat a Rozzano el 22 de març de 2003, es va celebrar un gran esdeveniment durant el qual el grup musical Banda Bassotti va tocar per retre homenatge al difunt: unes 1200 persones de tota la Llombardia van presenciar la cerimònia.

L'assassinat va provocar l'augment de les tensions entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra en una espiral de violència creixent que, segons el Corriere della Sera, va recordar els Anys de plom.[15] Cesare es va convertir en un símbol de la lluita antifeixista i anticapitalista per als moviments d'esquerres i els partits comunistes que organitzaven esdeveniments polítics i manifestacions en el seu nom.[16] Es va col·locar una placa commemorativa a la via Brioschi, carrer on es va cometre l'assassinat. Els grafits en memòria seva són força comuns a Milà, sovint acompanyats d'escrits com ara «Dax viu» i «Dax encara odia».[17] El 2007, l'eliminació per part de l'ajuntament d'un d'aquests grafits, col·locat a la dàrsena de la ciutat, va aixecar controvèrsia i va ser condemnada per associacions d'activistes i alguns membres del consell municipal.[18] L'aleshores regidor de cultura de l'Ajuntament de Milà, Vittorio Sgarbi, es va oposar a aquesta decisió, atribuint als grafits una bona qualitat artística, que s'havia de preservar per un sentit de «pietat» cap a Davide Cesare.[19]

També es va organitzar una processó amb motiu del desè aniversari de la seva mort, que es va convertir en un símbol de la lluita antifeixista i en la qual hi van participar uns 4.000 manifestants. Els incidents durant la manifestació van causar una considerable alteració als carrers del centre de Milà: es van calcular uns 400.000 euros de danys per la destrucció d'aparadors i cotxes.[20][21][22]

Altres homenatges

El raper 'O Zulù va reinterpretar la cançó «Stalingrado Milano Baghdad» per dedicar-la a ell a Microplatform, que conté l'eslògan «Setze de març, banderes vermelles al vent: maten un camarada, cent més en neixen».

A Milà, es van col·locar dues plaques en memòria de la víctima. Una d'elles diu:[23]

« Rassegnazione è paura e complicità!
Contro la rassegnazione pensare l'impensabile!
Contro la paura imparare il coraggio!
Cospirare vuol dire respirare insieme
Viva Dax libero e ribelle
Davide 16.03.03
Ucciso perché militante antifascista		 »

L'altra diu: «Dax vive qui, 16-3-2003, Antifascista» ("Dax viu aquí, 16-3-2003, Antifeixista").[24]

El dibuixant Zerocalcare ho recordava a la tira còmica La scuola di pizze in faccia del professor Calcare, en un capítol que explica la impossibilitat de diàleg amb moviments que remeten al feixisme, i a la tira còmica «Questa non è una partita a bocce» ("Això no és una partida de bitlles").[25]

El 2003, la cineasta Andrea Pastor va publicar la pel·lícula documental en italià Con Dax nel cuore.[26]

