Dic

Per a altres significats, vegeu «Dic (desambiguació)».
L'Afsluitdijk, dic de tancament, de fet una presa, als Països Baixos construïda el 1932, va fer del Zuiderzee un llac, l'IJsselmeer.
Imatge per satèl·lit de l'Afsluitdijk, a dalt el Mar del nord, a baix el llac IJsselmeer, l'antiga Zuiderzee.
Defensa a la riba d'un riu construïda amb champas

Un dic, també diga a l'Alguer,[1] és un terraplè artificial però de terra, sorra i pedres, paral·lel al curs d'un riu o a la vora d'un llac o del mar.[2] Aquesta construcció es fa servir per evitar el pas de l'aigua.[3] La paraula prové del neerlandès medieval de Zelanda dijc o diic (neerlandès modern dijk).[4][5] És distingeix dic, que separa el terra de l'aigua i presa, que separa dos cossos d'aigua.[6]

Un dic empedeix que canviï el curs dels rius, protegeix contra les inundacions la zona adjacent al riu o a la costa o garanteix el calat de vies navegables o els tres alhora. Tot i això, com que influeixen el curs natural dels corrents marítims o fluvials, el dics poden influir en el medi i l'hàbitat d'espècies.[7] Pot ser un obstacle per a peixos migratoris, per això, es comença a construir-hi passos de peix.[8]

Principis de construcció

Els dics serveixen per a contenir l'aigua de superfície. Els més senzills són construïts amuntegant terra a la vorera, amplis a la base i esmolats al cim. Actualment es construeixen amb les tècniques d'enginyeria més avançades.

A l'altiplà andí, particularment a la regió peruana, antigament es construïen amb champas, trossos quadrats de terra vegetal, d'uns 30 × 30 cm, amb un gruix variable d'uns 15 cm.[9] Aquestes peces es col·locaven invertides, sense eliminar-ne la vegetació, amb la intenció que, en créixer, les plantes consolidarien l'estructura.

També existeixen importants sistemes moderns de dics al llarg dels rius Mississipi i Sacramento als EUA; el Po i el Danubi a Europa.

Dic flotant

Els dics flotants són una mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que es pot enfonsar parcialment llastant-ne l'interior i que també es poden fer surar, deixant en sec la nau que s'hi ha fet entrar.[10]

El dic flotant, té l'avantatge, malgrat el cost de fabricació i manteniment, d'una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d'ésser traslladat d'un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial.[10] També es fa servir per atenuar la propagació de l'onatge.[11]

Dics naturals

Un dic natural[12] resulta del dipòsit de material arrossegat. En cas d'aigua alta, el material arrossegat (fang, arbres, autos, canyís…) pot crear un dic natural a un coll d'ampolla, com ara un pont o un pas estret i causar inundacions riu amunt.[13] Un cas particular són els dics naturals construïts pels castors.[14]

Desastres per trencament de dics

Inundació dels Països Baixos del 1953

La gran inundació dels Països Baixos del 1953, el dia primer de febrer, a les províncies de Zelanda i Holanda del Sud,[15] una combinació de marea viva amb una severa tempesta del nord-oest va provocar el trencament de mants dics i una gran inundació va costar la vida a més de 1.835 persones, així com nombrosos caps de bestiar.[16] A partir d'aquest desastre es van iniciar els treballs del Pla Delta.

Inundació de 1962 a la costa alemanya

Resultat del trencament dels dics a Wilhelmsburg a Alemanya el. 1962

La marejada de 1962 va ser un desastre a la costa alemanya del Mar del Nord durant la nit del 16 al 17 de febrer de 1962. Als trams baixos dels rius Elba i Weser, així com els afluents, que aleshores no tenien gaire protecció, es van atènyer nivells d'aigua més elevats que mai. Se'n van resultar danys greus i innombrables trencaments de dics, sobretot de dics fluvials. Tanmateix, els dics marins, amb poques excepcions, hi van resistir. Un total de 347 persones hi van morir.[17][18]

Califòrnia 1986

El sistema de dics presentava alguns defectes potencialment catastròfics.[19] Dics trencats al riu Sacramento.[20]

Nova Orleans

El 29 d'agost de 2005 la maror ciclònica atiada per l'Huracà Katrina va causar 53 trencaments en els dics de Nova Orleans i vuitanta per cent de la ciutat va ser inundada.[21] També hi havia rescloses antimarejada que no s'havien tancat. La marejada va devastar també les costes de Mississipi i Alabama, el que fa del Katrina el desastre natural més costós i destructiu de la història dels Estats Units, i en l'huracà més mortífer des de l'huracà d'Okeechobee de 1928.[22]

Usos

Dic reforçat

El principal objectiu dels dics és evitar la inundació del camp limítrof i frenar els canvis de curs naturals d'una via fluvial per crear vies de navegació fiables per el transport marítim i fluvial. Segons el concepte, poden confinar el cabal del riu, el que pot augmentar el cabal i per conseqüència l'erosió. Es construeix dics a la vora de qualsevol cos d'aigua del qual el canvi de nivell pot impactar en les zones riberenques: sigui la mar, rius, llacs o pòlders. Altres dics serveixen per a limitar una plana d'inundació,[23][24] que serveix per absorbir excedents d'aigua i protegir zones urbanitzades.

