Disseny de filtres

El disseny de filtres és el procés de dissenyar un filtre de processament de senyals que satisfaci un conjunt de requisits, alguns dels quals poden ser contradictoris. L'objectiu és trobar una realització del filtre que compleixi cadascun dels requisits en un grau acceptable.[1]
El procés de disseny de filtres es pot descriure com un problema d'optimització. Certes parts del procés de disseny es poden automatitzar, però pot ser necessari un dissenyador experimentat per obtenir un bon resultat.[2]
El disseny de filtres digitals és un tema complex. Tot i que els filtres són fàcils d'entendre i calcular, els reptes pràctics del seu disseny i implementació són significatius i són objecte de recerca avançada.[3]
Requisits típics de disseny
Els requisits típics que es poden tenir en compte en el procés de disseny són:[4]
- Resposta de freqüència
- Desplaçament de fase o retard de grup
- Resposta impulsiva
- Possible requisit de filtre causal
- Possible requisit de filtre estable
- Requisit possible de resposta impulsional finita
- Complexitat computacional
- Tecnologia necessària
La funció de freqüència
La resposta de freqüència requerida és un paràmetre important. La inclinació i la complexitat de la corba de resposta determinen l'ordre i la viabilitat del filtre.
Un filtre recursiu de primer ordre només tindrà un component dependent de la freqüència. Això significa que el pendent de la resposta de freqüència està limitat a 6 dB per octava. Per a molts propòsits, això no és suficient. Per aconseguir pendents més pronunciats, es necessiten filtres d'ordre superior.
En relació amb la funció de freqüència desitjada, també hi pot haver una funció de ponderació que l'acompanya, que descriu, per a cada freqüència, la importància que la funció de freqüència resultant s'aproximi a la desitjada.
Exemples típics de funció de freqüència són:
- Un filtre de pas baix s'utilitza per tallar senyals d'alta freqüència no desitjats.
- Un filtre de pas alt deixa passar les freqüències altes força bé; és útil com a filtre per tallar qualsevol component de baixa freqüència no desitjat.
- Un filtre passa-banda deixa passar un rang limitat de freqüències.
- Un filtre de banda estreta deixa passar freqüències per sobre i per sota d'un cert rang. Un filtre de banda estreta molt estret es coneix com a filtre de reixa.
- Un filtre de pas total deixa passar totes les freqüències per igual en guany. Només es modifica el canvi de fase, cosa que també afecta el retard de grup.
- Un diferenciador té una resposta d'amplitud proporcional a la freqüència.
- Un filtre de plataforma baixa deixa passar totes les freqüències, però augmenta o redueix les freqüències per sota de la freqüència de plataforma en una quantitat especificada.
- Un filtre de prestatgeria alta deixa passar totes les freqüències, però augmenta o redueix les freqüències per sobre de la freqüència de prestatgeria en una quantitat especificada.
- Un filtre d'equalització de pics crea un pic o una baixada en la resposta de freqüència, que s'utilitza habitualment en equalitzadors paramètrics.[5]
Exemples típics de funció de freqüència són:
- Un filtre de pas baix s'utilitza per tallar senyals d'alta freqüència no desitjats.
- Un filtre de pas alt deixa passar les freqüències altes força bé; és útil com a filtre per tallar qualsevol component de baixa freqüència no desitjat.
- Un filtre passa-banda deixa passar un rang limitat de freqüències.
- Un filtre de banda estreta deixa passar freqüències per sobre i per sota d'un cert rang. Un filtre de banda estreta molt estret es coneix com a filtre de reixa.
- Un filtre de pas total deixa passar totes les freqüències per igual en guany. Només es modifica el canvi de fase, cosa que també afecta el retard de grup.
- Un diferenciador té una resposta d'amplitud proporcional a la freqüència.
- Un filtre de plataforma baixa deixa passar totes les freqüències, però augmenta o redueix les freqüències per sota de la freqüència de plataforma en una quantitat especificada.
- Un filtre de prestatgeria alta deixa passar totes les freqüències, però augmenta o redueix les freqüències per sobre de la freqüència de prestatgeria en una quantitat especificada.
