Diada de la Comunitat flamenca

Plantilla:Infotaula esdevenimentDiada de la Comunitat flamenca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
 51° 00′ N, 4° 30′ E / 51°N,4.5°E / 51; 4.5
Tipusdia del record Modifica el valor a Wikidata
Commemorabatalla de Kortrijk Modifica el valor a Wikidata
Vigència6 juliol 1973 Modifica el valor a Wikidata - 
Dia11 de juliol Modifica el valor a Wikidata
LlocFlandes Modifica el valor a Wikidata
EstatBèlgica Modifica el valor a Wikidata

La Diada de la Comunitat flamenca (en neerlandès: Feestdag van de Vlaamse Gemeenschap) és una festa anual que se celebra a la Comunitat Flamenca de Bèlgica l'11 de juliol de cada any i que és considerada la Diada Nacional de Flandes.[1] Durant la festa nacional flamenca i els dies que l'envolten, diverses ciutats i municipis organitzen celebracions, festivals folklòrics i actuacions. Les autoritats locals i els residents onegen la bandera de Flandes. També l'11 de juliol, el govern flamenc atorga els honors de la Comunitat Flamenca a ciutadans flamencs que s'ho mereixen.[2]

Origen

La festa commemora la Batalla de Kortrijk de l'11 de juliol de 1302, en què milícies del comtat de Flandes i del comtat de Namur van derrotar un exèrcit de cavallers francesos i brabantins a les terres pantanoses del Groeningebeek, prop de Kortrijk. La milícia flamenca consistia principalment en un exèrcit d'artesans i pagesos. Aquesta batalla va ser coneguda més tard amb el nom de "la Batalla dels Esperons d'Or",[3] pels nombrosos esperons d'or trobats després al camp de batalla.

Durant la Diada el simbolisme flamenc pren protagonisme. El lleó flamenc com a símbol data dels comtes de Flandes al segle XII. El lleó flamenc com a cançó es va originar en el mateix esperit romàntic de l'època que la novel·la De Leeuw van Vlaanderen de Hendrik Conscience.[4] Després de l'establiment de les tres comunitats culturals i lingüístiques de Bèlgica el 1970, la Comunitat Cultural Neerlandesa (precursora del govern flamenc) va promulgar una llei el 6 de juliol de 1973, que prescriu la bandera flamenca, l'escut d'armes, l'himne nacional i la Diada de la Comunitat Flamenca.[5]

Celebració

En el passat, les celebracions tradicionals de l'11 de juliol eren fonamentals per a l'experiència de la festa nacional flamenca, però en les darreres dècades la diada nacional s'ha convertit en una festa popular a gran escala. El 2022, hi va haver més de 1.000 iniciatives locals i associacions amb motiu de la festa, sovint subvencionades pel Govern Flamenc.[6] Els mitjans de comunicació flamencs també celebren la festa nacional, i la Radio Televisió Flamenca ajuda a organitzar una gran festa al Grote Markt d'Anvers.[7] També és un costum anual que hi hagi una celebració tradicional de l'11 de juliol a l'Ajuntament de Brussel·les.[8]

Radio 2 publica una cançó de la Diada cada any. Aquí teniu un resum:

  • 2002: Vlaanderen boven de Raymond van het Groenewoud
  • 2012: Vlaanderen Feest de De Romeo's
  • 2014: Vlaanderen Feest! de Bart Kaëll
  • 2015: Omdat ik Vlaming de Willy Sommers, Bart Kaëll, De Romeo's i Garry Hagger
  • 2016: Vlaanderen boven, una nova versió de Raymond van het Groenewoud
  • 2017: Vlaanderen Feest de Jelle Cleymans
  • 2018: Hier voel ik me thuis de Barbara Dex
  • 2019: Vlaanderen m'n land de la sèrie #LikeMe de Will Tura
  • 2020: Allemaal, una nova versió de Wim Soutaer, Willy Sommers i Brahim & Zita Wauters
  • 2021: Sterker Dan Ooit de Willy Sommers
  • 2022: Als de zon schijnt de Jérémie Vrielynck i Sali Haidara
  • 2023: Feest de Stan Van Samang

Festivitat remunerada

La Diada de la Comunitat flamenca és, per definició, una festa oficialment reconeguda, però encara no és una festa remunerada per a tots els flamencs. Tanmateix, si que ho és pels empleats públics i dins de certs sectors. El 2020, el govern federal, liderat per Alexander De Croo (de l'Open Vld), va decidir donar a les regions l'opció de convertir la festa nacional en un festiu remunerat.[9] El 2022, el ministre-president flamenc Jan Jambon (de l'N-VA) va demanar al govern federal que treballés per convertir la festa nacional flamenca en una festa pagada.[10]

Referències

  1. ↑ «National Day and feast days of Communities and Regions» (en anglès). Belgian Federal Government. [Consulta: 12 juliol 2025].
  2. ↑ «Ereteken van de Vlaamse Gemeenschap 2021» (en neerlandès). Vlaanderen. [Consulta: 12 juliol 2025].
  3. ↑ «11 juli - officiële feestdag van de Vlaamse Gemeenschap» (en neerlandès). Nieuwsblad, 11 juliol 2013 [Consulta: 12 juliol 2025].
  4. ↑ «MEER OVER ONZE VLAG, VOLKSLIED EN VLAAMSE FEESTDAG». Vlaanderen Feest. [Consulta: 12 juliol 2025].
  5. ↑ «Vlaamse Symbolen» (en neerlandès). Vlaams Parlement. Arxivat de l'original el 11 abril 2022. [Consulta: 12 juliol 2025].
  6. ↑ «Vlaanderen Feest!» (en neerlandès). Vlaanderen Feest. Arxivat de l'original el 8 juliol 2022. [Consulta: 12 juliol 2025].
  7. ↑ «Vlaanderen feest in Antwerpen» (en neerlandès). VRT, 14-06-2022 [Consulta: 12 juliol 2025].
  8. ↑ «11 juli-viering keert terug naar Brusselse stadhuis» (en neerlandès). Bruzz, 9 maig 2022 [Consulta: 12 juliol 2025].
  9. ↑ Thijs, Tommy «Extra betaalde feestdag en minimumpensioen van 1.500 euro: dit zijn de opvallendste punten uit akkoord van regering-De Croo (+ lees hier het volledige akkoord)» (en neerlandès). HLN, 30 setembre 2020 [Consulta: 12 juliol 2025].
  10. ↑ «Vlaamse regering vraagt aan Dermagne om van 11 juli betaalde feestdag te maken» (en neerlandès). HLN, 5 juliol 2022 [Consulta: 12 juliol 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.