Els dics solen construir-se apilant terra sobre una superfície anivellada i clar. Són amples a la base i s'estrenyen fins a assolir un nivell superior, on es poden col·locar terraplens temporals o sacs de sorra. Com que la intensitat de la descàrrega de la crescuda augmenta en els dics de riba del riu i que els dipòsits de llim eleven el nivell del llit del riu, la planificació i les mesures auxiliars són vitals. Els trams solen recular-se del riu per formar una llera més ampla, i les conques de les valls d'inundació es divideixen mitjançant múltiples dics per evitar que una sola bretxa inundi una zona extensa. Un dic fet de pedres col·locades en fileres horitzontals amb un llit de gespa fina entre cadascuna es coneix com spetchel.

Els dics requereixen una enginyeria important. S'ha de protegir la superfície de l'erosió, per la qual cosa es planten amb vegetació com la grama per unir la terra. Al costat de terra dels dics alts, se sol afegir una terrassa baixa de terra coneguda com a banqueta com una altra mesura contra l'erosió. A la banda del riu, l'erosió provocada per fortes onades o corrents suposa una amenaça encara més gran per a la integritat del dic. Els efectes de l'erosió es contraresten amb vegetació, pedres, còdols, estores llastrades o revestiment de formigó.

Causes de trencament

Els dics poden fallar de diverses maneres: quan l'aigua exterior desborda, quan rates mesqueres o coipús soscaven l'estructura,[25] per erosió, fallades estructurals i per saturació o per una combinació d'aquests factors. Aquests factors poden contribuir a crear un esvoranc pel qual l'aigua inunda les terres protegides. Pot ser una fallada sobtada o gradual. Un exvoranc pot deixar un dipòsit de sediments en forma de ventall que crea una separació de meandres.

Entre els diversos mecanismes de trencament dels dics, l'erosió del sòl és un factor importans. Predir l'erosió del sòl i la generació de soscavació quan es produeix el sobrepassi és important per dissenyar dics i murs de contenció estables. Es fan estudis i modelitzacions per investigar l'erosió,[26] van utilitzar la prova de l'Aparell de Funció d'Erosió (EFA) per mesurar l'erosionabilitat dels sòls. Mitjançant l'anàlisi dels resultats de la prova EFA, es pot fer una taula d'erosió per classificar l'erosionabilitat dels sòls, que estudia l'efecte de la combinació del desbordament de les onades i el desbordament de la marea de tempesta a l'erosió i la soscavació dels dics.[27]

Osouli et al. (2014) i Karimpour et al. (2015) van crear una modelització física de dics al laboratori per avaluar la caracterització de la puntuació de diferents dics a causa del desbordament de murs de contenció.[28][29]

Un altre enfocament aplicat per prevenir les fallades dels dics és la tomografia de resistivitat elèctrica (ERT, segons el sigle en anglès d'electrical resistivity tomography).[30] Aquest mètode geofísic no destructiu pot detectar amb antelació les zones crítiques de saturació als dics. Així, l'ERT es pot utilitzar en la monitorització dels fenòmens d'infiltració a les estructures de terra i actuar com un sistema d'alerta primerenca.[31]

Història

A Europa occidental, primers dics es començaren a construir a partir del segle xii pels monjos al comtat de Flandes.[32] Avui, el país europeu amb més dics són els Països Baixos, que des de l'edat mitjana lluiten contra la mar. Una tercera part del país és sota el nivell del mar. Els Països Baixos tenen 3500 quilòmetres de dics primaris (que protegeixen el país d'aigua de l'exterior, del mar i dels grans rius) i 14.000 quilòmetres de dics regionals o secundaris (dics petits que protegeixen de l'aigua l'interior del país). El dic més emblemàtic dels Països Baixos és l'Afsluitdijk, que de fet és diu dic, però és una presa de 33 quilòmetres.[33][6] Acabat l'any 1932, va transformar la Zuiderzee en un llac, l'IJsselmeer. Per sobre hi passa una autopista que connecta la Holanda del Nord amb la província de Frísia.