- Un filtre d'equalització de pics crea un pic o una baixada en la resposta de freqüència, que s'utilitza habitualment en equalitzadors paramètrics.[6]
Retard de fase i de grup
- Un filtre pas-total passa per totes les freqüències sense canvis, però canvia la fase del senyal. Els filtres d'aquest tipus es poden utilitzar per igualar el retard de grup dels filtres recursius. Aquest filtre també s'utilitza en efectes de fase.
- Un transformador de Hilbert és un filtre pas-total específic que deixa passar sinusoides amb una amplitud inalterada però desplaça cada fase sinusoidal en ±90°.
- Un filtre de retard fraccionari és un filtre de pas total que té un retard de grup o de fase especificat i constant per a totes les freqüències.
La resposta impulsional
Hi ha una correspondència directa entre la funció de freqüència del filtre i la seva resposta impulsional: la primera és la transformada de Fourier de la segona. Això significa que qualsevol requisit sobre la funció de freqüència és un requisit sobre la resposta impulsional, i viceversa.
Tanmateix, en certes aplicacions, pot ser la resposta impulsional del filtre la que és explícita i el procés de disseny té com a objectiu produir una aproximació tan propera com sigui possible a la resposta impulsional sol·licitada, tenint en compte tots els altres requisits.
En alguns casos, fins i tot pot ser rellevant considerar una funció de freqüència i una resposta impulsional del filtre que es trien independentment l'una de l'altra. Per exemple, podem voler tant una funció de freqüència específica del filtre com que el filtre resultant tingui una amplada efectiva tan petita com sigui possible en el domini del senyal. Aquesta última condició es pot aconseguir considerant una funció molt estreta com la resposta impulsional desitjada del filtre, tot i que aquesta funció no té cap relació amb la funció de freqüència desitjada. L'objectiu del procés de disseny és, doncs, realitzar un filtre que intenti complir aquests dos objectius de disseny contradictoris tant com sigui possible. Un exemple és l'àudio d'alta resolució en què la resposta de freqüència (magnitud i fase) per a senyals d'estat estacionari (suma de sinusoides) és el requisit principal del filtre, mentre que una resposta impulsional sense restriccions pot causar una degradació inesperada a causa de la dispersió temporal dels senyals transitoris.[7]
Causalitat
Qualsevol filtre que operi en temps real (la resposta del filtre només depèn de les entrades actuals i passades) ha de ser causal. Si el procés de disseny produeix un filtre no causal, el filtre resultant es pot fer causal introduint un desplaçament (o retard) temporal adequat.
Els filtres que no operen en temps real (per exemple, per al processament d'imatges) poden ser no causals. Els filtres no causals poden estar dissenyats per tenir retard zero.
Estabilitat
Un filtre estable garanteix que cada senyal d'entrada limitat produeixi una resposta de filtre limitada. Un filtre que no compleixi aquest requisit pot resultar inútil o fins i tot perjudicial en algunes situacions. Certs enfocaments de disseny poden garantir l'estabilitat, per exemple, utilitzant només circuits de prealimentació com ara un filtre FIR. D'altra banda, els filtres basats en circuits de retroalimentació tenen altres avantatges i, per tant, poden ser preferibles, fins i tot si aquesta classe de filtres inclou filtres inestables. En aquest cas, els filtres s'han de dissenyar acuradament per evitar la inestabilitat.
Localitat
En certes aplicacions hem de tractar senyals que contenen components que es poden descriure com a fenòmens locals, per exemple polsos o passos, que tenen una durada determinada. Una conseqüència d'aplicar un filtre a un senyal és, en termes intuïtius, que la durada del fenomen local s'amplia per l'amplada del filtre. Això implica que de vegades és important mantenir l'amplada de la funció de resposta impulsional del filtre el més curta possible.
Segons la relació d'incertesa de la transformada de Fourier, el producte de l'amplada de la funció de resposta a l'impuls del filtre i l'amplada de la seva funció de freqüència ha de superar una determinada constant. Això significa que qualsevol requisit sobre la localitat del filtre també implica un límit a l'amplada de la seva funció de freqüència. En conseqüència, pot ser que no sigui possible complir simultàniament els requisits sobre la localitat de la funció de resposta a l'impuls del filtre, així com sobre la seva funció de freqüència. Aquest és un exemple típic de requisits contradictoris.
