Diamant cella-roig

Infotaula d'ésser viuDiamant cella-roig
Neochmia temporalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,02 g (pes en néixer)
11,4 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEstrildidae
GènereNeochmia
EspècieNeochmia temporalis Modifica el valor a Wikidata
(Latham, 1801) Neochmia temporalis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimFringilla temporalis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

El diamant cella-roig[1] (Neochmia temporalis) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae).[2][3] Nativa de la costa est d'Austràlia. Aquesta espècie ha establert poblacions introduïdes prop de Perth i a les muntanyes Darling, i també és salvatge a la Polinèsia Francesa.

Descripció

El diamant cella-roig es distingeix per la franja vermella brillant sobre l'ull i el carpó vermell brillant. La resta del cos és gris, amb cobertores de les ales i el coll de color oliva. Els juvenils no tenen marques vermelles a les celles i no tenen coloració oliva al coll i a les cobertores de les ales. Els adults fan entre 11 i 12 cm de llarg. El crit que se sent sovint és un fi "siiiii".[4][5]

Hàbitat i distribució

Es troba habitualment en hàbitats de bosc temperat, sabana seca, manglars, zones obertes i ciutats de la zona oriental d'Austràlia. Ha estat introduït a diverses illes del Pacífic.

Biologia i ecologia

El diamant cella-roig és molt sociable i se sol veure en petits estols de 10 a 20 individus. Els estols són sedentaris o nòmades a l'àrea local. Els estols prefereixen boscos semioberts, especialment els límits de boscos, on matolls es troben amb zones desforestades, especialment a prop de rierols. El pinsà fa piulades curtes i agudes. Quan es molesta, tot l'estol es dispersa, piulant i es torna a congregar a prop.[6]

Alimentació

S'alimenta de moltes llavors no autòctones. Els ocells salvatges fins i tot entren en aviaris de malla grossa a les zones suburbanes per menjar llavors, si tenen l'oportunitat.[6]

Reproducció

El diamant cella-roig construeix un gran niu amb forma de cúpula amb una entrada lateral, teixit d'herba i petites branquetes. Els nius solen construir-se a 2-3 metres del terra en arbustos densos. La nidificació és en comunitat. Tots dos pares comparteixen la construcció del niu, la incubació dels ous i alimenten les cries junts.[7] Ponen de quatre a sis ous blancs per posta dos o tres cops l'any, entre octubre i abril. Els juvenils són completament independents en 21-28 dies.[8]

Són ocells comuns d'aviària. De vegades s'hibrida amb el diamant cua-rogenc (Emblema ruficauda), el diamant escarlata (Neochmia phaeton) i el diamant zebrat australià (Taeniopygia castanotis) si es mantenen junts en captivitat.[9] L'espècie s'ha introduït al sud-oest d'Austràlia, on de vegades es confon amb el diamant ocel·lat (Stagonopleura oculata).[10]

Estat de conservació

El diamant cella-roig és comú al sud-est de l'àrea de distribució, des de Brisbane fins a Melbourne. La subespècie N. t. minor és comuna entre Cooktown i Townsville.[4] L'espècie està catalogada com de risc mínim a la Llista Vermella de la UICN.[11][12] No hi ha processos amenaçadors clau per a ella, tot i que el CRC del Control de Plagues d'Animals suggereix que el maniquí escatós introduït (Lonchura punctulata), que actualment amenaça alguns maniquins nadius a través de l'augment de la competència, potser una amenaça menor per al diamant cella-roig al nord de Queensland.[13]

A les zones regionals, l'espècie necessita una densitat d'arbustos adequada per proporcionar cobertura i llocs d'alimentació. S'ha observat que l'espècie disminueix o fins i tot desapareix en zones que han estat desforestades o pasturades, especialment en combinació amb la sequera.[14]

Taxonomia

El diamant cella-roig va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg anglès John Latham el 1801 amb el nom binomial Fringilla temporalis.[15] És una de les quatre espècies del gènere Neochmia.[7][10]L'espècie va estar antigament definida en el gènere Emblema.[10]

Subespècies

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dos subespècies:[16]

No és habitual trobar descrita una tercera subespècie:

  • N. t. loftyi (Mathews, 1912) ─ extrem sud-oest d'Austràlia Meridional, pel fet que aquesta no es cataloga com a subespècie, ja que les diferències entre ella i l'espècie tipus són relativament petites.[4][17]

Galeria

Referències

  1. ↑ «Diamant cella-roig». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2022(català)
  2. ↑ «Neochmia temporalis (diamant cellut)». Avibase. [Consulta: 2 juny 2026].
  3. ↑ «Neochmia temporalis (Latham, 1802)» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 2 juny 2026].
  4. 1 2 3 Morcombe, Michael K. Field guide to Australian birds (Compact ed.). Archerfield, Qld.: Steve Parish Publishing, 2003. ISBN 978-1-74021-417-9.
  5. ↑ «Red-browed Firetail» (en anglès). eBird. Arxivat de l'original el 2026-04-20. [Consulta: 2 juny 2026].
  6. 1 2 Todd, M.K. «Diet and Foraging Behaviour of Red-browed Finches Neochmia temporalis Near Newcastle, New South Wales» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 96, 4, 12-1996, p. 245–249. DOI: 10.1071/MU9960245. ISSN: 0158-4197.
  7. 1 2 Backyards, Birds in; WebboyCMS, Webboy.net. «Birds in Backyards - Red-browed Finch (Neochmia temporalis) Fact sheet» (en anglès australià). Arxivat de l'original el 2010-03-16. [Consulta: 3 juny 2026].
  8. ↑ «Red browed Finch or Aegintha temporalis». Arxivat de l'original el 2015-02-26. [Consulta: 3 juny 2026].
  9. ↑ «Neochmia ruficauda clarescens ? Star Finch (Cape York Peninsula)» (en anglès). Commonwealth of Australia. Department of the Environment. Arxivat de l'original el 2025-01-24. [Consulta: 3 juny 2026].
  10. 1 2 3 Morcombe, Michael. The Great Australian Birdfinder (en anglès). Sydney: Lansdowne Press, 1986, p. 394. ISBN 978-0-7018-1962-0.
  11. ↑ «Neochmia temporalis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22719666a132130886.en.
  12. ↑ «Red-browed Finch (Neochmia temporalis) - BirdLife species factsheet». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 3 juny 2026].
  13. ↑ Norris, Andrew; Tim Low; Iain Gordon; Glen Saunders; Steven Lapidge; Keryn Lapidge; Tony Peacock; Roger Pech. «Review of the management of feral animals and their impact on biodiversity in the Rangelands» (PDF) (en anglès). Pest Animal Control CRC, 2005. [Consulta: 3 juny 2026].
  14. ↑ Ford, Hugh A; Barrett, Geoffrey W; Saunders, Denis A; Recher, Harry F «Why have birds in the woodlands of Southern Australia declined?» (en anglès). Biological Conservation, 97, 1, 1-2001, p. 71–88. DOI: 10.1016/S0006-3207(00)00101-4.
  15. ↑ John, Latham «Supplementum Indicis ornithologici, sive systematis ornithologiae» (en llatí). Londini Prostat apud, 1801, p. XLVIII. Arxivat de l'original el 2026-01-28 [Consulta: 3 juny 2026].
  16. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 1r juny 2026].
  17. ↑ «Neochmia temporalis temporalis (loftyi) (Red-browed Firetail (temporalis, syn. loftyi))». Avibase. [Consulta: 2 juny 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.