Deinococcus radiodurans

Infotaula d'ésser viuDeinococcus radiodurans Modifica el valor a Wikidata

Una tetrada de D. radiodurans Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneThermotogati
FílumDeinococcota
ClasseDeinococci
OrdreDeinococcales
FamíliaDeinococcaceae
GènereDeinococcus
EspècieDeinococcus radiodurans Modifica el valor a Wikidata
Brooks i Murray, 1981

Deinococcus radiodurans és una espècie de bacteri gramnegatiu del regne dels termotogats (Thermotogati).[1] És un bacteri extremòfil, un dels organismes més resistents a la radiació que es coneixen. Pot sobreviure al fred, a la deshidratació, al buit i als àcids i, per tant, se'l classifica com poliextremòfil i en el llibre Guinness del Rècords està registrat com el bacteri més resistent.[2]

Nom i classificació

El nom científic de Deinococcus radiodurans deriva del grec antic δεινός (deinos) i kokkos que significa "gra terrible" i del llatí radius i durare que significa "supervivent a la radiació". Abans es deia Micrococcus radiodurans. Té el mal nom de "Conan el Bàrbar".[3]

D. radiodurans és l'espècie tipus del gènere i l'espècie més estudiada. També se sap que són resistents a la radiació les espècies: D. proteolyticus, D. radiopugnans, D. radiophilus, D. grandis, D. indicus, D. frigens, D. saxicola, D. marmoris, D. deserti,[4] D. geothermalis i D. murrayi; aquesta darrera també és termòfila.[5]

Història

D. radiodurans va ser descobert l'any 1956 per Arthur W. Anderson de l'Oregon Agricultural Experiment Station a Corvallis, Oregon.[6] Es van fer experiments per veure si es podia esterilitzar llaunes d'aliments amb altes dosis de raigs gamma i en una mostra sotmesa a radiació es va aïllar D. radiodurans.

Deinococcus radiodurans té la qualitat única de poder reparar ADN de simple i doble cadena.[7]

Descripció

D. radiodurans és més aviat esfèric amb un diàmetre d'1,5 a 3,5 µm. Quatre cèl·lules formen una tètrada. És de cultiu fàcil i no sembla que causi malalties.[8][9]

Aplicacions

Deinococcus s'ha modificat genèticament per usar-lo en bioremediació per consumir i digerir solvents i metalls pesants, fins i tot en llocs molt radioactius.[10] El Craig Venter Institute ha usat el seu sistema de reparació d'ADN per produir un organisme sintètic anomenat Mycoplasma laboratorium.[11]

L'any 2003, es va demostrar que D. radiodurans com a sistema d'emmagatzemar informació que seria resistent als efectes d'una catàstrofe nuclear.[12]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Species: Deinococcus radiodurans - LPSN» (en anglès). [Consulta: 22 maig 2026].
  2. ↑ Sarah DeWeerdt. «The World's Toughest Bacterium».
  3. ↑ Huyghe, Patrick «Conan the Bacterium» (PDF). The Sciences. New York Academy of Sciences, July/agost 1998, p. 16–19. Arxivat de l'original el 2011-09-27 [Consulta: 14 octubre 2011].
  4. ↑ de Groot A, Chapon V, Servant P, Christen R, Saux MF, Sommer S, Heulin T «Deinococcus deserti sp. nov., a gamma-radiation-tolerant bacterium isolated from the Sahara Desert». Int J Syst Evol Microbiol, 55, Pt 6, 11-2005, p. 2441–2446. DOI: 10.1099/ijs.0.63717-0. PMID: 16280508.
  5. ↑ Cox, Michael M; John R Battista «Deinococcus radiodurans — the consummate survivor» (PDF). Nature reviews. Microbiology, 3, 11, 11-2005, p. 882-92. Arxivat de l'original el 2011-10-08. DOI: 10.1038/nrmicro1264. PMID: 16261171 [Consulta: 14 octubre 2011].
  6. ↑ Anderson, A W; H C Nordan, R F Cain, G Parrish, D Duggan «Studies on a radio-resistant micrococcus. I. Isolation, morphology, cultural characteristics, and resistance to gamma radiation». Food Technol., 10, 1, 1956, p. 575–577.
  7. ↑ Clark, D.P, Dunlap, P.V., Madigan, M.T., Martinko, J.M. Brock Biology of Microorganisms. San Francisco: Pearson; 2009. 481 p
  8. ↑ Makarova, K S; L Aravind; Y I Wolf; R L Tatusov; K W Minton «Genome of the extremely radiation-resistant bacterium Deinococcus radiodurans viewed from the perspective of comparative genomics». Microbiology and molecular biology reviews : MMBR, 65, 1, 3-2001, p. 44–79. DOI: 10.1128/MMBR.65.1.44-79.2001. PMC: 99018. PMID: 11238985.
  9. ↑ Battista, J R «Against all odds: the survival strategies of Deinococcus radiodurans» (PDF). Annual review of microbiology, 51, 1997, p. 203-24. Arxivat de l'original el 2011-11-05. DOI: 10.1146/annurev.micro.51.1.203. PMID: 9343349 [Consulta: 14 octubre 2011].
  10. ↑ Brim H, McFarlan SC, Fredrickson JK, Minton KW, Zhai M, Wackett LP, Daly MJ «Engineering Deinococcus radiodurans for metal remediation in radioactive mixed waste environments» (PDF). Nature Biotechnology, 18, 1, 2000, p. 85–90. Arxivat de l'original el 2008-12-17. DOI: 10.1038/71986. PMID: 10625398 [Consulta: 14 octubre 2011].
  11. ↑ Craig Venter's TED talk Arxivat 2008-06-07 a Wayback Machine. (February 2005) mentions D. radiodurans as the ultimate genome assembly machine
  12. ↑ McDowell, Natasha «Data stored in multiplying bacteria». New Scientist, 08-01-2003 [Consulta: 1r abril 2011].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.