Dendrocolaptes

Infotaula d'ésser viuDendrocolaptes Modifica el valor a Wikidata

Dendrocolaptes certhia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFurnariidae
GènereDendrocolaptes Modifica el valor a Wikidata
Hermann, 1804 Dendrocolaptes Modifica el valor a Wikidata

Dendrocolaptes és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae). Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[1] Els seus membres se'ls coneix pel nom comú de grimpasoques.[2]

Descripió

Els grimpasoques d'aquest gènere són força grossos, mesuren entre 25 i 28 cm de longitud. Els becs són forts i rectes. Els colors són una variació de marró, marró-olivaci, vermellós i castany, algunes espècies exhibeixen més pigallat que grimpasoques d'altres gèneres. Les llargues cues rígides tenen ràquis que usen com a suport per pujar troncs i branques, com ocells els picots.[3]

Distribució i hàbitat

Es distribueixen des del sud de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud, fins als turons andins del nord-oest de l'Argentina per l'oest, i fins al sud del Brasil i nord-est de l'Argentina per l'est.[1]

Són arborícoles, i l'hàbitat natural són les selves humides. Freqüentment segueixen ràtizies de formigues legionàries per capturar les preses que aquestes espanten en passar. També solen ajuntar-se a estols mixtes d'alimentació.[3]

Taxonomia

El gènere Dendrocolaptes va ser introduït pel naturalista francès Johann Hermann l'any 1804.[4] L'espècie tipus va ser designada posteriorment com a Dendrocolaptes certhia pel zoòleg anglès George Robert Gray el 1840.[5][6]

Fins la segona dècada del segle xxi D. certhia i D. sanctithomae eren considerades coespecífiques, però van ser separades sobre la base de diferències de vocalització, comportament i morfològiques.[7]

En un estudi de Batista et al. (2013),[8] on es va descriure un nou taxó Dendrocolaptes retentus (com a espècie separada), es va proposar que totes les sis subespècies del "complex D. certhia" (menys D. c. polyzonus) fossin elevades a espècies plenes (amb bases genètiques febles i encara que els cants siguin aparentment tots similars), però aquest tractament no es justificaria sota els criteris del Concepte Biològic d'Espècie (BSC).[7] La Proposta Núm. 621 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) que proposava el reconeixement de D. retentus com a nova espècie plena i la separació de les subespècies D. c. juruanus, D. c. medius, D. c. concolor, D. c. ridgwayi i D. c. radiolatus, va ser rebutjada. Tanmateix, el taxó D. c. retentus va ser reconegut com a nova subespècie.[9] El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) va passar a reconèixer totes les espècies separades com a vàlides, el que no va ser adoptat per les principals classificacions.[10]

El nom genèric Dendrocolaptes deriva del grec antic «δενδροκολαπτης / dendrokolaptēs» que significa “ocell que pica els arbres”, que es compon de les paraules «δενδρον / dendron» que significa “arbre” i «κολαπτω / kolaptō» que significa “picar”.[11]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per cinc espècies:[12]

Les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife international (BLI) consideren la subespècie D. sanctithomae punctipectus del nord de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela com a espècie separada, sobre la base de diferències de vocalització i morfològiques:[13][14]

Referències

  1. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 24 gener 2026].
  2. ↑ «Dendrocolaptes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 gener 2026].(català)
  3. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 322-323, làmines 17(4-7). ISBN 978-0-292-71748-0.
  4. ↑ Hermann, Johann. Observationes zoologicae quibus novae complures, aliaeque animalium species describuntur et illustrantur (en latin). Argentorati: Amandum Koenig, 1804, p. 135.
  5. ↑ Gray, George Robert. A List of the Genera of Birds : with an Indication of the Typical Species of Each Genus. Londres: R. and J.E. Taylor, 1840, p. 18.
  6. ↑ Check-list of Birds of the World. 7. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1951, p. 31.
  7. 1 2 Marantz, Curtis A.; Aleixo, Alexandre; Bevier, Louis R.; Patten, Michael A. Amazonian Barred-Woodcreeper (Dendrocolaptes certhia) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.amabaw1.01.
  8. ↑ Batista, R.; Aleixo, A.; Vallinoto, M.; Azevedo, L.d.S.; Rêgo, P.S.; Silveira, L.F.; Sampaio, I. & Schneider, H. «Molecular systematics and taxonomic revision of the Amazonian Barred Woodcreeper complex (Dendrocolaptes certhia: Dendrocolaptidae), with description of a new species from the Xingu–Tocantins interfluve». Handbook of the Birds of the World. Special Volume: New Species and Global Index p. 245-247. Lynx Edicions, Barcelona, 2013. [Consulta: 24 gener 2025].
  9. ↑ «Proposal #621: Recognize newly described Dendrocolaptes retentus and split Dendrocolaptes certhia into six species» [Proposta #621: Reconèixer el Dendrocolaptes retentus recentment descrit i dividir el Dendrocolaptes certhia en sis espècies]. South American Committee. [Consulta: 24 gener 2026].
  10. ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.
  11. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 133. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 24 gener 2026].
  12. ↑ «Ovenbirds, woodcreepers». World Bird List Version 9.1. International Ornithologists' Union, 2019. [Consulta: 22 gener 2019].
  13. ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 24 gener 2026].
  14. ↑ «Eastern Barred Woodcreeper Punctipectus Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 24 gener 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.