Les antigues civilitzacions de la Vall de l'Indus, l'antic Egipte, Mesopotàmia, Xina i Mesoamèrica van construir dics. Alguns dels primers dics coneguts van ser construïts per la civilització de la vall de l'Indus (a Pakistan i nord de l'Índia des d'aproximadament el 2600 aC de la qual depenia la vida agrària dels pobles Harappan.[34] També se'n van construir fa més de tres mil anys a l'antic Egipte, on es va construir un sistema de dics al llarg de la riba esquerra del riu Nil durant més de mil km, que s'estenia des de l'actual Assuan fins al Delta del Nil, a la vora del Mediterrani. Les civilitzacions de Mesopotàmia i la Xina antiga també van construir grans sistemes de dics.[35][36]

La construcció i el manteniment requereix una autoritat de govern per guiar el treball, i podria haver estat un catalitzador per al desenvolupament de sistemes de govern a les primeres civilitzacions. L'existència d'obres de terra per al control de l'aigua mtijançant canals o dics, s'han trobat abans del Rei Escorpí en l'Egipte Predinàstic, durant el qual el govern no era gaire centralitzat.

Un altre dic històric és el que protegia la ciutat-estat de Mēxihco-Tenōchtitlan i la ciutat veïna de Tlatelōlco, va ser construït durant els primers anys del segle xiv, sota la supervisió del tlahtoani de l'altépetl Texcoco, Nezahualcóyotl. Separava les aigües salabroses del llac de Texcoco (ideals per a la tècnica agrícola chināmitls) de l'aigua dolça potable subministrada als assentaments. Després que els espanyols destruïssin Tenochtitlàn i el dic les inundacions van esdevenir un problema greu, cosa que va provocar que la major part del llac fos dessecat al segle xvii.

