Delosperma cooperi
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Aizoaceae |
| Tribu | Ruschieae |
| Gènere | Delosperma |
| Espècie | Delosperma cooperi Kensit, 1927 Delosperma cooperi |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mesembryanthemum cooperi |
| Sinònims |
|
| Epònim | Thomas Cooper |
Delosperma cooperi és una espècie de planta suculenta de la família de les aizoàcies. És nadiua de Sud-àfrica. Forma un gespa densa, amb flors abundants i duradores.
Descripció

Arriben aproximadament a fer de 10 a 15 cm d'alçada, amb fulles carnoses i una tija que penja darrere. Les flors són l'aspecte més cridaner d'aquesta planta: produeix una gran quantitat de flors de color vermellós, magenta o rosa que sovint cobreixen la totalitat del lloc que ocupen. La planta té tiges ramificades, que contenen fulles oposades: són llargues i estretes, amb l'extrem de les tiges amb una gran quantitat de petites flors aïllades, amb diàmetres que van de 3 a 5 cm. Aquestes flors abundants i de llarga durada es mantindran de juliol a setembre. La planta és amant del sol, i es desenvolupa bé en ambients molt secs i calorosos. Si bé s'adapta bé a diversos tipus de sòls, patirà en sòls amb aigua estancada i, per tant, prefereix sòls ben drenats, o fins i tot el terreny rocós.
Etimologia
Delosperma: nom genèric que deriva del grec dēlos (‘manifest’, ‘visible’) i sperma (‘llavor’), en referència al fet que les llavors són clarament visibles dins del fruit.
Cultiu i usos
Es pot cultivar en una àmplia gamma d'àrees amb clima mediterrani. Aquesta espècie és resistent a temperatures de -29 °C. Les fulles es tornen vermelles amb les temperatures fredes de l'hivern. A causa de la poca necessitat de manteniment, és adequada per a entorns urbans i a les regions d'alta temperatura. Sovint es poden trobar en grans i extenses taques. Les tiges finals també la fan adequada per a tests i terrasses.
Referències
- ↑ «Delosperma cooperi» a The Plant List. Data consulta: 11 de juny de 2014.
Bibliografia
- Leistner, O. A. (ed.). 2000. Seed plants of southern Africa: families and genera. Strelitzia 10. National Botanical Institute, Pretoria.
- Smith, G. F.; Chesselet, P.; Van Jaarsveld, E. J.; Hartmann, H.; Hammer, S.; Van Wyk, B.-E.; Burgoyne, P.; Klak, C.; & Kurzweil, H. 1998. Mesembs of the world. Briza Publications, Pretoria.
- Il.Handbook succulent plants: Aizoaceae A-E: 184-210. 2001.
