Dedicatòria

Es diu dedicatòria a l'homenatge que fa l'autor d'una obra a una altra persona per mitjà d'una menció al començament del llibre.[1]
Poden expressar-se en prosa o manuscrita, i assenyalen generalment sentiments de gratitud o principis literaris. Són sinònims d'aquest terme: homenatge, oferiment, testimoniatge, agraïment.[2]
En poesia i en el gènere epistolar, la dedicatòria amb certa freqüència es converteix en títol.[3][4][5][6] Els impresos la porten al principi, en lletres de motlle o manuscrita.[7]
Origen històric i evolució


No es coneix a l'autor d'una dedicatòria amb major antiguitat, però les mateixes són habituals en llibres dels autors clàssics llatins. Així per exemple, l'epicuri Lucreci va dedicar De la natura al seu amic Memmi; i per la seva part Horaci i Virgili van dedicar derses obres a Mecenàs... Exemple més curiós que significatiu és el cronògraf del 354, manuscrit il·lustrat romà del segle iv, en la dedicatòria del qual es llegeix:[8]
| « | Valentine lege feliciter, vivas, gaudeas, floreas in Deo. Furius Dionysius Filocalus titulavit | Valentino, llegeix amb gust. Que visquis, gaudeixis, floreixis en Déu. Furius Dionysius Filocalus ha titulat <aquesta obra> | » |
La tàctica de dedicar l'obra al benefactor va continuar en els manuscrits il·luminats de l'Edat mitjana i el Renaixement,[9] i va continuar creixent en els segle xx d'or de les diferents literatures europees. I en el segle va ser admesa en alguns cercles intel·lectuals no acadèmics com a gènere literari menor.
Motivacions dels autors respecte de les dedicatòries
Bé podria dir-se que molts autors han usat i abusat de les dedicatòries, procurant certs avantatges que les mateixes els podrien aportar, i això també va causar rebuig de la part d'altres autors,[10] així com de la part d'alguns cercles literaris.
Moltes dedicatòries no van tenir un altre objectiu que fer diners amb l'obra, i aquesta estratègia va ser utilitzada tant per paràsits literats com per grans escriptors amb grans mèrits. Dona que pensar, evocant i recordant a Antoine Furetière, que els primers inventors de les dedicatòries i de les lloances van ser els captaires. Anton Francesco Doni va dedicar a diferents persones cadascuna de les epístoles de La libraria del Doni fiorentino i de La seconda libraria del Doni,[11][12][13] i a més va dedicar la col·lecció sencera d'epístoles a un altre benefactor.
Seguint un sistema similar, Alexander Politi,[14] editor del “Martyrologium Romanum castigatum, ac commentariis illustrattim”, va situar una epístola dedicada d'agraïment al capdavant de l'obituari de cadascun dels tres-cents seixanta-cinc màrtirs i sants que integrava l'obra.
Ressonàncies
Com a emblema de la gratitud i l'evocació, la dedicatòria apareix en molt diferents manifestacions culturals i en molt diferents formats:
- Entre 1940 i 1970, en l'edat d'or de la ràdio, un dels arquetips radiofònics eren els programes de discs dedicats. Encara avui dia a l'Uruguai, Radio Monte Carlo inclou diàriament un programa d'aquest tipus que es titula "Aquí està su disco" (aquí està el seu disc).[15][16]
- En les obres musicals, la dedicatòria es mostra en el títol: des del Per a Elisa de Beethoven fins al "Dedicated to the One I Love", èxit de 1967 del quartet californià The Mamas & the Papas, passant per Dedication, àlbum recopilatori del grup Thin Lizzy en 1991.
- En el setè art poden anotar-se: Dedicatoria, drama dirigit per Jaime Chávarri en 1980, i produït per Elías Querejeta i més recentment l'estatunidenca Dedication, pel·lícula de l'any 2007 protagonitzada per Billy Crudup i Mandy Moore, escrita per David Bromberg, i representant el debut com a director de l'actor Justin Theroux.
La dedicatòria com a gest promocional-editorial

El llançament de l'edició o reedició d'una obra, pot promocionar-se en un acte acadèmic més o menys formal, amb assistència de l'autor.[17] En finalitzar aquest acte, els assistents tenen oportunitat de fer preguntes als dissertants, parlar amb ells, i per descomptat comprar exemplars del llibre o de la revista promocionada. Forma part de la cerimònia que l'autor del llibre o l'editor de la revista accedeixin a escriure a mà una dedicatòria personalitzada o simplement signin els exemplars allí venuts.
Referències
- ↑ «dedicatori | dedicatòria». diccionari.cat. [Consulta: 25 agost 2025].
- ↑ Fernando Corripio: Diccionario de ideas afines. Editorial Herder. Barcelona, 1985. ISBN 84-254-1515-2.
- ↑ Bastante abundantes son los ejemplos que comienzan con un Soneto a... (por ejemplo Soneto a Cristo crucificado) o Coplas para... o un simple Para...
- ↑ El Nuevo Soneto a Elena
- ↑ Soneto a mamá (Joan Manuel Serrat)
- ↑ Pablo Neruda, Piedras para mamá
- ↑ D.E.A. Espasa-Calpe (tomo III), Madrid, 1957.
- ↑ Biblioteca de clásicos grecolatinos Arxivat 2012-09-18 a Wayback Machine.
- ↑ Corneille, por haber comparado en una dedicatoria al alcalde de Montaurón con el emperador Augusto, recibió mil pistolas de gratificación. Veure: Espasa, tom XVII.
- ↑ Gabriel Guéret, Le Parnasse réformé, Seconde Édition (texto en línea), París, Imprenta Jean Cusson, 138 pág [cita página 133: Article XI - Supprimons les panegyriques à la Montorron et à la d'Aymery].
- ↑ James Jaar, The "Libraria" of AntonFrancesco Doni
- ↑ Giorgio Masi, Anton Francesco Doni, 10 págs.
- ↑ Anton Francesco Doni, La Libraria, Edición Arnaldo Forni, 192 págs.
- ↑ Biografía de Alexander Politi
- ↑ El País Digital, Personaje: "Hola, para pedir un tema" / Carlos Silva, la voz más escuchada del Uruguay, se despidió de "Aquí está su disco". Confiesa lo difícil que resultó leer los comunicados 4 y 5 de las Fuerzas Armadas. Arxivat 2013-03-27 a Wayback Machine., octubre 21 de 2007.
- ↑ Memorias radiales, "Aquí está su disco" de Radio Monte Carlo (Uruguay), año 1976..
- ↑ Autores clásicos latinoamericanos para una Feria del Libro protagonizada por Hispanoamérica