Difosfat de geranil
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 314,068 Da |
| Trobat en el tàxon | Perilla frutescens, Satsuma, Lithospermum erythrorhizon, Myxococcus xanthus, Rhodobacter capsulatus, Rhodobacter sphaeroides, Streptomyces griseus, ésser humà, herba de Santa Margarida, Ocimum tenuiflorum, Santalum album, artemísia anual, tomàquet, Camellia sinensis, Taxus wallichiana, mandariner, Citrus × deliciosa, Pantoea agglomerans, Pantoea ananatis i Flavobacterium
|
| Rol | metabòlit primari |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₂₀O₇P₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | CC(=CCC/C(=C/COP(=O)(O)OP(=O)(O)O)/C)C
|
| Identificador InChI | Model 3D |
El difosfat de geranil o difosfat de 3,7-dimetiloct-2,6-dien-1-il, també anomenat pirofosfat de geranil,[1] és un compost orgànic organofosforat, un èster de l'àcid difosfòric, de fórmula molecular ,[2] sovint abreviat com a GPP de l'anglès geranyl pyrophosphate.
![{\displaystyle {\mathrm {C} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{10}}\mathrm {H} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{20}}\mathrm {O} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{7}}\mathrm {P} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{2}}}}](./_assets_/eb734a37dd21ce173a46342d1cc64c92/24e9fef2bb019bd1175cab300a97fdcb39dc006a.svg)
És un intermediari de la ruta del mevalonat, via metabòlica present en tots els eucariotes i molts bacteris. La ruta del mevalonat compleix multitud de funcions, tals com la formació de terpens, hormones, el manteniment de les membranes cel·lulars, la prelinació de proteïnes o la N-glucosilació, entre d'altres.
La molècula de difosfat de geranil se sintetitza a partir d'una reacció de condensació de model cap-cua entre el difosfat de dimetilal·lil i el difosfat d'isopentenil. L'enzim que catalitza aquesta reacció és la geranil pirofosfat sintasa, que es localitza en els plasts.[3]
Aquesta molècula és la precursora, en la ruta del mevalonat, per la formació dels monoterpens i és un intermediari necessari per poder formar difosfat de farnesil (precursor dels sesquiterpens, els triterpens i els esteroides, entre els quals destaca el colesterol) i el difosfat de geranil-geranil (precursor dels diterpens, tetraterpens i politerpens).[4]
El difosfat de geranil és el substrat que necessiten les sintases monoterpèniques per poder crear els monoterpens. Una sèrie de processos, tals com ionitzacions, ciclacions o reaccions de transposició condueixen bé als cations geranil o linalil (a partir dels quals es creen els monoterpens acíclics), bé al catió alfa terpenil (a partir del qual es creen els monoterpens cíclics).[5]
Compostos relacionats
Referències
- ↑ «Pirofosfat de geranil». Portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia). [Consulta: 28 octubre 2023].
- ↑ «Geranyl pyrophosphate al web de Chemspider».(anglès)
- ↑ Azcón-Bieto, Joaquín; Manuel Talón. Fundamentos de Fisiologia Vegetal. Balmes 25, Barcelona: McGraw-Hill Interamericana / Edicions Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-8338-182-6.(castellà)
- ↑ McKee, T., McKee, J. Bioquímica, la base molecular de la vida. McGraw Hill, 2003 (castellà)
- ↑ Jörg Degenhardt, Tobias G. Köllner, Jonathan Gershenzon. Monoterpene and sesquiterpene synthases and the origin of terpene skeletal diversity in plants. Phytochemistry 70 (2009) 1621–1637 (anglès)