Delafossita
 Delafossita | |
|---|---|
 Delafossita catalana  | |
| Fórmula química | CuFeO₂ |
| Epònim | Gabriel Delafosse |
| Localitat tipus | dipòsit de coure de Mednorudyanskoye, Nizhnii Tagil, óblast de Sverdlovsk, Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.06 |
| Dana | 7.1.1.1 |
| Heys | 7.3.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,04Å; c = 17,12Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | negre |
| Macles | macles de contacte en {0001} |
| Exfoliació | imperfecta en {101¯0} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,41 g/cm³ (mesurada); 5,52 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1873 |
| Símbol | Del |
| Referències | [1] |
La delafossita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la delafossita. Va rebre el seu nom l'any 1873 per Charles Friedel en honor de Gabriel Delafosse (1796-1878]), mineralogista francès destacat per fer avenços en la comprensió de la química dels cristalls i establir una distinció entre les fórmules empíriques i moleculars.
Característiques
La delafossita és un òxid de fórmula química CuFeO₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma cristalls tabulars en {0001} d'uns 8 mil·límetres aproximadament; també se'n troba de forma botrioide, en crostes, esferulítica, en pols i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la delafossita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.
Formació i jaciments
Es troba principalment com un mineral secundari a prop de la base de les zones oxidades dels dipòsits de coure; menys comunament com un mineral primari. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, coure, tenorita, malaquita, hematites o caolinita.[2] Va ser descoberta l'any 1873 al dipòsit de coure de Mednorudyanskoye, a Nizhnii Tagil (óblast de Sverdlovsk, Rússia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Mas Vicenç (Queixàs, Rosselló),[3] a Oms (Rosselló),[4] a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)[5] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[6]
Referències
- ↑ «Delafossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2016].
- 1 2 «Delafossite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 abril 2016].
- ↑ BERBAIN, C; FAVREAU, G. & MORENO, C. «Mas Vicenç, Fontcouverte, Caixas (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 107, 2010, p. 20-25 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, p. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, p. 3-38 [Consulta: 14 gener 2024].