Referències

  1. ↑ «Chi era Davide Cesare» (en italià). Il Post, 16-03-2023. [Consulta: 16 març 2026].
  2. 1 2 3 «La Repubblica/cronaca: La vendetta dopo le botte per il cane dal nome nazi» (en italià). la Repubblica. [Consulta: 23 març 2023].
  3. ↑ «La Repubblica/cronaca: Milano, tre persone fermate per l'aggressione di via Brioschi» (en italià). la Repubblica. [Consulta: 23 març 2023].
  4. ↑ «La Repubblica/cronaca: Giovane ucciso a Milano convalidati due fermi» (en italià). la Repubblica. [Consulta: 23 març 2023].
  5. 1 2 Berizzi, Paolo. «Dax, fu un'aggressione premeditata» (en italià). la Repubblica, 30-03-2004.
  6. ↑ Venturelli, Luigina. «Omicidio Dax, condannati figlio e padre. Milano, il ragazzo del centro sociale Orso fu accoltellato: 16 anni a Federico, 3 anni e 8 mesi a Giorgio Morbi» (en italià). L'Unità, 14-05-2004. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2013. [Consulta: 16 març 2026].
  7. ↑ «Processo di appello per i fatti San Paolo» (pdf) (en italià). CSA-Baraonda. [Consulta: 16 març 2026].
  8. ↑ Cremonese, Antonella. «Assalto all'ospedale: «Era un inferno». Botte e feriti tra forze dell'ordine e centri sociali. Chiuso per una notte il pronto soccorso del San Paolo» (en italià). Corriere della Sera, 18-03-2003. [Consulta: 29 abril 2013].
  9. ↑ Battezzati, Alberto; Battezzati, Pier Maria. «Assalto all'ospedale: «Era un inferno» «Nel Pronto Soccorso abbiamo visto colpire quei ragazzi»» (en italià). Corriere della Sera, 21-03-2003. Arxivat de l'original el 1 de gener de 2016.
  10. ↑ «Milano: Omicidio Dax, per legale famiglia sentenza giusta» (en italià). ADN Kronos, 14-05-2004. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 23 març 2023].
  11. ↑ Camorani, Annalisa. «All' assassino di Dax 16 anni» (en italià). la Repubblica, 15-05-2004. [Consulta: 23 març 2023].
  12. 1 2 «Dax - Sentenza sui fatti del San Paolo» (en italià). Reti-Inivisibili.net. [Consulta: 23 març 2023].
  13. ↑
  14. ↑ Galli, Andrea. «Sgomberato il centro sociale Orso. Il quartiere: era ora» (en italià). Corriere della Sera. Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2006.
  15. ↑ Biondani, Paolo. «Sant' Ambrogio, tornano gli anni di piombo» (en italià). Corriere della Sera. Arxivat de l'original el 7 de juny de 2006.
  16. ↑ «Corteo studentesco» (en italià). Cantiere.org, 15-03-2013. Arxivat de l'original el 4 de març de 2013. [Consulta: 22 març 2013].
  17. ↑ Schiavi, Giangiacomo. «Milano, via Gola cancelli la scritta ignobile contro la polizia» (en italià). Corriere della Sera, 18-07-2016. [Consulta: 16 març 2026].
  18. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.de Riccardis, Sandro. «Via il murale per Dax, è scontro». la Repubblica. Arxivat de l'[ original] el 4 d'octubre de 2011. [Consulta: 16 març 2026].
  19. ↑ «Archivio» (en italià). Corriere della Sera. [Consulta: 23 març 2023].
  20. ↑ «Incidenti al corteo in ricordo di Davide Cesare (Dax)» (en italià). CronacaLive.it, 16-03-2013. Arxivat de l'original el 2 de juliol de 2013. [Consulta: 7 agost 2020].
  21. ↑ «Milano. L'antifascismo vive nelle lotte» (en italià). Pane-Rose.it, 18-03-2013. [Consulta: 20 març 2013].
  22. ↑ «Corteo Dax Milano centri sociali, 400mila euro di danni. E Pisapia cosa dice?» (en italià). Cronaca Milano, 18-03-2013. [Consulta: 23 març 2023].
  23. ↑ «Targa per Davide Cesare in Via Brioschi» (en italià). MilanoinMovimento.com, 04-04-2013. [Consulta: 16 març 2026].
  24. ↑ «Targa per Dax voluta dai suoi compagni» (en italià). City News-Milano Today. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 4 abril 2013].
  25. ↑ (en italià) L'Espresso, núm. 3, 2018.
  26. ↑ «Con Dax nel cuore» (en italià). FilmItalia.org, 2003. [Consulta: 16 març 2026].

Bibliografia

Enllaços externs

  • Dax resiste, monogràfic dedicat a Cesare (italià)
  • Dax Vive: Milano sette anni dopo a YouTube (italià)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.