Defensor del Sant Sepulcre
| Residència | Torre de David  |
|---|---|
| Institució | Regne de Jerusalem |
| Estat | Regne de Jerusalem |
| Creació | 1099 |
Defensor del Sant Sepulcre o Protector del Sant Sepulcre[1] (llatí: Advocatus Sancti Sepulchri) fou el títol assumit per Jofré de Bouillon el 1099 en ser elegit el primer monarca del Regne de Jerusalem, fundat després de la Primera Croada.[2] Les fonts escrites per altres participants en la croada suggereixen que, en paral·lel, hauria ostentat el títol de princeps.[3]
Jofré escollí aquest títol per a si mateix, car es negava a «portar corona d'or on Crist l'havia portada d'espines». Els seus successors, començant pel seu germà Balduí I (r. 1100-1118), sí que es feren coronar en accedir al tron.[2] Aquest fet conduí alguns cronistes posteriors a descriure Jofré retrospectivament com a rex (‘rei’).[4]
Referències
- ↑ Caixal, 2008, p. 89.
- 1 2 «regne llatí de Jerusalem». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ Murray, 2000, p. 69-74.
- ↑ Murray, 2000, p. 68.
Bibliografia
- Caixal, D. Les croades. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-734-2.
- Murray, A. V. The Crusader Kingdom of Jerusalem: A Dynastic History 1099-1125 (en anglès). Unitat de Recerca Prosopogràfica del Linacre College, 2000. ISBN 1-900934-03-5.