Digitalització
La digitalització[1] és el procés de convertir informació analògica en informació numérica. El resultat és la representació d'un objecte, una imatge, un so, un document o un senyal (normalment una senyal analògic) mitjançant bits.[2][3][4] El resultat rep el nom de representació digital.
La informació digital és representada en números binaris, tot i que la digitalització tan sols suposa la conversió d'informació analògica a informació en format numèric, és a dir, qualsevol altre sistema de número també pot ser utilitzat, com per exemple el decimal.
La digitalització és de crucial importància durant el processament, l'emmagatzematge i la transmissió de dades, perquè «permet que la informació de tota mena i de tots els formats pugui ser transmesa amb la mateixa eficàcia».[5] Encara que la informació analògica és més estable, la digital pot ser més fàcilment compartida i accessible, i pot ser propagada de manera indefinida.
Exemples
Qualsevol document, foto, vídeo, àudio… pot ser transformat en dades numèrics. Un exemple senzil és l'escaneig d'una foto.
Digitalització del senyal de vídeo
Els senyals de vídeo es basen en la variació de la tensió del senyal elèctric. Els diferents valors de la tensió en dos punts determinats i en tots els que es comprenen entre ells de manera continua i sense interrupcions conformen el senyal analògic. A partir de la quantitat de mostres en què es descompon el senyal analògic al llarg del temps es determina la validesa del sistema. La freqüència del mostreig s'especifica en Hertz. La relació numèrica de les mostres és el que constitueix la digitalització del senyal.
Perquè la informació digital pugui ser llegida, una quantificació mitjançant el sistema binari basat en dues úniques xifres (1 i 0). Alhora, una cadena de tractament digital, composta per convertidors (analògic/digital i digital/analògic) i circuits encarregats de manipular aquest senyal, conformen el sistema que facilita aquesta lectura.[6]
Avantatges
Una càmera de vídeo digitalitzada gaudeix d'avantatges com ara la fiabilitat, precisió i flexibilitat dels ajustos de la càmera i la reducció del treball de l'operador. Alhora, el senyal digital permet realitzar tractaments com generadors d'efectes, correctors o memòries, els quals l'analògic difícilment ofereix. Es pot, a més, gravar sobre suport magnètic, de manera que no es dona un deteriorament o una pèrdua de la qualitat quen se'n fan còpies.[6]
Digitilització a Espanya
Al 2018 l'estat espanyol va ser juntament amb Irlanda el país que més va progressar en digitalització segons l'Índex d'Economia i Societat Digital (DESI),[7] segons un report de la Comissió Europea. En aquest any, Espanya, va ocupar el desè lloc, millorant dos llocs l'última dada de l'2017, per davant d'Alemanya, França o Itàlia, però allunyat dels líders, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Països Baixos i Regne Unit.
L'informe va destacar que els resultats van ser bons en connectivitat gràcies a l'àmplia disponibilitat de xarxes de banda ampla fixa i mòbil i a la seva progressiva implantació. Les empreses aprofitaven al màxim els avenços de les tecnologies digitals i recorrien cada vegada més a les xarxes socials, les factures electròniques, els serveis al núvol i el comerç electrònic. Va figurar en les posicions més altes en administració electrònica. El DESI també va destacar negativament altres aspectes, com que malgrat la millora en capital humà i l'ús de serveis de la Xarxa, Espanya encara restava dos punts per sota de la mitjana. Una cinquena part dels espanyols no estaven encara en línia i prop de la meitat dels ciutadans no tenien competències digitals bàsiques, tot i que comptava amb unes infraestructures d'accés per sobre de la mitjana. A més, tot i l'augment de la demanda al mercat de treball, l'oferta d'especialistes TIC romania per sota de la mitjana de la Unió Europea.[8]
El tercer sector era el més avançat, com ara la banca, telecomunicacions, retail i turisme, seguit de la indústria, el transport, el sector públic i l'energètic. Mentre que la construcció i l'educació anaven a la cua. Els sectors denominats B2C (de negoci a consumidor), es van transformar durant els anys posteriors a l'estudi de l'any 2018, cercaven la retenció o nous usuaris mitjançant una millor experiència gràcies al comerç electrònic.
Les petites i mitjanes empreses i sobretot les que tenien menys de deu treballadors van arribar a la cua. Aquestes empreses constituïen el 99% de el teixit empresarial a Espanya. Segons dades de l'INE,[9] gairebé el 100% de les pimes comptaven amb eines TIC bàsiques, mentre que a les micropimes arribava al 76%. Pel que fa a les xarxes socials, a prop de el 50% de les pimes les feia servir, i tot just un 35% en les micropimes, i l'ús de big data o els serveis del núvol, el 11,2% i el 24,6% respectivament en les de més de deu treballadors, davant de només el 7,4% en les de menys. Segons informava un informe de l'observatori Vodafone de l'empresa,[9] només el 14% de les petites empreses comptava amb un pla de digitalització, pel que fa a el 70% de les grosses.[10]
Referències
- ↑ https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/digitalitzaci%C3%B3?type=basic&thematic_area=&language=
- ↑ Definition of digitization at WhatIs.com
- ↑ "Digitization/digitisation" in Collins English Dictionary
- ↑ «Google Ngram Viewer». books.google.cat.
- ↑ McQuail, D (2000) McQuail's Mass Communication Theory (4th edition), Sage, London, p. 16–34
- 1 2 LLorens, Vicente. Fundamentos tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Paidós Ibérica, 1995. ISBN 84-493-0168-8.
- ↑ «Índice de Economía y Sociedad Digital (DESI)».
- ↑ «Spain in the Digital Economy and Society Index» (en anglès). Shaping Europe’s digital future. Unió Europea. [Consulta: 18 desembre 2025].
- 1 2 «INEbase/ Ciencia y tecnología / Nuevas tecnologías de la información y la comunicación» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ Cepeda Minaya, Denisse. Así avanza la digitalización en España, 3 de maig de 2019.