De-Lovely
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Irwin Winkler |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Eve Stewart |
| Guió | Jay Cocks |
| Música | Cole Porter |
| Fotografia | Tony Pierce-Roberts |
| Muntatge | Julie Monroe |
| Productora | Winkler Production |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer, Netflix i Vudu |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units i Regne Unit |
| Estrena | 22 maig 2004 |
| Durada | 119 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema romàntic, cinema biogràfic, cinema musical, drama i cinema LGBT |
| Lloc de la narració | París |
| Lloc web | delovelymovie.com |
De-Lovely és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Irwin Winkler, estrenada el 2004. La pel·lícula és un biopic del compositor Cole Porter; el paper del títol és interpretat per Kevin Kline i el de Linda Porter per Ashley Judd. El 1946, la pel·lícula Nit i dia dirigida per Michael Curtiz proposava una versió expurgada de la vida del compositor, sense mencionar la seva homosexualitat. Llavors Cary Grant va interpretar el paper.
La pel·lícula es va rodar a Londres (Chiswick House), Luton (Luton Hoo) i Venècia;[1] els costos de producció es van estimar en 20 milions de dòlars . De-Lovely es va estrenar al Festival de Cinema de Cannes el 22 de maig de 2004.[2] El juny de 2004 es va projectar al Festival Internacional de Cinema de CineVegas, al Festival de Cinema de Sydney i al Festival Internacional de Cinema Lesbià i Gai de San Francisco,[3] abans de ser estrenada al públic general en cinemes seleccionats dels Estats Units.
Argument
Història de la vida del compositor Cole Porter. Quan està a punt de morir, la vida de Porter li apareix davant en forma d'una producció musical escenificada per l'arcàngel Gabriel al teatre d'Indiana, on el compositor va actuar per primera vegada a l'escenari.
Recorda la nit que va conèixer la seva dona, Linda Lee Thomas, una divorciada recent i d'una bellesa impressionant. Des del principi, fan bon encaix i es converteixen en una parella molt fidel. Linda sap perfectament que en Cole és gai. El seu primer marit la maltractava, però, tal com li confessa el dia del seu casament, en Cole és completament diferent. Com que l'estima i és públicament afectuós, Linda tolera les seves aventures extramatrimonials. Durant el seu matrimoni, la carrera d'en Cole floreix. Linda comença la tradició de regalar-li a en Cole una cigarreta Cartier dissenyada i gravada a mida a la inauguració de cada nou espectacle.
Per animar la Linda després d'un avortament espontani, la parella es trasllada a Hollywood. Després d'un període inicial d'excitació, les aventures de Cole es tornen massa evidents i indiscretes i creen tensió. Cole és fotografiat en una abraçada amorosa amb un altre home al lavabo d'una discoteca gai. Tant ell com Linda són extorsionats perquè paguin una gran suma per suprimir la publicació de les fotos. Quan ell ignora el xantatge, ella se'n va a París, deixant-lo desolat.
No és fins que en Cole resulta greument ferit en un accident a cavall que la Linda torna al seu costat, disposada a perdonar-lo, però encara trobant dificultats per afrontar les seves relacions extramatrimonials. Finalment li diagnostiquen emfisema i, en un intent de proporcionar-li a en Cole una nova parella un cop ella ja no hi sigui, el presenta al seu decorador i assessor immobiliari. L'enllaç és un èxit.
Quan Linda mor el 1954, Cole queda devastat. Continua treballant fins al 1958, quan la degeneració de la cama dreta finalment requereix l'amputació, cosa que afecta la seva producció creativa. Mai més escriu, però participa en produccions de les seves obres anteriors. Cole mor el 1964 als 73 anys.[4][5]
Comentari
La pel·lícula és concebuda com una pel·lícula musical barrejant la vida del compositor amb les seves pròpies cançons i prenent per a marc tant els escenaris de teatre com els llocs reals que Porter va conèixer. Aposta per una escenificació intel·ligent, un bon repartiment i la presència de grans cantants per interpretar les cançons més boniques de Porter: Sheryl Crow, Robbie Williams, etc.
Repartiment
- Kevin Kline: Cole Porter
- Ashley Judd: Linda Lee Thomas/Porter
- Jonathan Pryce: Gabriel
- Kevin McNally: Gerald Murphy
- Sandra Nelson: Sara Murphy
- Allan Corduner: Monty Woolley
- Peter Polycarpou: Louis B. Mayer
- Keith Allen: Irving Berlín
- James Wilby: Edward Thomas
- Peter Jessop: Diaghilev
- Caroline O'Connor: Ethel Merman
Banda original
- It's De-Lovely -- Robbie Williams
- Let's Do It (Let's Fall in Love) -- Alanis Morissette
- Begin the Beguine -- Sheryl Crow
- Let's Misbehave -- Elvis Costello
- Be a Clown -- Kevin Kline, Peter Polycarpou i cors
- Night and Day -- John Barrowman i Kevin Kline
- True Love -- Ashley Judd i Tayler Hamilton
- What Is This Thing Called Love? -- Lemar
- I Love You -- Mick Hucknall
- Just One of Those Things -- Diana Krall
- Anything Goes -- Caroline O'Connor
- Experiment—Kevin Kline
- Love for Sale -- Vivian Green
- So in Love -- Lara Fabian i Mario Frangoulis
- Ev'ry Time We Say Goodbye -- Natalie Cole
- Blow, Gabriel, Blow -- Jonathan Pryce, Kevin Kline i cors
- In the Still of The Night—Kevin Kline i Ashley Judd
- You're the Top -- Cole Porter
Al voltant de la pel·lícula
- El títol de la pel·lícula agafa el nom d'una de les cançons de Porter, De-Lovely.
- La pel·lícula es va projectar a la clausura del Festival de Canes 2004, en el transcurs d'una gran festa on tots els cantants i actors de la pel·lícula eren presents.
Referències
- ↑ Filming locations für De-Lovely, abgerufen am 28. September 2007
- ↑ «Festival de Cannes - From 15 to 26 may 2013» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-08-05. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ Premierendaten für De-Lovely, abgerufen am 28. September 2007
- ↑ «The woman beside the man». USA Today, 30-06-2004.
- ↑ «'De-Lovely' examines unsanitized Porter». USA Today, 30-06-2004.