Complexitat computacional
Un desig general en qualsevol disseny és que el nombre d'operacions (sumes i multiplicacions) necessàries per calcular la resposta del filtre sigui el més baix possible. En certes aplicacions, aquest desig és un requisit estricte, per exemple a causa de recursos computacionals limitats, recursos d'energia limitats o temps limitat. Aquesta última limitació és típica en aplicacions en temps real.
Hi ha diverses maneres en què un filtre pot tenir una complexitat computacional diferent. Per exemple, l'ordre d'un filtre és més o menys proporcional al nombre d'operacions. Això significa que si escolliu un filtre d'ordre baix, es pot reduir el temps de càlcul.
Per als filtres discrets, la complexitat computacional és més o menys proporcional al nombre de coeficients del filtre. Si el filtre té molts coeficients, per exemple en el cas de senyals multidimensionals com ara dades de tomografia, pot ser rellevant reduir el nombre de coeficients eliminant els que són prou propers a zero. En els filtres multitaxa, el nombre de coeficients aprofitant els seus límits d'amplada de banda, on el senyal d'entrada es redueix (per exemple, a la seva freqüència crítica) i es augmenta després del filtratge.
Una altra qüestió relacionada amb la complexitat computacional és la separabilitat, és a dir, si i com es pot escriure un filtre com una convolució de dos o més filtres més simples. En particular, aquesta qüestió és important per als filtres multidimensionals, per exemple, els filtres 2D que s'utilitzen en el processament d'imatges. En aquest cas, es pot obtenir una reducció significativa de la complexitat computacional si el filtre es pot separar com la convolució d'un filtre 1D en la direcció horitzontal i un filtre 1D en la direcció vertical. Un resultat del procés de disseny del filtre pot ser, per exemple, aproximar algun filtre desitjat com un filtre separable o com una suma de filtres separables.
Altres consideracions
També s'ha de decidir com s'implementarà el filtre:
- Filtre analògic
- Filtre mostrejat analògic
- Filtre digital
- filtre mecànic
Filtres analògics
El disseny de filtres analògics lineals es tracta majoritàriament a la secció de filtres lineals.
Filtres digitals
Els filtres digitals es classifiquen en dues formes bàsiques, segons com responen a un impuls unitari:
- Els filtres de resposta impulsional finita, o FIR, expressen cada mostra de sortida com una suma ponderada de les últimes N mostres d'entrada, on N és l'ordre del filtre. Els filtres FIR normalment no són recursius, és a dir, no utilitzen retroalimentació i, per tant, són inherentment estables. Un filtre de mitjana mòbil o un filtre CIC són exemples de filtres FIR que normalment són recursius (que utilitzen retroalimentació). Si els coeficients FIR són simètrics (sovint és el cas), aleshores aquest filtre és de fase lineal, de manera que retarda els senyals de totes les freqüències per igual, cosa que és important en moltes aplicacions. També és senzill evitar el desbordament en un filtre FIR. El principal desavantatge és que poden requerir molts més recursos de processament i memòria que les variants IIR dissenyades intel·ligentment. Els filtres FIR generalment són més fàcils de dissenyar que els filtres IIR: l'algorisme de disseny de filtres Parks-McClellan (basat en l'algorisme Remez) és un mètode adequat per dissenyar filtres força bons de forma semiautomàtica. (Vegeu Metodologia)
- Els filtres de resposta impulsional infinita, o IIR, són l'equivalent digital dels filtres analògics. Aquest tipus de filtre conté un estat intern, i la sortida i el següent estat intern es determinen mitjançant una combinació lineal de les entrades i sortides anteriors (en altres paraules, utilitzen retroalimentació, que els filtres FIR normalment no fan). En teoria, la resposta impulsional d'aquest tipus de filtre mai desapareix completament, d'aquí el nom IIR, tot i que a la pràctica això no és cert donada la resolució finita de l'aritmètica informàtica. Els filtres IIR normalment requereixen menys recursos informàtics que un filtre FIR de rendiment similar. Tanmateix, a causa de la retroalimentació, els filtres IIR d'ordre superior poden tenir problemes d'inestabilitat, desbordament aritmètic i cicles límit, i requereixen un disseny acurat per evitar aquests errors. A més, com que el canvi de fase és inherentment una funció no lineal de la freqüència, el retard de temps a través d'aquest filtre depèn de la freqüència, cosa que pot ser un problema en moltes situacions. Els filtres IIR de segon ordre sovint s'anomenen "biquads" i una implementació comuna de filtres d'ordre superior és la cascada de biquads. Una referència útil per calcular coeficients biquad és el RBJ Audio EQ Cookbook.
