Delchiaroïta

Infotaula de mineralDelchiaroïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu₃I(CH₃S)₂
Localitat tipuspedrera La Piana, conca de la pedrera de Colonnata, Carrara, Província de Massa i Carrara, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriaminerals orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.10.CB.10 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 16.924(10) Å, b = 4.099(2) Å, c = 5.572(3) Å
Grup espacialPmmn
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2025-076 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2026
Data de publicació1 abril 2026
Publicat aEuropean Journal of Mineralog
SímbolDch Modifica el valor a Wikidata

La delchiaroïta és un mineral de la classe dels minerals orgànics. Rep el nom en honor del col·leccionista de minerals Lorenzo Del Chiaro (n. 1951) per la seva contribució al coneixement de la mineralogia del complex metamòrfic Alpi Apuane.[1]

Característiques

La delchiaroïta és un compost orgànic de fórmula química Cu₃I(CH₃S)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de gener de l'any 2026.[2] Va ser publicada a la revista internacional European Journal of Mineralogy per Cristian Biagioni et al. en el uns mesos més tard amb el títol «When mineralogy meets the organic chemistry: delchiaroite, Cu₃I(CH₃S)₂, the first copper iodide–methanethiolate from the Carrara marble quarries, Apuan Alps, Tuscany, Italy».[1] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 20083, i al Museu Nacional de Praga (República Txeca), amb el número de catàleg: P1P 29/2025.[2]

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera de La Piana, a la conca de marbre de Colonnata, a la província de Massa i Carrara (Toscana, Itàlia). Aquest indret és l'únic de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[3]

Referències

  1. 1 2 Biagioni, Cristian; Sejkora, Jiří; Moëlo, Yves; Criscuolo, Antonino; Dolníček, Zdeněk «When mineralogy meets the organic chemistry: delchiaroite, Cu3I(CH3S)2, the first copper iodide–methanethiolate from the Carrara marble quarries, Apuan Alps, Tuscany, Italy». European Journal of Mineralogy, 38, 2, 1 abril 2026, p. 153–167. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-38-153-2026 [Consulta: 8 abril 2026].
  2. 1 2 Biagioni, C.; Moëlo, Y., Sejkora, Y., Criscuolo, A. and Dolníček, Z. «Delchiaroite, IMA 2025-076. CNMNC Newsletter 89». Mineralogical Magazine, 5 febrer 2026, p. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10199 [Consulta: 26 febrer 2026].
  3. ↑ «Delchiaroite». Mindat. [Consulta: 26 febrer 2026].