Dennis Noyes

Plantilla:Infotaula personaDennis Noyes
Biografia
Naixement12 març 1943 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBorrego Springs Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Monmouth Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, escriptor, periodista, comentarista esportiu Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
resistència (motociclisme) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsKenny Noyes Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcintaamericana.es Modifica el valor a Wikidata

Facebook: cintaamericana X: dennis_noyes Instagram: dennis_noyes Modifica el valor a Wikidata

Dennis Noyes (Chicago, 12 de març de 1943) és un antic periodista, comentarista de televisió i escriptor nord-americà especialitzat en motociclisme. Establert a Espanya des del 1965,[1] ha treballat per als principals mitjans estatals com a redactor, provador i comentarista, des de revistes especialitzades (Solo Moto i Motociclismo) fins a cadenes de televisió (Antena 3, RTVE i Mediaset) i ha escrit diverses obres de referència sobre el mundial de motociclisme. Ha ocupat també càrrecs de responsabilitat a Dorna Sports, l'entitat organitzadora del mundial, i a la RFME com a organitzador i promotor d'esdeveniments.[2]

Des de la seva faceta esportiva, Noyes va ser pilot d'automobilisme[1] i més tard va competir en curses de motociclisme de velocitat i resistència, arribant a guanyar les Motociclismo Series (1982) i el Campionat d'Espanya de resistència (1986).[3] El seu fill, Kenny Noyes (Barcelona, 1979), va ser també pilot de motociclisme i va competir al mundial de Moto2 durant la dècada del 2010.[2][4]

Biografia

Nascut a Chicago i criat a Hoopeston,[5] Noyes és llicenciat en Literatura americana per la Universitat de Monmouth (a West Long Branch, Nova Jersey) i guanyador del premi al Millor Jove Escriptor Nord-americà de 1965 de la prestigiosa revista The Atlantic Monthly.[6][7] De jove, mentre estudiava castellà a la Universitat, va visitar Mèxic per a practicar l'idioma i després es va estar una temporada vivint a l'Amèrica Llatina (Costa Rica, Caracas, Guatemala) fins que, el 1965, es va traslladar a Catalunya, on va fer de professor d'anglès a l'Institut d'Estudis Nord-americans de la Via Augusta de Barcelona.[1]

Carrera esportiva

Abans d'establir-se a Barcelona, Noyes havia competit en curses d'automobilisme als Estats Units, on va debutar a 17 anys amb stock cars en circuits de flat track, a Illinois.[1] A partir de 1968, després de presenciar la seva primera cursa de motociclisme al circuit de Montjuïc, el Gran Premi d'Espanya de 1968, es va apassionar per aquest altre esport de motor.[6]

A 26 anys es va comprar una Ducati i va debutar en curses de motociclisme espanyoles, però en ser estranger no podia puntuar-hi i va estar un temps competint al Regne Unit, on va guanyar diverses curses.[8] Més tard, en crear-se les Motociclismo Series el 1980 i poder-hi puntuar, va córrer-hi alguns anys i en va guanyar la categoria intermèdia el 1982, a més d'acabar subcampió en la de Fórmula I el 1983. El 1985 va córrer les 24 Hores de Montjuïc al costat de Ferran Prous i J. Brugués i hi acabaren segons en la categoria de 600cc amb una Yamaha.[9] L'any següent, de nou fent parella amb Ferran Prous als comandaments d'una Yamaha, es va proclamar campió d'Espanya de resistència en el primer any en què li fou permès de puntuar en competicions estatals (era el primer estranger a qui se li concedia).[8] Tot seguit, Noyes es va retirar definitivament de les competicions i es va centrar en el periodisme.

Carrera professional

El juliol de 1976 va debutar com a redactor a Solo Moto, revista amb la qual ja havia col·laborat esporàdicament des del moment de la seva creació el 1975.[5] Noyes va desenvolupar una intensa carrera dins la revista en què va fer de redactor, enviat especial als Grans Premis, provador de motocicletes i organitzador d'esdeveniments (la seva tasca va ser determinant a l'hora de portar a Barcelona espectacles com ara el Supercross de Barcelona o el Dirt track del Palau Sant Jordi). Les seves cròniques sobre el mundial de motociclisme i temes relacionats, publicades sovint sota el títol genèric «Cinta americana», van obtenir gran repercussió durant anys. La primera d'aquestes "cintes americanes" es va publicar el 1983, any en què abandonà la revista temporalment en entrar com a executiu a Dorna Sports. El 1995 es reincorporà a Solo Moto i hi va romandre fins al 2004.[5]

Després d'anys de residir a Barcelona i a Miraflores de la Sierra (Madrid), Dennis Noyes viu actualment a Borrego Springs, al Comtat de San Diego (Califòrnia).[5]

Obra publicada

Font:[10]

  • Noyes, Dennis; Scott, Michael. Motocourse Official History: 50 Years of the FIM Road Racing World Championships (Hazleton History S.) (en anglès). Hazleton Publishing, 1999. ISBN 978-1874557838. 
  • Noyes, Dennis. Cinta Americana: Recopilación artículos de Dennis Noyes (en castellà). Trebol Editions, 2014. ISBN 978-8460672203. 
  • Noyes, Dennis. Yonders, Illinois (English Edition) (en anglès). Trebol Editions, 2024. ISBN 978-8409672912. 
  • Noyes, Kenny; Noyes, Dennis. Moto Hazañas: Historias moteras (en castellà). Trebol Editions, 2023. ISBN 978-8409500307. 

Referències

  1. 1 2 3 4 Romero, Sergio. «Entrevista a Dennis Noyes: “Roberts era el héroe de todos los humildes orgullosos”». motociclismo.es. Motociclismo, 12-02-2017. [Consulta: 1 setembre 2025].
  2. 1 2 «Dennis Noyes cumple 80 y lanza un libro con su hijo Kenny Noyes, Moto Hazañas» (en castellà). mundodeportivo.com/solomoto. Mundo Deportivo, 21-04-2023. [Consulta: 2 setembre 2025].
  3. ↑ Delgado, Jordi. «Dennis Noyes: «Hay tres pilotos capaces de luchar de tú a tú con Márquez»» (en castellà). motosan.es, 26-01-2020. [Consulta: 2 setembre 2025].
  4. ↑ Noyes, Dennis. «La despedida de Dennis Noyes» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 08-08-2017. [Consulta: 2 setembre 2025].
  5. 1 2 3 4 Alguersuari, Jaume; Cano, Luis Ramón. «De Hoopeston, Illinois, a Barcelona pasando por México». A: Mundo Deportivo/Solo Moto. SOLO MOTO - De especialistas para especialistas - 50 Aniversario 1975-2025. La fuerza de la ilusión (en castellà), 26-3-2025, p. 34-39. DL B 5426-2025, EAN 8427626004014.
  6. 1 2 «Las historias de Dennis Noyes» (en castellà). demotos.com.co, 27-01-2005. [Consulta: 2 setembre 2025].
  7. ↑ Noyes, Dennis. «Sobre Dennis» (en castellà). cintaamericana.es. [Consulta: 2 setembre 2025].
  8. 1 2 Marín, Cristian Ramón. «De Junior viejo a Campeón de España» (en castellà). cintaamericana.es, 09-02-2021. [Consulta: 2 setembre 2025].
  9. ↑ «Clasificación» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. Mundo Deportivo, 15-07-1985. [Consulta: 20 setembre 2015].
  10. ↑ «Dennis Noyes» (en castellà). amazon.es. Amazon. [Consulta: 2 setembre 2025].

Enllaços externs

  • Dennis Noyes - Lloc web oficial (castellà)