Freqüència de mostreig
A menys que la freqüència de mostreig estigui fixada per alguna restricció externa, seleccionar una freqüència de mostreig adequada és una decisió de disseny important. Una freqüència alta requerirà més recursos computacionals, però menys filtres antialiàsing. La interferència i el sotrac amb altres senyals del sistema també poden ser un problema.
Antialiàsing
Per a qualsevol disseny de filtre digital, és crucial analitzar i evitar els efectes d'aliàsing. Sovint, això es fa afegint filtres antialiàsing analògics a l'entrada i a la sortida, evitant així qualsevol component de freqüència per sobre de la freqüència de Nyquist. La complexitat (és a dir, la inclinació) d'aquests filtres depèn de la relació senyal-soroll requerida i de la relació entre la freqüència de mostreig i la freqüència més alta del senyal.
Base teòrica
Parts del problema de disseny es relacionen amb el fet que certs requisits es descriuen en el domini de freqüència mentre que d'altres s'expressen en el domini del temps i que aquests poden entrar en conflicte. Per exemple, no és possible obtenir un filtre que tingui tant una resposta impulsional arbitrària com una funció de freqüència arbitrària. Altres efectes que fan referència a les relacions entre el domini del temps i el de freqüència són:
- El principi d'incertesa entre els dominis del temps i la freqüència
- El teorema d'extensió de la variància
- El comportament asimptòtic d'un domini versus les discontinuïtats de l'altre
El principi d'incertesa
Tal com estableix el límit de Gabor, un principi d'incertesa, el producte de l'amplada de la funció de freqüència i l'amplada de la resposta impulsional no pot ser més petit que una constant específica. Això implica que si es sol·licita una funció de freqüència específica, corresponent a una amplada de freqüència específica, s'estableix l'amplada mínima del filtre en el domini del senyal. Viceversa, si es dóna l'amplada màxima de la resposta, això determina l'amplada més petita possible en la freqüència. Aquest és un exemple típic de requisits contradictoris on el procés de disseny del filtre pot intentar trobar un compromís útil.
El teorema d'extensió de la variància
Sigui la variància del senyal d'entrada i sigui sigui la variància del filtre. La variància de la resposta del filtre, , ve donat per
= +
Això significa que i implica que la localització de diverses característiques com ara polsos o passos en la resposta del filtre està limitada per l'amplada del filtre en el domini del senyal. Si es demana una localització precisa, necessitem un filtre d'amplada petita en el domini del senyal i, mitjançant el principi d'incertesa, la seva amplada en el domini de freqüència no pot ser arbitràriament petita.
Metodologia
Un mètode comú per dissenyar filtres FIR és l'algorisme de disseny de filtres Parks-McClellan, basat en l'algorisme d'intercanvi de Remez. Aquí l'usuari especifica una resposta de freqüència desitjada, una funció de ponderació per als errors d'aquesta resposta i un ordre de filtre N. L'algoritme troba el conjunt de N coeficients que minimitzen la desviació màxima de l'ideal. Intuïtivament, això troba el filtre que s'acosta tant com es pot aconseguir a la resposta desitjada, ja que només es poden utilitzar N coeficients. Aquest mètode és particularment fàcil a la pràctica i almenys un text[8] inclou un programa que pren el filtre desitjat i N i retorna els coeficients òptims. Un possible inconvenient dels filtres dissenyats d'aquesta manera és que contenen moltes petites ondulacions a la banda de pas, ja que aquest filtre minimitza l'error màxim.
Referències
- ↑ «Filter Design Software» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ «Signal Filtering & Filter Design—Wolfram Documentation» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ «Filter Design and Analysis» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ «RF Design Tools» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ «Analog and Digital Filter Design» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ «Filter Design in Thirty Seconds» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ «APKWS Laser-Guided Rocket» (en anglès).
- ↑ G. H. Knittel. Phase II Netted radar demonstration. NASA STI/Recon Technical Report N, 81, October 1980.