Referències

  1. ↑ Sanna i Useri, 1988, p. 347.
  2. ↑ «dic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ Petroski, Henry «Levees and Other Raised Ground». American Scientist, vol. 94, 1, 2006, p. 7–11. DOI: 10.1511/2006.57.7.
  4. ↑ Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «dijk». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l'origen dels nostres mots) (en neerlandès). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 217. ISBN 90-6648-312-1.
  5. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «dic». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 283. ISBN 978-84-4122516-9.
  6. 1 2 «Dijken [Dics]» (en neerlandès). Rijkswaterstaat. [Consulta: 14 setembre 2025].
  7. ↑ «Flood risk reduction with multiple benefits: more space for the river» (en anglès). United Nations Office for Disaster Risk Reduction (UNDRR). [Consulta: 13 setembre 2025].
  8. ↑ «Vismigratie­rivier [riu de migració de peixos]» (en neerlandès). De Afsluitdijk. [Consulta: 14 setembre 2025].
  9. ↑ Sociedad de Ingenieros del Perú. Informaciones y memorias de la Sociedad de Ingenieros del Perú (en castellà). Sociedad de Ingenieros del Perú, 1921, p. 112-IA7 [Consulta: 22 juny 2023].
  10. 1 2 «dic flotant». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  11. ↑ «dic flotant». Diccionari nàutic. TERMCAT. [Consulta: 14 setembre 2025].
  12. ↑ Trimble, S.W.. Encyclopedia of water Science. CRC Press, 2007, p. 763. ISBN 978-1-351-24981-2 [Consulta: 22 juny 2023].
  13. ↑ Kleinveld, Esther; Smorenburg, Peter; van Dijk, Eric; van Bergen, Marije. Geleerde lessen en verkenning naar geschikte maatregelen maalgebied De Tol naar aanleiding van de wateroverlast op 28 juli 2014 (pdf) (en neerlandès). Hoogheemraadschap de Stichtse Rijnlanden, gener 2016.
  14. ↑ «castor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  15. ↑ Foster, G.M.; Center of Military History. The Demands of Humanity: Army Medical Disaster Relief. Center of Military History, U.S. Army, 1983, p. 148 [Consulta: 22 juny 2023].
  16. ↑ «Les barreres d'Holanda cap al mar» (en castellà). [Consulta: 23 agost 2009].
  17. ↑ Ahlers, Sybille. «'Die Katastrophe traf das ganze deutsche Volk'» (en alemany). Deutscher Bundestag. [Consulta: 14 setembre 2025].
  18. ↑ «Protecció contra les marees de tempesta: l'investigador costaner Meinke defensa els processos naturals | Pugnalom». LabNews Media, 17-02-2025. [Consulta: 14 setembre 2025].
  19. ↑ Hanak, E. Managing California's Water: From Conflict to Reconciliation. Public Policy Institute of California, 2011, p. 66. ISBN 978-1-58213-141-2 [Consulta: 22 juny 2023].
  20. ↑ Sacramento and San Joaquin River Basins, California: Post-flood Assessment. U.S. Army Corps of Engineers, Sacramento District, 1999, p. 5-PA21 [Consulta: 22 juny 2023].
  21. ↑ Andersen, Christine F.; et allii. «The New Orleans Hurricane Protection System: What Went Wrong and Why» (pdf) (en anglès). American Society of Civil Engineers, 2008. Arxivat de l'original el 2008-06-24. [Consulta: 27 agost 2008].
  22. ↑ Huddleston, E. The New Orleans Levee Failure. Abdo Publishing, 2019. ISBN 978-1-5321-7659-3 [Consulta: 22 juny 2023].
  23. ↑ «plana d'inundació». Diccionari de geografia física. TERMCAT. [Consulta: 14 setembre 2025].
  24. ↑ Benaiges, Eugeni. «Inundacions (1/2): Conceptes». Museu de ciències naturals de Barcelona, 02-11-2020. [Consulta: 14 setembre 2025].
  25. ↑ «Muskusrattenbeheer [Gestió de les rates mesqueres]» (en neerlandès). Hoogheemraadschap De Stichtse Rijnlanden. [Consulta: 14 setembre 2025].
  26. ↑ Briaud, J.-L.; Chen, H.-C.; Govindasamy, A. V.; Storesund, R. «Levee Erosion by Overtopping in New Orleans during the Katrina Hurricane [Erosió de dics per desbordament a Nova Orleans durant l'huracà Katrina]» (en anglès). Journal of Geotechnical and Geoenvironmental Engineering, 134, 5, 5-2008, p. 618–632. DOI: 10.1061/(ASCE)1090-0241(2008)134:5(618).
  27. ↑ Hughes, S.A.; Nadal, N.C. «Laboratory study of combined wave overtopping and storm surge overflow of a levee [Estudi de laboratori de la combinació de desbordament d'ones i desbordament per una marea tempestuosa d'un dic]» (en anglès). Coastal Engineering, 56, 3, 3-2009, p. 244–259. DOI: 10.1016/j.coastaleng.2008.09.005.
  28. ↑ Karimpour, Mazdak; Heinzl, Kyle; Stendback, Emaline [et al.].. «Scour Characteristics of Saturated Levees Due to Floodwall Overtopping». A: IFCEE 2015, 2015, p. 1298–1307. DOI 10.1061/9780784479087.117. ISBN 9780784479087.
  29. ↑ «researchgate.net/publication/275033990 Potencial de erosión y socavación de diques debido al rebase de muros de contención (descarga en PDF)». ResearchGate.
  30. ↑ Tsimopoulou, Vana; Karaoulis, Marios; Nieboer, Roeland; Ahlrichs, Edvard; Koelewijn, André «Geophysical monitoring of large-scale levee overflow experiments with electrical resistivity tomography [Monitorització geofísica d'experiments de desbordament de dics a gran escala amb tomografia de resistivitat elèctrica]» (en anglès). Journal of Coastal and Hydraulic Structures, 5, 03-03-2025. DOI: 10.59490/jchs.2025.0041.
  31. ↑ Arosio, Diego; Munda, Stefano; Tresoldi, Greta; Papini, Monica; Longoni, Laura «A customized resistivity system for monitoring saturation and seepage in earthen levees: installation and validation [Un sistema de resistivitat personalitzat per monitoritzar la saturació i la filtració en dics de terra: instal·lació i validació]» (en anglès). Open Geosciences, 9, 1, 01-01-2017, p. 457–467. DOI: 10.1515/geo-2017-0035.
  32. ↑ Van Acker, Jan (en neerlandès) Vlaanderen, 49, p. 143.
  33. ↑ de Lange, J. Security of Flood Defenses. De Gruyter, 2019, p. 27. ISBN 978-3-11-062257-7 [Consulta: 22 juny 2023].
  34. ↑ «Indus River Valley Civilizations». History-world.org. Arxivat de l'original el 10 de junio de 2012. [Consulta: 12 setembre 2008].
  35. ↑ Needham, Joseph; Gwei-Djen, Lu. Science and Civilisation in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics (en anglès). Cambridge University Press, 1971-04. ISBN 978-0-521-07060-7.
  36. ↑ Lander, Brian «State Management of River Dikes in Early China: New Sources on the Environmental History of the Central Yangzi Region». T’oung Pao, 100, 4-5, 10-04-2014, p. 325–362. DOI: 10.1163/15685322-10045P02.

Bibliografia

  • Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9. 

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.